Ramon Tremosa

Torre de Guaita

18 de setembre de 2012
40 comentaris

La UE i Alemanya acceptarien una Catalunya independent?

Vista la gran manifestació de Barcelona de l’onze de setembre amb una demanda prou explícita d’independència, es multipliquen les preguntes sobre si la Unió Europea acceptaria una Catalunya independent. Si aquest procés complís uns requisits democràtics bàsics (àmplia, cívica, festiva i pacífica majoria expressada per mitjà d’una majoria al Parlament de Catalunya i un referèndum posterior), a la llarga Catalunya seria reconeguda per la majoria dels estats de la UE, malgrat totes les pressions espanyoles que poguessin haver-hi en contra. Si la UE ha reconegut Kosovo recentment, encara més ha de reconèixer Catalunya. Així, des del dia de la gran manifestació a Barcelona la pregunta que em fan molts diputats i algun alt càrrec de la Comissió Europea no és “què feu?” sinó “quan ho fareu?“. I és que sento a dir sovint,arran de la crisi, que l’Europa que funciona no és la dels grans estats-nació ineficients i centralistes del sud d’Europa, sinó l’Europa dels petits estats eficients del centre i del nord del continent, inclosa Alemanya, país que rutlla “perquè funciona com 17 Dinamarques independents: 17 agències tributàries úniques i 17 estats sobirans en la gestió dels seus aeroports, ports i trens. És a dir, l’Europa realment federal i descentralitzada rutlla, mentre que la centralista no.

1.- Catalunya és vista a la UE com el país mediterrani més nórdic: país industrial, exportador i creatiu, amb gran vocació i ambició de capitalitat europea i de porta d’entrada i sortida del comerç intercontinental. Catalunya és vista com a model per als països PIIGS i al capdavall, Europa i Alemanya volen països que funcionin, on els seus governs paguin les factures a 30 dies, els mercats laborals siguin eficients, la justícia rápida, la seguretat jurídica de les inversions internacionals efectivament protegida, no hi hagi dèficits de tarifa energétics brutals, on les infraestructures guanyin diners perquè es fan allà on fan crèixer l’economia i no que en perdin a  cabassos perquè van d’on no hi ha res a on no hi ha ningú… és a dir tot el que avui l’Espanya actual no ofereix. “Una altra vegada Espanya ha tornat a fracassar”, sento a dir sovint a la UE. Si una Catalunya independent garantís tot el contrari del que avui Espanya ofereix les portes europees se’ns obririen.

 

 

2.- Les multinacionals i la independència: Subscric el que ha escrit fa poc el gran economista català Miquel Puig al diari Ara les dues darreres setmanes, “no tinc cap dubte que el debat sobre la independència de Catalunya és molt més sentimental que racional“. Les 4000 multinacionals que hi ha avui a Catalunya saben molt bé que si aquest fos un país normal (corredor mediterrani, gestió local eficient de ports, aeroports i trens, pagament puntual de factures, mercat laboral i energètic eficients, estabilitat jurídica de les inversions…) podrien multiplicar els seus tràfics i beneficis. Aquestes 4000 multinacionals, el dia després de que el Parlament català votés a favor de l’Estat propi, seguirien enviant els seus camions, vaixells i trens amunt i avall com si res. “No hi ha res racional a discutir sobre aquest punt” conclou Miquel Puig  i jo comparteixo la seva opinió.

 

 

3.- Vist des de Brussel·les cal dir que són molt poc consistents les amenaces d’expulsió de l’euro i de la UE si Catalunya proclamés unilateralment la seva independència, amenaces recurrents que es fan des de Madrid. Si hi ha algun país que corre perill de que el facin fora de l’euro és aquesta Espanya centralista, jacobina i ineficient, incapaç de canviar el seu xip aïllacionista secular i d’adaptar-se a un món obert i globalitzat com és el del segle XXI. Les 4000 multinacionals a Catalunya per interès propi no deixarien que Catalunya fos expulsada de l’euro i fins i tot podrien afavorir que es produís ràpidament l’ampliació interior que ja està considerada i estudiada a la UE per si Escòcia acaba votant a favor la seva independència.

