Ramon Tremosa

Torre de Guaita

5 de juliol de 2012
6 comentaris

Rescat d’Espanya: Troika per fases?

He esperat uns dies a valorar la cimera de la UE del divendres passat: després de l’eufòria inicial (“Alemanya derrotada, Espanya i Itàlia guanyen…”) hem vist que la condicionalitat és en tots els punts claus i lletra petita encara està per concretar. Avui la prima de risc espanyola ha tornat a superar els 500 punts, i ja portem cinc setmanes al voltant d’aquest nivell insostenible: mai cap país ha passat més de 10-12 setmanes a aquest nivell sense haver de demanar un rescat al FMI… el meu escenari més probable és un rescat d’Espanya fet per la troika… per fases. I atès que la situació del deute espanyol és insostenible, em temo que molt aviat tindrem l’anunci d’una pujada de l’IVA, un impost que té un gran impacte, ràpid i eficaç, sobre la reducció del dèficit públic (a diferència de l’IRPF, tal com s’ha demostrat). El meu veí grec, Theodoros Skylakakis (“welcome to the club”, em va dir fa tres setmanes), em diu que és un greu error no explicar des del govern tota la veritat a la gent del què passa i que és encara pitjor no prendre totes les mesures de cop sinó a per fases. L’experiència grega diu que la confiança internacional no es recupera per mesures preses a contracor i sense explicar, i que un cop la situació passa d’un cert nivell d’engany i de mentides als mercats la confiança en un país només pot ser restablerta des de fora. Us faig a mans alguns apunts i algunes de dades de converses que he tingut aquests dies a Estrasburg, on també vàrem rebutjar ahir molt majoritàriament ACTA.

1.- El primer ministre finès va dir fa pocs dies que per a que el deute espanyol tornés a ser comprat als mercats internacionals calia que vingués avalat amb un col.lateral basat en actius reals (reserves d’or o immobles de l’Estat espanyol). Sovint es diu que Finlàndia parla per boca d’Alemanya, així que atents a què diuen els finesos. El meu amic Carl Haglund, jove eurodiputat de la minoria sueca de Finlàndia, ens deixa perquè l’han fet ministre de defensa. Gran amic de Catalunya (l’he tingut a casa i hem anat junts al Barça) em demana un consell per negociar amb Espanya: “As a Catalan, I never trust an Spanish government” li dic.

 

 

2.- Des de fa un any ningú no compra deute espanyol i tothom se’l treu de sobre (fa pocs mesos, el gran fons públic noruec del petroli) ! Els 90.000 milions de dèficit públic emès per Espanya el darrer any han anat a parar a la banca espanyola, que ha augmentat molt perillosament la seva exposició a actiu financer en principi sense risc.

 

 

3.- El comunicat del Consell Europeu del passat divendres comença amb una frase pensada i dirigida a Espanya: “cal trencar el cercle viciós de deute sobirà i deute bancari”La banca espanyola ja té el 40% de tot el deute públic espanyol!!! Ha passat de 250.000 M€ a 340.000M€ en el darrer any… aquesta és la prova definitiva de que el deute espanyol no el compra ningú a fora i que, sense les injeccions de liquiditat del BCE del Nadal i del març passat (1 bilió €, LTRO) aquest deute no l’hagués comprat ningú.

 

 

4.- Impresentable ministre Montoro: el vaig sentir a TVE fa unes setmanes, desafiant el món mundial amb una frase patètica: “supongo que los acreedores internacionales querrán cobrar toda la deuda de España”… Però si el 66% del deute espanyol ja està en mans d’espanyols!!! i aquest percentatge anirá pujant!!! Si l’Estat espanyol suspèn pagaments i/o ha de fer un haircut o quitança com a Grècia, ensorrarà bancs, empreses i ciutadans bàsicament espanyols!!

 

 

5.- Impresentable ministre Montoro: insistint en públic, repetidament, que el BCE havia de comprar deute espanyol com a solució a tots els mals. Si el BCE hagués comprat deute públic espanyol la prima de risc hauria pujat, no pas baixat!!!! i també impresentable el ministre de Guindos: ell, que sembla més viatjat que Montoro, no pot dir que “a Juncker se li han d’explicar coses perquè no les entén” (Juncker és qui el va agafar pel coll al gener).

 

 

6.- El darrer “haircut” o quitança del 50% deute públic grec ha creat un mal precedent: en no haver-se tocat el deute en mans del BCE (banc públic finançat amb “Tax-payer money”, no ho oblidem), els tenidors privats de bons van patir un retall del 75%!! Si el BCE hagués comrpat deute espanyol, els inversors haurien fugit encara més del deute espanyol: en cas de quitança futura del deute espanyol, els tenidors privats s’emportarien la pitjor part!

