Ramon Tremosa

Aquest dilluns, abans de marxar cap a Estrasburg, he pogut assistir a l’esmorzar que el conseller Andreu Mas-Colell ha fet a Barcelona. El conseller d’economia de la Generalitat va fer una conferència magistral sobre com pot sortir el govern català de la seva molt delicada situació financera, així com també com pot Catalunya sortir de la crisi econòmica. El prestigi acadèmic del conseller Mas-Colell (el seu manual de Microeconomia és un dels més utilitzats del món en els doctorats), així com la seva brillant gestió com a conseller d’Universitats al darrer govern de Jordi Pujol (va consolidar la Universitat Pompeu Fabra i va impulsar la recerca d’excel.lència a Catalunya), fan que la seva autoritat intel.lectual i moral sigui avui quasi insuperable a casa nostra. És un autèntic luxe que Mas-Colell hagi acceptat, en aquests moments duríssims, ser conseller d’economia, quan tots els incentius racionals convidaven a deixar passar la invitació. La conferència no va defraudar les expectatives: fent valer la seva honradesa personal i professional (“el govern català no pintarà els números”) i tot el seu bagatge acadèmic, va marcar un full de ruta que tot el país hauria de seguir. Especialment també els partits de l’oposició que, amb l’excepció de Joan Puigcercós (“nosaltres també som corresponsables de la situació”), s’han llançat a una campanya contra les retallades plena de cinisme i demagogia, sindicats inclosos: si haguessin resolt el dèficit fiscal català (que ha assolit máxims històrics amb el tripartit) ara no estaríem com estem.

1.- El conseller Mas-Colell va dir que l’únic camí possible és el de la consolidació fiscal, que vol dir controlar estrictament la despesa pública, totalment desbocada en els dos darrers anys. El pagament d’interessos del deute públic catalá passa a ser tant important com el pagament de les nòmines, perquè si es falla en aquest pagament la credibilitat del govern català quedarà ensorrada. En aquest sentit, el conseller va afirmar que no és la despesa pública la que farà sortir de la crisi l’economia catalana: és la recuperació del crèdit bancari a les empreses i l’augment de les exportacions industrials el que fa que un país surti d’una crisi financera, tal com han demostrat les economies del nord d’Europa.

2.- El conseller Mas-Colell va parlar de “keynesianisme de campanar” per referir-se a tots aquells que encara defensen que és la despesa pública la que lidera la sortida de la crisi, per justificar seguir endeutant el sector públic. Potser això va funcionar als anys trenta i als anys seixanta del segle passat quan les economies eren tancades i no hi havien crisis bancàries que reduissin el crèdit a les empreses, però no és aquest ara el nostra cas: avui les economies són cada vegada més obertes que tancades i la precondició de sortida és clara (sense crèdit bancari a les empreses no hi ha recuperació económica). El que sí val, abans i ara, és el que es coneix com a efecte expulsió (“crowding out effect”): si el deute públic és molt elevat i creixent, caldrá oferir un tipus d’interès també més elevat per tal de mobilitzar l’estalvi privat, tot desviant-lo de les inversions empresarials. Així, finançar avui al 5% títols de deute públic a curt termini (1 i 2 anys) per finançar despesa corrent (nòmines, pagament d’interessos i transferències), és insostenible de totes totes: un autèntic suïcidi financer si es manté com a política a llarg termini, tal com va plantejar el govern tripartit.

3.- L’evolució recent de l’economia espanyola, que a la vista de les darrers dades amenaça en recaure en la recessió, és molt evident en retratar els resultats del “keynesianisme de campanar” del govern del PSOE (amb el suport immaculat i etern dels 25 diputats del PSC a Madrid). El consum d’energia, un dels millors indicadors avançats de l’activitat econòmica, ha disminuit a l’abril de 2011 un 1%; el consum de ciment ha caigut un 6,5% també a l’abril, així com també les vendes de cotxes: caiguda d’un 23% si es compara amb l’abril de 2010 (en els quatre primers mesos de 2011 la caiguda és del 26%).

De la mateixa manera, l’índex de sentiment econòmic s’ha situat al primer trimestre de 2011 per sota dels nivells de 2010 i FUNCAS, el servei d’estudis de les caixes d’estalvi, acaba de dir que aquestes dades assenyalen una moderació de l’activitat econòmica. Una altra vegada, i ja en van moltes en els darrers tres anys, les previsions del govern del PSOE sobre el creixement previst (1,3% al 2011) tornaran a quedar clarament optimistes i desmentides per la dura realitat. Això alimenta els pitjors presagis per a l’economia espanyola: sense creixement econòmic no hi ha possiblitat de tornar el deute públic (mal portuguès). El govern de ZP ha duplicat el deute públic espanyol en només tres anys i el deute privat no ha començat encara a reduir-se: la credibilitat del govern espanyol segueix també en caiguda…. tal com assenyala la caiguda de la recaptació fiscal: una 22% al mes de març i un 12% en el 2011, senyal inequívoc de que l’economia no s’está recuperant, sinó que se segueix deteriorant.

4.- Grècia segueix en caiguda lliure, ara es reconeix que el primer pla de rescat ha fracassat, a Alemanya hi ha qui demana que Grècia surti de l’euro (aixó sí que seria una retallada brutal, del 50% o més, de la renda disponible i de la riquesa dels grecs). Els mitjans financers donen com a escenari molt probable una reestructuració del deute públic grec, que Trichet estaria mirant d’ajornar fins al seu relleu com a president del Banc Central Europeu a la propera tardor (ell va comprar uns 40.000 milions d’euros de deute grec i el BCE, per tant, assumiria pèrdues per aquesta compra).

En aquest context, és molt important que un govern sigui creïble, realista i previsible en tots els seus moviments i declaracions. El tipus d’interès i les matèries primeres pugen més del que va preveure el govern espanyol, però ZP va dient que ja ha acabat les reformes, quan les que va fer a corre-cuita tard i malament (mercat de treball, caixes) no estan donant resultats positius.

És aquesta la credibilitat que vol guanyar per al govern català el conseller Mas-Colell, una credibilitat que el govern espanyol segueix perdent: aquesta setmana el fons d’inversió francès Chevreux ha publicat un informe molt dur en contra de ZP i de l’economia espanyola, desfent el mite de la recuperació anunciada i denunciant unes reformes incompletes i que no donen resultats. Si hi ha un recaiguda grega, ben bé podem tornar-nos a trobar amb un augment del diferencial de la prima de risc del deute espanyol. També el Financial Times i el Wall Street Journal preveuen atacs contra el deute públic dels paisos europeus menys solvents si s’agreuja la crisi grega.

Per tot plegat, és una sort disposar d’un conseller com Mas-Colell, solvent i competent com cap altre, que sap el que té entre mans i que sap que la vella recepta keynesiana d’injectar més i més despesa pública ara no és eficident. A veure si l’esquerra catalana es posa al dia!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!