 

 

4.- Encara recordo l’astorament dels directius de Volkswagen a Martorell quan van veure a La Vanguardia a tota pàgina (19.03.2011) els intents (fracassats) de boicot a la visita parlamentària de la Comissió de Transports del corredor mediterrani que vaig organitzar al març de 2011, intents per part del govern del PSOE, que va enviar diplomàtics als despatxos de tots i cadascin dels diputats per a que es “desapuntessin” de la visita. Visita de tres dies que va ser la més nombrosa que mai ha fet una delegació del Parlament Europeu: 17 diputats, 15 alts càrrecs de la Comissió europea i 11 assessors parlamentaris de transports. “Quin merder entre Catalunya i Espanya, no?” em preguntaven els diputats. “Ep, que no l’he organitzat pas jo”, els contestava jo.

 

 

5.- Brian Simpson, eurodiputat laborista anglès que presideix la Comissió de Transports, pocs dies abans de qué la Comissió Europea fes públic el mapa de prioirtats ferroviàries de mercaderies, va declarar rotundament a La Vanguardia que “la UE havia de prioritzar el corredor mediterrani i que el corredor central dels Pirineus hauria de ser un projecte posterior”. Aliats de la nostra causa Catalunya en pot trobar a Europa: són aliats de la lògica econòmica i de la raó pràctica i adversaris decidits dels mals i les ineficiències del centralisme jacobí.

 

 

6.- El precedent de Kosovo: Al març d’aquest any el Parlament Europeu va votar per àmplia majoria autoritzar la Comissió Europea a obrir negociacions amb Kosovo de cara a la seva incorporació futura a la UE. La pressió diplomàtica espanyola per aconseguir el vot contrari dels eurodiputats va ser intensa i tan PP com PSOE van fer un mateix discurs en el debat del plenari pertinent: “Kosovo és un estat que podria emparar el tràfic d’armes, de drogues, de menors…” i tots els mals que vulgueu imaginar i per això no havia d’entrar a la UE. Els diputats anglesos i alemanys, en canvi, van dir que Kosovo deixaria de ser totes aquestes coses a mesura que s’anés integrant comercialment a la UE i poc a poc anés adquirint els seus hàbits democràtics. Jo vaig intervenir en el plenari en el mateix sentit que els anglesos i alemanys (el vídeo és a la pàgina web del PE i també al meu web).

 

 

7.- Kosovo espanta molt Espanya pel precedent que crea a la UE, perquè la seva independència va ser proclamada unilateralment des del seu parlament regional, sense cap negociació amb una Sèrbia que no volia negociar res. De fet, molts diputats alemanys i anglesos van preguntar el president espanyol Zapatero, al gener i al juliol de 2010 (obertura i tancament de la presidència semestral de la UE) quan Espanya reconeixeria Kosovo quan “deixaria de ser membre del club dels països que encara no l’han reconegut”. ZP es va fer, un cop més, l’orni sobre aquest punt tan sensible de qualitat democràctica per a una gran majoria d’europeus. Per cert, gran frase d’Enric Juliana aquest diumenge a La Vanguardia: “El principal perjudicat de la intransigència sèrbia des de 1914 ençà ha estat… Sèrbia”.

 

 

8.- La votació esmentada al Parlament Europeu al març sobre Kosovo, per cert, es va guanyar àmpliament per 522 vots a favor i només 110 vots en contra, així com també l’esmena que instava els 3 països de la UE-27 que encara no ho han fet a reconèixer ràpidament Kosovo. També va ser aprovada en aquest debat l’esmena que instava els 3 països de la UE-27 que encara no han reconegut Kosovo (Espanya, Grècia i Romania) a fer-ho.

 

 

9.- Com va dir un dels governadors anglesos de Menorca al segle XVIII, “els castellans són arrogants, intolerants i el que és pitjor: no tenen ni una sola bona idea” (“Els Nikolaidis”, novel.la excel.lent del menorquí Josep Maria Quintana, que us recomano). Com n’és de llastimosament actual aquesta frase al 2012!! Catalunya, en canvi, és vista per moltíssima gent amb qui jo he tractat a la UE com aquell país mediterrani mig nòrdic, industrial, exportador i creatiu, que és un model a seguir per a molts altres països i regions PIGS del sud del continent. Que la por madrilenya no qualli entre nosaltres i que nosaltres decidim entre nosaltres el que més ens convé: Europea encara és avui un lloc on la llibertat i la democràcia són els pilars i els valors fonamentals de l’acció política. Molts parlamentaris europeus ho diuen i sembla fins i tot que s’ho creuen. Amén.

