Ramon Tremosa

Torre de Guaita

6 de novembre de 2009
7 comentaris

Per què ara la corrupció ho ha de tapar tot?

El jutge Garzón ha actuat contra l’alcalde de Santa Coloma de Gramanet i altres càrrecs electes del PSC i contra Lluís Prenafeta i Macià Alavedra. En un moment econòmic molt delicat, on el fracàs espanyol per a superar la crisi contrasta amb l’inici de la recuperació europea (reformisme continuat contra immobilisme ideològic), la justícia espanyola irromp a Catalunya de manera espectacular. Vist des d’Europa sobta com, de cop i volta, tots els mitjans catalans en parlem de dia i de nit. En altres països europeus també hi ha corrupció, que interessa als ciutadans, però aquesta només ocupa una pàgina als diaris. Els debats importants (crisi, reformes, competitivitat, atur…) segueixen centrant el debat polític econòmic i social en els països avançats.


Qui pot ara tenir interès en judicialitzar i posar sota sospita tota la vida pública catalana? Quan el cas Millet començava a perdre pistonada en els mitjans de comunicació, que n’han fet un judici paral·lel excessiu i que han filtrat dia si dia també secrets del sumari sense esperar la sentència, ara Garzón irromp com ho féu al 1992, quan abans dels jocs olímpics va empresonar simpatitzants independentistes.

 

A pocs mesos de les properes eleccions catalanes potser des de Madrid hi ha massa coses inquietants a la província encara irredempta, que ja es pensava sotmesa després del debat del nou Estatut. N’apunto algunes causes: 1) Tot i portar sis anys a l’oposició i sense governar cap administració important, CiU segueix liderant totes les enquestes, oferint una alternativa creïble de govern i proposant el dret a decidir per a superar el col·lapse autonòmic de ZP. 2) Tot i controlar tots els mitjans de comunicació, i tot i disposar a Madrid d’un govern amic i de no patir cap contrapoder des de l’ajuntament de Barcelona, el PSC no capitalitza la gestió del govern català. 3) Tot i que ERC segueix apostant per fer més governs tripartits, no creix des del poder i ara li acaba de sortir un partit netament independentista que li disputarà l’electorat i que li prendrà molts vots. 4) El president del FC Barcelona, pentacampió al 2009 amb un joc meravellós fet amb un bon grapat de jugadors catalans, es manifesta desacomplexadament per la llibertat de Catalunya i insinua el seu salt a la política (i just després de manifestar-se per un Estat propi l’onze de setembre al Barça se li aireja l’afer dels espies). 5) A l’exitosa i pacífica consulta d’Arenys de Munt ara li seguiran un centenar de consultes el proper 13 de desembre, i més que en vindran a la primavera vinent.

 

Només desmoralitzant els votants catalans amb més identificació nacional es podrà repetir un altre govern tripartit liderat pel PSC, un partit identificat amb la nació espanyola, amb el centralisme dels alts funcionaris de l’Estat i amb la regionalització definitiva de Catalunya. La legislatura catalana actual és acabada i comença un any de sospites judicials continuades, per a que no es parli de la crisi econòmica ni del col·lapse de l’autogovern: es busca l’abstenció dels altres, que l’abstenció socialista ja la mobilitzaran celebrant les eleccions en dia laborable.

 

Les properes eleccions catalanes marcaran tota una generació: si no hi ha el tomb que, a parer meu, el país necessita, el PSC esdevindrà per molts anys el PRI català, monopolitzant encara més la política i la vida social catalana. Ens allunyaríem de Dinamarca i ens acostaríem més a Venezuela. I cada dia estic més convençut d’haver dit que sí a CiU, quan Artur Mas em va proposar de ser-ne el seu eurodiputat.

  1. Desde el Pais Valencia. Despres de llegir-te, cada dia tambe estic mes convençut de haver-hi donat el meu vot a la teva candidatura la parlament europeu. Tant de bo al Pais Valencia hi hages politics com els de CIU que parlaren desde el pais i de les politiques per el pais i es deixesin de anar amb amistats perillosisimes com ho fan açi, hon els nacionalistes son avans amics de comunites reciclats o de verds demagogos que de la gent del pais. Açi al pais Valencia no es que ens acostem a Venezuela es que ja som Venezuela.  
    Una salutacio cordial, i espere poder seguir votant CIU encara que sols siga a les eleccions al parlament europeu, a les altres sempre em toca fer abstencio, ja que ni hi ha ningu a qui poder votar.

  2. Sí efectivament, o aquest matí mentre feia un cop d’ ull al Liberation estava pensant al mateix, i fiins i tot no li dediquen no una pàgina, la justicia fa la seva feina i en pau, aquí la premsa a més a més desinforma,especialment el3/24 qua agafa una cantarella i un to de culpabilitat total encara que ho s’ hagi demostrat res de res. Requalificar és sinònim de delicte,adjudicar suspitós de tupinada, cobrar doncs delicte amb pena de mort.