 

 

7.- El fons o mecanisme europeu d’estabilitat (SME en anglès), amb un dotació de 500.000 M€, no té diners en efectiu!! no hi ha hagut cap transferència de diner públic de cap govern, senzillament perquè cap govern pot posar aquests diners en efectiu.

 

 

8.- L’ESM ha de sortir al mercat a finançar-se i, per tant, sense condicionalitat macroeconòmica al país al qual els diners aniran destinats, ningú no voldrà invertir en l’ESM. Això no s’explica gaire i convé anar.ho repetint perqué ningú no es faci trampes al solitari ni esperi coses que no seran. Ahir Paul de Grauwe, un dels millors economistes europeus, deia que era escèpctic sobre que compres de bons espanyols o italians per part de l’ESM fossin efectives.

 

 

9.- Ahir els social-demòcrates alemanys van oposar-se a la recapitalització directa de la banca a partir de l’ESM sense garantia estatal. En el cas espanyol tampoc no s’explica que, amb ESM o sense, l’Estat espanyol haurà d’avalar els 100.000M€ que rebi. En haver-se de destinar a bancs i caixes rescatats pel FROB (Bankia, Catalunya Caixa…) aquests diners computaran si o si en el deute espanyol, que pujarà ràpidament al 80% del PIB. Sense condicions macroeconòmiques és molt dificil que els partits nòrdics puguin donar tax-payer money nòrdic per tapar forats de la banca espanyola sense garanties estatals ni control parlamentari.

 

 

10.- La festa a Espanya ara sí que s’ha acabat: el sector públic espanyol no pot tornar a gastar més del que ingressa per import de 80.000M€ aquest any 2012, senzillament perquè el BCE no sembla que vulgui fer més LTRO (diners a la banca per a que compri deute). Tocarà ben aviat fer un ajust de cavall: pujada de l’IVA, retalls sou funcionaris Estat, reforma pensions, reforma subsidis d’atur, reforma laboral… Tant de bo m’equivoqui, però aquest és l’escenari més probable que veig, a la vista de les converses que he tingut i del que he escoltat i llegit: Rescat espanyol, Troika per fases?

  1. Bon dia, Ramon. Estava pensant, per a l’any que ve, fer l’ingrés de l’IRPF (molt considerable en el meu cas) al Parlament Europeu. Creus que seria una bona idea, i portaria el Parlament europeu a discutir sobre l’expoli de Catalunya? És que penso que si el faig a l’Agència Tributària Catalana o a qualsevol organisme de la Generalitat, com que aquí tot és podrit, ho taparan com sempre (mira el que han fet amb els insubmisos de l’IVA) i no ens en sortirem. Potser via Europa, on sí que hi ha democràcia, podríem fer alguna cosa. Em podries contestar en privat, sisplau? El que em diguis tu, en qui tinc plena confiança, és el que faré. Gràcies. m
  2. Per cert, no cal que em publiquis el comentari. Només he fet servir aquest web per entrar en contacte amb tu. M’ha semblat el més directe.

    Vaig escriure fa mesos al Pujol dient-li que deixava la feina i posava al servei de CiU o de qui fos el meu màster al College of Europe de Bruges i tots els idiomes que sé al servei -gratuït- de la causa de l’alliberament de Catalunya. Cap resposta, com sempre.

  3. Ramon, pots aclarir perquè si el BCE compra deute espanyol la prima de risc puja? Això vol dir que el BCE utilitza el seu poder de compra i pressiona el tipus d’interès del deute espanyol a l’alça? En tot cas, la intervenció pot provocar dues coses: a) que el gran Madrid s’enfonsi (deixa de ser repartidor de subvencions a Extremadura i Andalusia; perd una part important del seu poder funcionarial; les seves grans empreses es veuen obligades a desfer-se d’actius…) i per tant l’Estat Espanyol com l’entenem esdevé inviable o b) que ens carreguin el mort a nosaltres els catalans. Em penso que Europa preferirà aguantar la viabilitat de Catalunya com a motor econòmic del sud i ens acceptarà com a nou estat de la UE.
  4. Tremosa, m’agrada seguir el que ens expliqes.
    Avuí, però, m’ha semblat com que t’alegren les desgràcies que ens expliques.
    Quan tirarem pel dret? quan fareu costat al poble català?
    les polítiques que el partit que tú representes fa, no son pas encoratjadores, fan costat al poble que ens vol anorrear.
    Tremosa, també ets partícep del que reclames, no ho oblidis, encara que facis d’enfant terrible, el que compta son els fets, no els discursos abrandats.
     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!