Fotografia de Montserrat Planas
http://www.flickr.com/photos/79246699@N08/

  1. Ramon da gusto leerte y me da la impresion que como nos ha pasado a muchos, has cambiado de querer un trato fiscal como el vasco a querer la independencia de Cataluya.

    saludos II*II 

  2. Ramon, moltissimes gracies des d’un catala que viu a Irlanda per la meravellosa feina que tant tu com en Romeva i ERC esteu fent al Parlament europeu en nom del poble catala.

    La veritat es que fa goig veure quina feinada esteu fent pel pais. Politics aixi es el que ens cal, defensant els interessos dels seus votants arreu.

    Seguiu aixi, Catalunya us ho agraeix.

    Per cert, des d’Irlanda, fa una setmana, tambe vam sortir a donar suport a la independencia del nostre pais:

    http://irlandaperlaindependencia.blogspot.ie/  

  3. Felicitats per l’article, és molt interessant. Penso que si demà al matí ja fossim independents ningú no notaria res (de moment), tot seria igual, sense murs, parlant també el castellà i convivint amb aquells que no volen ser independents. La gran diferència romandria en el fet de poder governar-nos plenament.

    Particularment desitjo una Catalunya independent i res em farà canviar d’idea. Ningú hauria d’estipar-se els vestits, sempre hem estat gent que acull més que no pas gent que rebutja i molts tenim família directa o indirecta o amics o coneguts que no són catalans i no per això els hem de deixar de tractar, ans al contrari.

    El que ja no tinc tant clar és com resistiran els meus “nervis” quan des d’Espanya ens enviïn la seva “Brunete” mediàtica (que ja ho estan fent) per que m’agrada llegir opinions però no suporto les mentides ni els insults.

    Salutacions i gràcies.

    Kenneth

  4. Ramon: Comparteixo amb tu el contingut i opinions del teu valent i brillant article. La llibertat la tenim a tocar…….Tambe tinc clar que no hi ha cami de retorn…….Visca Catalunya Nou Estat Europeu i del Mon!!!!!!
  5. Imagino, a partir de l’anàlisi del vostre testimoni, com d’altres en línia similar, que, pel que fa al canvi de percepció de la qüestió de la sobirania a Europa deu tenir molt a veure amb la feina silenciosa i eficaç de quadres i alts funcionaris catalans dins de les institucions europees. Un grup professional eficient, políglota, cosmopolita i preparat. Sospito que la tasca del Patronat Pro-Europa de fa vint anys deu donar els seus fruits en l’actualitat. Enfront, el model de diplomàcia castellana, endogàmica i arrogant del segle XIX, útil per tractar amb súbdits imperials, inútil per gestionar les pròpies limitacions dins el federalisme comunitari.
  6. Gràcies per l’article Ramon,

    Sóc un ferm defensor per la independència catalana des de fa molts anys. Ara, en aquests moments de crisi nacional sovint em desinflo i em desanimo. Però miro de seguir els teus articles arreu on siguis, especialment a Brussel·les. Crec que El Govern diu coses a través teu que no diuen aquí. Sempre em tornes a reanimar. A mi i als meus. Gràcies per implicar-vos tant, la vostra feina és tan necessària !  Gràcies Ramon de nou i salud !

    Hi arribarem entre tots !

  7. Moltes felicitats Ramon per l’article.

    En relació a Alemanya, els contactes els heu de fer a allà. Malauradament els representants de les empreses alemanyes a Catalunya tenen una posició totalment crontrària a qualsevol reivindicació catalana. No així els alemanys de peu que viuen al nostre país. Si s’aconsegueix convèncer a Alemanya a les forces polítiques i als empresaris, que estic totalment convençut que entendran, els que estan aquí faran els que els hi diguin, encara que possin mala cara. Per cert, heu de reforçar més els lligams amb en Martin Schulz -amic de Catalunya-. A la mateixa premsa alemanya parlen d’ell aquets dies com successor d’enl Barrosso.

  8. Moltes gràcies per la tasca que estàs fent a Europa i que tant be ens expliques. Realment és esperansador llegir els teus articles. Des de el dia 11, amb la qüestió de la nostre Independència, he passat de l’esceptissisme pessimista a l’esperança realista. Entre altres motius per la tasca que esteu fent arreu representants nostres com tu. Moltes gràcies Ramon.
  9. Una vegada més els teus articles em provoquen satisfacció.

