Ramon Tremosa

Torre de Guaita

29 d'octubre de 2014
0 comentaris

Llibre d’Aleix Sarri: la Unió Europea en perill

Aquest dilluns he tingut el plaer de participar en la presentació d’un bon llibre sobre la cruïlla europea en la qual estem: “La Unió Europea en perill” (editorial Pòrtic), escrit pel meu assistent al Parlament Europeu Aleix Sarri, un llibre que us recomano molt i que he tingut el plaer d’assessorar. L’Aleix Sarri m’ha prestat un gran servei durant els darrers quatre anys a la Comissió d’Economia i Finances i puc afirmar que sense ell la meva feina no hauria estat pas tan lluïda, si és que ha lluït alguna vegada. La sala d’actes de la casa del Llibre s’ha omplert de gom a gom, amb tanta gent dreta com asseguda (unes 150 persones), que han escoltat amb gran fruïció les paraules del conseller Andreu Mas-Collell, tot un luxe per parlar d’economia i del futur de l’euro. Després de les quatres intervencions de la taula, inclosa la de l’editor Xavier Cambra, també ha estat molt interessant el torn de preguntes del públic, d’entre les quals en destaco la que va fer l’inversor Jordi Molins, que ahir va presentar el seu llibre imprescindible “Confidencias de un especulador” (Deusto), sobre la necessitat d’alliberar capital per a invertir a Europa, com a requisit per recuperar posicions en el creixement econòmic a nivell mundial. Us faig a mans el pròleg que he escrit al llibre de l’Aleix Sarri i us hi intercalo fotos de l’acte. Finalment, una altra bona notícia: el comissari Joaquin Almunia ha accedit a la nostra invitació de presentar el llibre de l’Aleix al casal català de Brussel.les, el proper dia 12 de novembre. Reserveu-vos la data els qui hi sigueu: com a ex-comissari que serà segur que donarà titulars sobre el futur i els problemes de la Unió Europea… i potser també sobre Catalunya, tres dies després del 9N!

 

 Foto portada Aleix Sari

 

Les eleccions al Parlament Europeu del 25 de Maig de 2014 han deixat un resultat insòlit, que devia deixar astorats molts ciutadans europeus, la majoria dels quals segueixen de lluny l’actualitat política de Brussel.les i Estrasburg: per primera vegada a França, Anglaterra, Dinamarca i Grècia han guanyat clarament partits contraris a la construcció europea, en un context general on els partits euroescèptics i eurofòbics assolien resultats històrics en la majoria dels països de la UE. Al seu torn, els populars europeus van perdre 60 diputats en relació al 2009 i els socialistes europeus no recuperaven els 80 diputats perduts a les eleccions del 2009, mentre que les altres dues famílies tradicionalment europeistes (liberals i verds) també perdien escons i posicions a l’eurocambra. Així doncs, per primera vegada a la història del Parlament Europeu, les dues grans famílies polítiques europees amb prou feines sumen 400 diputats en una cambra de 751 membres: caldrà una fèrria disciplina en els dos grans grups quan pactin entre ells per a assolir la majoria absoluta del parlament, fixada en 376 diputats.

 

Foto acte Aleix 3

 

La fractura social i econòmica a Europa provocada per la crisi que va arrencar el 2008 ha comportat una creixent fragmentació política en molts països (també a l’Estat espanyol ha estat espectacular en aquestes eleccions europees) i al 2014 ha arribat també al Parlament Europeu. Les diferències entre el nord i el sud s’han accentuat fortament en aquests darrers anys: mentre la majoria de països del nord sortien ràpidament de la crisi ja al 2010, els països del sud s’han anat ensorrant en la mateixa.

 

Les grans diferències culturals entre el nord i el sud d’Europa a l’hora de fer front a la crisi ja es van veure ben aviat: els països nòrdics van assolir en poques setmanes diagnosis àmpliament compartides sobre les causes de la crisi (govern-oposició-agents econòmics i socials), la qual cosa els va permetre assolir ràpids i grans consensos en relació a les mesures a prendre ràpidament per a fer-hi front. Aquest no és el cas, per exemple, de la crisi a Espanya, on hi ha molta gent que encara en culpa els especuladors, els mercats financers, l’austeritat (tot i que Espanya porta 5 anys fent dèficits públics del 10% del PIB!), les autonomies, les caixes d’estalvi… Així a Madrid, encara avui, es mira de defugir l’assumpció de les pròpies responsabilitats en la gestació de les bombolles o en els persistents errors de disseny institucional i en tants àmbits de la política econòmica, que fan que a Europa molta gent no vegi encara a Espanya una clara estratègia de sortida a la crisi econòmica.

 

Foto acte Aleix 2

 

El llibre de l’Aleix Sarri que teniu a les mans és un relat necessari: es tracta d’una llarga i exhaustiva crònica feta per temes i per països, que vol aportar, relligar i valorar la informació econòmica més rellevant de la crisi europea dels darrers anys. Tot aportant dades, quadres i gràfics claus que facilitin la comprensió del què ha passat i per què ha passat, aquest llibre fa la seva millor aportació: avui el dia a dia ens bombardeja amb tanta informació, tant dispersa i variada i que ens arriba per tantes bandes diferents, que es fa molt difícil que els arbres ens deixin veure bé el bosc.

 

L’Aleix Sarri ha estat assistent meu al Parlament Europeu en els darrers quatre anys, essent una persona clau del meu treball a la Comissió d’Afers Econòmics i Monetaris. Ha estat un plaer tenir-lo al meu costat, sense el seu treball eficaç la meva feina en aquesta comissió hauria estat molt més minsa i migrada: un eurodiputat ha de tocar moltes tecles al dia i va molt amunt i avall, i sense un bon assistent que conegui molt bé els detalls de cada informe i que segueixi al dia cada debat és impossible desenvolupar una bona feina en una comissió parlamentària.

 

El suport de l’Aleix Sarri per a mi ha estat encara més útil quan m’ha tocat representar el grup liberal-demòcrata en les negociacions dels tretze informes que m’han encarregat en els darrers cinc anys en l’esmentada comissió, des de la supervisió financera fins als informes del Banc Central Europeu, des de la taxa de transaccions financeres fins a l’informe que anualment analitza la Política de Competència de la Comissió Europea. En les reunions finals d’alguns d’aquests informes amb comissaris i amb el Consell el suport d’un assistent competent és clau, perquè les negociacions finals es tanquen en poques hores i cal saber entendre i analitzar ràpidament els canvis proposats per les diferents parts, interlocutar amb el grup i defensar les seves posicions en els acords finals. És per tant, per a mi, un honor fer aquest petit pròleg al primer llibre que escriu l’Aleix, el contingut del qual ha estat motiu de llargues converses tant a Brussel·les com a Estrasburg. He mirat d’orientar el seu relat i d’enriquir-lo tant com he pogut i per això us convido a que el llegiu: el valor afegit que trobareu en aquest llibre per a mi ha compensat sobradament el cost d’oportunitat dels diners emprats en la seva compra i del temps esmerçat en la seva lectura.

Estrasburg, 2 de juliol de 2014

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!