Ramon Tremosa

Torre de Guaita

10 de juliol de 2010
1 comentari

Esperança per al canal Segarra-Garrigues: la Comissió Europea obre la porta a reduir les ZEPAs

Avui és el dia de la gran manifestació a Barcelona contra l’amputació de l’Estatut, que serà analitzada amb lupa per veure quanta gent treu la Catalunya nació al carrer. Però més enllà de l’anàlisi que en farem de la mateixa en els propers dies (i també de l’èxit futbolístic paral·lel de “L’Spagna catalana”, segons titula el diari “Corriere de la Sera”), avui voldria comentar en aquest blog dues respostes oficials de la Comissió Europea relatives a les zones d’especial protecció de les aus (ZEPAs) del canal Segarra-Garrigues. En els darrers mesos he pogut fer diverses visites a les comarques afectades i he pogut parlar amb alcaldes, afectats, sindicalistes, regants i pagesos, així com també a alguns alts funcionaris de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea a Brussel·les. Així, vaig formular dues preguntes parlamentàries que van ser respostes fa tres setmanes. El diari Segre, el més llegit a les terres de Lleida, se’n va fer ressò i ahir mateix el conseller Llena criticava l’Artur Mas i a mi pel soroll causat sobre aquest tema, que ell ja dóna per tancat pels segles dels segles (a la foto hi sortim amb l’Albert Batalla, abans d’ahir al poble de Les Parllargues, a la Segarra, on vàrem anar a explicar les  respostes de la Comissió). Un conseller socialista ens critica? Diana! És veritat que no podem llençar les campanes al vol, però una escletxa d’esperança s’obre per als damnificats pel govern tripartit.

1.- Europa no és com diuen els socialistes ni el tripartit. A les institucions europees no hi ha el dogmatisme del nostre govern, ni res no s’imposa eternament com un purgatori perpetu. Les 42.500 hectàrees excloses de regadiu del canal ho són per petició pròpia del govern tripartit, no pas de la Comissió Europea. Com deia fa quinze a TV3 un representant de la Unió de Pagesos, la Comissió Europea no ha demanat mai un nombre concret d’hectàrees per a excloure del regadiu, sinó que reclamava a la Generalitat la presentació d’un pla d’usos i gestió de les hectàrees del canal Segarra-Garrigues; és a dir, un pla que expliqui com es pensa combinar el regadiu amb la conservació de les aus.

 

La pregunta presentada el 23 d’abril demana a la Comissió si una ZEPA és podia revisar a la baixa si, per exemple, s’han detectat errors en els mapes ornitològics presentats per a justificar-ne la seva creació. La Comissió Europea dóna per bons aquests mapes i en considera la bona fe en la seva elaboració, que en el cas del canal Segarra-Garrigues algunes veus autoritzades comencen a donar per a inflats (Bird Life a Londres, per exemple). En la seva resposta la Comissió, que no és dogmàtica ni apriorística, obre la porta a “reduir els seus límits” si futurs mapes ornitològics demostren que ha canviat la població d’aus d’una ZEPA, o bé si es demostra que aquests mapes estaven equivocats. Les respostes completes les trobareu a www.tremosa.cat, a l’apartat d’activitat parlamentària.

 

De la mateixa manera, el 3 de maig pregunto a la Comissió Europea si dins d’una ZEPA s’hi pot regar. Aquesta és una temença que tenen molts afectats, que temem que els futurs consorcis de gestió els obliguin a plantar matolls i no els deixin dur cap activitat agrària o ramadera dins de les ZEPAs. La resposta de la Comissió diu que, prèvia justificació amb el corresponent estudi d’impacte ambiental, dins d’una ZEPA s’hi pot fer de tot, sense excloure el rec de suport per al cereal de secà (blat, ordi) o fins i tot el rec de transformació cap a cereals atlàntics (panís, alfals).

 

2.- Aquestes respostes obren una porta a l’esperança, perquè un tercer govern tripartit molt possiblement voldrà considerar les ZEPAs de la Segarra i de les Garrigues com el Parc Natural d’Aigüestortes: per moure una pedra hauràs de demanar permís al govern i no s’hi deixarà ampliar ni modificar les activitats agràries i ramaderes actualment existents. Si això passés en dues generacions tots els pobles de les ZEPAs quedarien abandonats de població. Qui està en perill d’extinció són els pagesos, no pas les aus!

 

El gran ornitòleg català Jordi Sargatal és del parer que precisament si es poden regar els cereals convencionals, això té una incidència positiva en la població d’aus estepàries. Hi ha una correlació positiva en conreus i aus: en garantir amb el regadiu de suport al conreu dels cereals, es garanteixen unes molt millors condicions de reproducció per a les aus les quals, en cas de sequera extrema, es veuen forçades a emigrar i fins i tot poden desaparèixer.

 

3.- Un exemple final: m’expliquen aquest dijous a que al municipi d’Alfés hi ha desaparegut la famosa alosa becuda, la presència de la qual va fer descartar aquest poble de la comarca del Segrià per a acollir l’aeroport de Lleida, que finalment ha anat a raure a Alguaire. Hi havia un propietari que tenia un ampli terreny de 600 hectàrees, en les quals hi pasturaven nombrosos ramats de xais. Els fonamentalistes mediambientals d’ICV, amb total carta blanca de PSC i ERC, van prohibir el propietari de seguir pasturant els seus ramats per tal de “protegir l’alosa becuda”. Un cop retirats els xais, però, els cards i altres plantes amb punxes van colonitzar els prats, uns arbusts que fins llavors no havien brotat amb força perquè són una de les menges predilectes dels xais. L’abandó de la ramaderia a Alfés ha comportat la desaparició de l’alosa becuda, que ha fugit cercant precisament altres terres amb ús ramader.

 

I després algú se sorprèn que jo titlli de “soviètic” el govern tripartit! El mal i la desesperança causades per ICV a les terres de Lleida és d’una proporció descomunal i el PSC i ERC en són directament responsables. La resposta, però, passa per un nou govern català que tracti les ZEPAs catalanes com ho han fet Aragó (PSOE) o Navarra (UPN): a més activitat econòmica respectuosa i compatible amb el medi ambient, més població pagesa, més renda agrària i més població d’aus i ocells.

  1. Llegint aquest article penso, l’enemic el tenim dins. Tot això em recorda el que m’explicava el meu Pare, que durant la guerra civil s’havien hagut de treure tropes del front per sufocà revoltes organitzades pel PSUC a Barcelona. Ara s’han disfressat d’ecologistes i intenten arruïnar una part del païs on hi viuen pagesos (provable-ment la gent mes lliure de totes) i que segurament no els vota.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!