    Es molt important que des de Catalunya entenguem que pensa Europa. Estas fent molt bona feina!!!. Gràcies.

    De la mateixa manera, es molt important que a Europa coneguin que pensem i que volem els Catalans. Si aquesta tasca de comunicació la fan persones com tu, el camí serà més fàcil.

    Endavant amb la teva feina; ets una peça clau!!

    Els de Manresa que tu coneixes et donem tot els suport que necessitis!!

  10. És importantíssim fer una bona feina a Europa i aportar la màxima quantitat d’informació que des de les institucions europees s’estigui generant entorn el cas català.

    Bona feina i endavant !

  11. Benvolgut Ramon,

    m’agrada que posis el cas de Kosovo i la Declaració Unilateral d’Independència sobre la taula. L’única cosa que temo d’aquest procés és que els catalans, i concretament els partits polítics, anem amb el lliri a la mà. Si s’enceta un procés com aquest hem d’anar a totes i fins al final. I un dels problemes centrals del procés és el com fer-ho. He escoltat repetidament la idea del referèndum d’autodeterminació, opció que seria bona si Espanya fos un país ‘normal’ democràticament parlant. No cal que no ho és, és clar, de normal. I és per això que mai de la vida un referèndum seria acceptat per l’Estat. Avui hi ha un article interessant de l’Hèctor López Bofill a l’AVUI sobre el tema i fa pocs dies també Montserrat Nebrera va abordar el problema jurídic en un article a l’AVUI. Si us plau: feu els contactes internacionals bé, estudieu bé totes les opcions, sigueu ferms i, sobretot, no anem amb el lliri a la mà perquè davant tenim un Estat que farà tot el possible per barrar-nos el camí.

  12. Felicitats Ramón, necessiten més veus com la teva que aporten aquests tres elements: arguments, rigor i serenitat. Aquesta és la millor arma contra la intolerància i el fanatisme. Continua fent llibres explicant la realitat del nostre país arreu.
  13. Muchas gracias por su artículo, es muy interesante y demuestra que a los catalanes nos quieren dormidos, mienten y desde Europa las cosas se ven de otro color.

    La única solución, la independencia. 

  14. Aquest dies etem llegint moltes comparacions entre el procés de Kosovo i el Català.
    El que caldria dir ven clar és que Kosovo i Catalunya tenen molt poc en comú, en canvi España s’assembla de forma clamorosa a Sèrbia. 
  15. Moltes gràcies Ramon, per a compartir amb tots nosaltres les notícies des del cor d’Europa i la lluita que portes defensant els interessos de Catalunya i dels Catalans.
    Per cert, degut a les amenaces sobre la eventual “expulsió” de Catalunya “d’Europa”, he pensat que seria interessant debatre, estudiar i explicar el fet que la moneda oficial dels estats de Kosovo i Montenegro és el mateix EURO que utilitzem nosaltres – encara que sense pertànyer a la unió monetària europea.

    Em sembla que seria molt interessant conèixer els detalls sobre com s’ha arribat a aquesta decisió i com s’ha realitzat, en quins termes econòmics i polítics…?
    Molta sort, bona salut, felicitats, salutacions cordials,
    M. 

  16. Merci Ramón,

    Fa molt d etemps que defenso la bona tasca que fa la gent de convergència i Iniò una tasca silenciosa i constant per aconseguir el reconeixament de la nostra terra i denunciar les injustícies i males arts d’una Espanya caduca i ancorada en el s. XVIII. 

  17. intents per part del govern del PSOE, que va enviar diplomàtics als despatxos de tots i cadascin dels diputats per a que es “desapuntessin” de la visita. Visita de tres dies que va ser la més nombrosa que mai ha fet una delegació del Parlament Europeu: 17 diputats, 15 alts càrrecs de la Comissió europea i 11 assessors parlamentaris de transports. luxury suv
  18. erquè la seva independència va ser proclamada unilateralment des del seu parlament regional, sense cap negociació amb una Sèrbia que no volia negociar res. De fet, molts diputats alemanys i anglesos van preguntar el president espanyol Zapatero Cricket
  19. Ona, platja, i mar sencera. Ara toca <ahref=”http://www.dissertationplanet.com/dissertation-writing-help.php”>phd dissertation help</a> Molt bon any i vent favorable per arribar a bon port i continuar endavant
    .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!