    Algú hauria de demanar al CAC que analitzes la poca informació real del 3/24 en aquest tema,per que no aixequen el cul de cadira per res, i la implicitació al seu missatge de total culpabilitat pels detinguts o només citats  a l’aute d’ en Garzón.

    Per cert que he llegit que unes monges de no sé quin poble,Caldetes potser, están molt  contentes amb en Luigi que el hi va sol.lucionar el seu poblema.

    I ja que cites el 92, no és cert que també fou el del cas de l’ Éric Bertrán i el Fénix?? En qualsevol cas estic segur que fou la mateixa instància qui va enviar 20 GEO’ s a detenir un nen de 14 anys i qui després li  demanava 9 anys d’ internament amb  un  reformatori.

  3. Bastant d’acord amb el què dius del tema judicial i els interessos ocults (o no gaire) que hi ha al darrera.
    Discrepo en canvi de les següents causes que apuntaves:
    1) Dubto més que molt que a Madrid li preocupi gens que CIU acabés guanyant les eleccions a Catalunya, més aviat al contrari. Tan al PP com al PSOE els està bé perquè pensen que és una via tan lenta que no arribarà mai enlloc. Per cert els que volem un estat propi, no volem tenir dret a decidir, volem un estat propi. La gent s’ha abocat i s’abocarà en les consultes populars perquè ho enten com una manera de decidir, no de guanyar el dret a decidir.
    2) Aquest punt no crec que preocupi a Madrid. Si al PSC però no gens a Madrid.
    3) Reagrupament (ja pots dir el nom que no passa res) disputarà el vot a ERC però també a CIU (per exemple el meu) i altres però, sobretot, a l’abstenció, intentant movilitzar els votants independentistes/sobiranistes que s’han anat desenganyat  dels partits i del sistema actual i aquells que volen una profunda regeneració democràtica (llistes obertes, limitació mandats, transparència, dràstica retallada de cost de les campanyes, nepotisme,…).
    4) Totalment d’acord. Tindré curiositat per saber que dius si Joan Laporta acaba no integrant-se a la candidatura de convergència.

    Totalment d’acord que el que busquen és desmoralitzar els votants amb més identificació nacional (jo no ho diria ni tan suau però entenc que la teva posició aconsella dir-ho així)

    I jo hi afegiria un punt que crec que és escencial i determinant per respondre la teva pregunta inicial: tenir tan agafats (atemorits, callats, minimitzats) PSC i CIU com sigui possible per evitar massa pressions en pressupostos i negociacions vàries. Ep (que dirieu vosaltres) no estic dient que CIU ho faci (ja ho veurem) estic dient que és l’objectiu de qui instrumentalitza la justicia de la manera tan burda i partidària com hem vist.

    En qualsevol cas m’alegro que t’hagis incorporat activament a la política ique n’estiguis convençut. Estic segur que orientaràs (en la mesura que puguis) CiU en la direcció de més sobirania. Gent competent, treballadora, poc condicionada i disposada a treballar pel país és el què fa falta als partits (a tots).

  4. Gràcies  senyor Tremosa per haver dit  SI  a un partit just i que lluita amb força  per la sobirania catalana,  per una nació lliure i plena de  dret.

    Té vostè tota la raó en la seva reflexió,  el partit socialista ens té acostumats a maquillar les seves deficients decisions polítiques  utilitzant els mitjans informatius.

    Com sempre els catalans ens apallissen i maltracten restant credibilitat als nostres polítics, estic segura que el ciutadà català que estima abans que res al seu país Catalunya  lluités a les urnes per un govern que defensi els nostres interessos davant la deixadesa i el desequilibri polític econòmic dels que es fan dir  (tripartit dels Catalans).

    moltes gràcies per brindar amb el seu excel.lent treball en europa i catalunya

  5. Senzillament estic totalment d’acord amb vostè, m’agrada i a més m’informa amb naturalitat i de forma entenedora.

    Penso que els mitjans de comunicació escrits estan direccionats i a mesura que passi el temps encara ho estaran molt més.
    CIU ha de lluitar per informar a l’electorat, bé en internet, però també en le dia a dia a totes les poblacions de Catalunya. No n’hi ha prou en el periode d’eleccions, cada mes,  a totes les poblacions,  la gent hauria d’estar informada del que vostès fan per Catalunya.
    Internet ho té molta gent, però cal arribar a moltes persones que no en tenen, als immigrants, als gitanos, als estrangers, als avis,  als mileuristes, als que faran 18 anys, … absolutament a tots d’una forma o un altra.
    Malauradament l’index de pobresa de Catalunya augmenta i la població davalla en el seu nivell cultural. En aquesta població és on s’ha de treballar, si no veuen sortida, optimisme, treball, il·lusió, veritat, responsabilitat, ajut …. Catalunya no funcionarà.

    Finalment, que sàpigui que he donat la seva pàgina a diferents amics i algú li ha agradat les informacions que ens dona.

    Molt cordialement
    JORDI

Respon a Josep Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!