Ramon Tremosa

Cal remarcar que fins fa un any Espanya sempre havia tingut un membre de nacionalitat espanyola en aquest consell de govern, però la baixa de l’espanyol Gonzàlez-Paramo l’any passat va ser reemplaçada per Yves Mersch de Luxemburg, tot i les pressions espanyoles per mantenir la seva representació. La irritació del govern del PP es va fer pública poc després, quan el ministre De Guindos va ser l’únic ministre en oposar-se a que l’holandès Disseljbloem fos nomenat president de l’Eurogrup (Espanya va ser l’únic país que hi va votar en contra).

En la reunió he plantejat a Coeuré el vot unànim del Parlament Europeu pel que fa a què el deute català, en tant que deute regional, sigui tractat en igualtat de condicions amb el deute sobirà. Més concretament, el Parlament Europeu demana igualtat en l’acceptació del deute regional quan és acceptat pel BCE com a garantia dels bancs en les subhastes periòdiques, per mitjà de les quals les entitats financeres obtenen préstecs del BCE.

Aquesta equiparació va ser aprovada gràcies a una esmena meva presentada a l’informe de BCE. Encara que no és un informe vinculant, les esmenes que s’hi aproven acostumen a tenir efectivitat: el seu valor polític fa que, a voltes, el BCE les tingui en compte i les incorpori en la seva gestió. El text literal de l’esmena diu així (traducció en català al final de l’article):

8a. Believes that on collateral rules same standards should apply between sovereign and regional government bonds in those cases where regions have legislative and tax powers as they both have relevant influence on the good transmission of the ECB monetary policy.

L’equiparació del deute català amb el deute dels Estats faria molt més atractiu per al sector bancari la compra de deute català i per tant n’augmentaria la demanda. Aquest augment de la demanda rebaixaria previsiblement els tipus d’interès a pagar per la Generalitat i per tant rebaixaria els costos del deute públic de Catalunya, ajudant la Generalitat a complir els objectius de dèficit.

Coeuré ha oberta la porta a l’aplicació de la mesura, i m’ha emplaçat a adreçar una carta al BCE per mitjà del Banc d’Espanya, per a que a Frankfurt ho examinim i ho estudiïn al comitè d’analisi de riscos. El govern català ha d’enviar una carta al BCE a través del Banc d’Espanya a fi d’aconseguir aquest canvi de criteri.

També hem parlat de la persistent i creixent falta de crèdit bancari a les PIMEs. El Parlament Europeu va votar proposar al BCE la compra de grans quantitats de préstecs titulitzats a PIMEs, per tal de que es relaxin les condicions per a que aquestes obtinguin crèdit. Les PIMEs catalanes han de pagar un 5-6% d’interès més que les alemanyes o austríaques per obtenir crèdit, només pel fet de pertànyer a un país del sud d’Europa.

Finalment, he regalat a Benoît Coeuré un exemplar de les poesies de Màrius Torres en francès i un exemplar del llibre “What’s up with Catalonia” editat per Liz Castro.

*Traducció de l’esmena:

8a. Considera que en les normes de garantia s’apliquin mateixos estàndards entre els bons sobirans i el govern regional en aquells casos en què les regions tenen competències legislatives i fiscals, ja que tots dos tenen una influència rellevant en la bona transmissió de la política monetària del BCE;