Ramon Tremosa

1.- El primer ministre finès va dir fa pocs dies que per a que el deute espanyol tornés a ser comprat als mercats internacionals calia que vingués avalat amb un col.lateral basat en actius reals (reserves d’or o immobles de l’Estat espanyol). Sovint es diu que Finlàndia parla per boca d’Alemanya, així que atents a què diuen els finesos. El meu amic Carl Haglund, jove eurodiputat de la minoria sueca de Finlàndia, ens deixa perquè l’han fet ministre de defensa. Gran amic de Catalunya (l’he tingut a casa i hem anat junts al Barça) em demana un consell per negociar amb Espanya: “As a Catalan, I never trust an Spanish government” li dic.

2.- Des de fa un any ningú no compra deute espanyol i tothom se’l treu de sobre (fa pocs mesos, el gran fons públic noruec del petroli) ! Els 90.000 milions de dèficit públic emès per Espanya el darrer any han anat a parar a la banca espanyola, que ha augmentat molt perillosament la seva exposició a actiu financer en principi sense risc.

3.- El comunicat del Consell Europeu del passat divendres comença amb una frase pensada i dirigida a Espanya: “cal trencar el cercle viciós de deute sobirà i deute bancari”… La banca espanyola ja té el 40% de tot el deute públic espanyol!!! Ha passat de 250.000 M€ a 340.000M€ en el darrer any… aquesta és la prova definitiva de que el deute espanyol no el compra ningú a fora i que, sense les injeccions de liquiditat del BCE del Nadal i del març passat (1 bilió €, LTRO) aquest deute no l’hagués comprat ningú.

4.- Impresentable ministre Montoro: el vaig sentir a TVE fa unes setmanes, desafiant el món mundial amb una frase patètica: “supongo que los acreedores internacionales querrán cobrar toda la deuda de España”… Però si el 66% del deute espanyol ja està en mans d’espanyols!!! i aquest percentatge anirá pujant!!! Si l’Estat espanyol suspèn pagaments i/o ha de fer un haircut o quitança com a Grècia, ensorrarà bancs, empreses i ciutadans bàsicament espanyols!!

5.- Impresentable ministre Montoro: insistint en públic, repetidament, que el BCE havia de comprar deute espanyol com a solució a tots els mals. Si el BCE hagués comprat deute públic espanyol la prima de risc hauria pujat, no pas baixat!!!! i també impresentable el ministre de Guindos: ell, que sembla més viatjat que Montoro, no pot dir que “a Juncker se li han d’explicar coses perquè no les entén” (Juncker és qui el va agafar pel coll al gener).

6.- El darrer “haircut” o quitança del 50% deute públic grec ha creat un mal precedent: en no haver-se tocat el deute en mans del BCE (banc públic finançat amb “Tax-payer money”, no ho oblidem), els tenidors privats de bons van patir un retall del 75%!! Si el BCE hagués comrpat deute espanyol, els inversors haurien fugit encara més del deute espanyol: en cas de quitança futura del deute espanyol, els tenidors privats s’emportarien la pitjor part!

7.- El fons o mecanisme europeu d’estabilitat (SME en anglès), amb un dotació de 500.000 M€, no té diners en efectiu!! no hi ha hagut cap transferència de diner públic de cap govern, senzillament perquè cap govern pot posar aquests diners en efectiu.

8.- L’ESM ha de sortir al mercat a finançar-se i, per tant, sense condicionalitat macroeconòmica al país al qual els diners aniran destinats, ningú no voldrà invertir en l’ESM. Això no s’explica gaire i convé anar.ho repetint perqué ningú no es faci trampes al solitari ni esperi coses que no seran. Ahir Paul de Grauwe, un dels millors economistes europeus, deia que era escèpctic sobre que compres de bons espanyols o italians per part de l’ESM fossin efectives.

9.- Ahir els social-demòcrates alemanys van oposar-se a la recapitalització directa de la banca a partir de l’ESM sense garantia estatal. En el cas espanyol tampoc no s’explica que, amb ESM o sense, l’Estat espanyol haurà d’avalar els 100.000M€ que rebi. En haver-se de destinar a bancs i caixes rescatats pel FROB (Bankia, Catalunya Caixa…) aquests diners computaran si o si en el deute espanyol, que pujarà ràpidament al 80% del PIB. Sense condicions macroeconòmiques és molt dificil que els partits nòrdics puguin donar tax-payer money nòrdic per tapar forats de la banca espanyola sense garanties estatals ni control parlamentari.

10.- La festa a Espanya ara sí que s’ha acabat: el sector públic espanyol no pot tornar a gastar més del que ingressa per import de 80.000M€ aquest any 2012, senzillament perquè el BCE no sembla que vulgui fer més LTRO (diners a la banca per a que compri deute). Tocarà ben aviat fer un ajust de cavall: pujada de l’IVA, retalls sou funcionaris Estat, reforma pensions, reforma subsidis d’atur, reforma laboral… Tant de bo m’equivoqui, però aquest és l’escenari més probable que veig, a la vista de les converses que he tingut i del que he escoltat i llegit: Rescat espanyol, Troika per fases?