Ramon Tremosa

Torre de Guaita

8 de setembre de 2010
64 comentaris

Eleccions 28-N: Franquisme sociològic

Que un govern d’esquerres com el tripartit, des de la seva pretesa superioritat moral, acabi la legislatura convocant les eleccions en un dia de partit Barça-Madrid, em recorda inevitablement els darrers anys del franquisme. Al final de la dictadura tot servia per tapar la mala política i la mala gestió econòmica i el futbol, com a gran esport de masses que llavors començava a ser, era el circ perfecte per aquell dictador cínic que va arribar a dir “haga como yo y no se meta en política”. Us adjunto unes ampliacions del breu comentari que ahir vaig fer al meu facebook, i que avui ha merescut que en Jordi Basté se’n fes ressò a RAC-1 i que en Carles Francino em donés entrada, també a quarts de nou del matí i durant 10 minuts, al seu programa per tal d’explicar el franquisme sociològic de Montilla. Quin ofici, aquest de polític, i quin país!! Ni un ni l’altre em van entrevistar durant la campanya electoral de l’any passat i tampoc no tenen interés en la creixent i influent feina que es fa al Parlament Europeu i en la qual hi estic participant directament (ara acabem de tancar una molt important reforma del sistema financer europeu i estem debatent els corredors ferroviaris de mercaderies del futur). No em negareu que aquest periodisme dóna incentius racionals creixents per a veure qui la diu més grossa…

1.- Tant dolentes són les enquestes del PSC? Ja sabíem que les possibilitats d’un tercer tripartit passen perquè la participació sigui la més baixa de la història a Catalunya, amb el descrèdit i la deslegitimació que aixó comportarà per a l’autonomia catalana i per al proper govern (i les seves reivindicacions). El PSC va passar-se 23 anys dient que Pujol era president gràcies a l’abstenció diferencial catalana, però el segon tripartit batrà el rècord d’abstenció, de vot en blanc i de vot a tot tipus de llistes no-convencionals. Tot un èxit del segon govern d’esquerres.

 

2.- Una crisi econòmica com la que vivim ben bé mereix una campanya de 15 dies parlant d’economia, centrada en les sortides de la crisi econòmica, com ha passat aquest juny a Holanda. Una crisi política com la que vivim també mereix que parlem de que, per a sortir-ne millor, ens cal més autogovern, més ben dit la independència fiscal i de les infraestructures, com ha passat aquest mes de juny a Bélgica. Una crisi com la que patim, sense comparació a Europa, ben bé mereix que el debat econòmic i polític centri la vida social i mediàtica de la darrera setmana de campanya. Però hi ha qui té interés en tapar els problemes reals de la gent i els debats decisius dels catalans, i pretén que parlem de moltes i superificals coses, abans que revisar a fons una pèssima gestió de govern de coalició i, sobretot, que parlem a fons de les propostes de futur.

 

3.- Quina mala imatge portes enfora ha donat el govern català!! Quan ahir ho comentava a la reunió del grup liberal, molts diputats europeus no s’ho podien creure. Amb decisions com aquesta la Catalunya del PSC i dels tripartits està més a prop dels populismes revolucionaris sud-americans que no pas de les socialdemocràcies reformistes centreeuropees. Un PSC que s’autoanomena en exclussiva progressista però que vota majoritàriment a favor dels toros, mentre que la CiU a la qual anomana “les dretes” hi vota majoritàriament en contra. Un detall que ahir, en la reunió del grup, també van apreciar molt els diputats liberals i demòcrates.

 

4.- Ahir mateix, mentre Montilla convocava les eleccions en català i castellà, sortia un article duríssim del catedràtic de la UB Germá Bel a La Vanguardia (http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100907/53996188856.html), L’ex-diputat del PSC a Madrid hi diu que la decisió d’AENA d’obrir les portes de l’aeroport de Barcelona a Ryanair posarà en risc els vols intercontinentals directes des d’El Prat cap a Amèrica i Àsia en el futur. Què han fet 7 anys de governs tripartits per la descentralització dels aeroports catalans? Si l’aeroport de Girona perd vols i tràfics, el conseller Nadal n’és el principal responsable. I on és ERC i quins resultats, en termes de major llibertat aconseguida, pot presentar de les seves brillants “apostes estratègiques”, quan Catalunya és avui més a prop d’una regió espanyola del règim comú i més lluny de Dinarmarca que al 2003. Parlem d’una Generalitat endeutada (el deute català de 2003 a 2010 triplica el deute de 1980 a 2003, segons el Banc d’Espanya)? Parlem d’un país desmoralitzat i sense ambició i amb un sistema català de caixes en desballestament? Però d’això no toca parlar-ne, que hi ha un Barça-Madrid.

 

5.- En els seus darrers anys de vida Franco sabia que venia darrera seu una democrácia i un estat de les autonomies, però va deixar-ho tot lligat i ben lligat. Per a una Catalunya autònoma Franco sempre hauria desitjat un president dòcil al centralisme que ell va crear (AENA és un invent de l’any 1970 i no ha patit canvis des de llavors ençà). Per a una Catalunya autònoma Franco sempre hauria desitjat un president sense ambició nacional catalana, regionalista i claudicant a l’espanyolisme d’Estat que practiquen els alts funcionaris de Madrid. Per a mi ni Pujol ni Maragall van respondre a aquest perfil derrotat, que condemna a la desaparició a la nació catalana. Montilla en canvi, l’aposta personal de Joan Puigcercós al 2003 i al 2006, s’acomiada com a president de Catalunya amb un gest inequívoc de franquisme sociològic.

  1. Qui convoca eleccions és el president. Donat que ERC ja havia dit abans de l’Agost que per a ells la legislatura estava acabada, crec que és fals, indueix a l’equívoc i és deshonest començar aquest escrit responsabilitzant tot el tripartit d’una acció que només és responsabilitat del president i que no respon als interessos del tripartit sinó exclusivament als interessos del PSOE-PSC.

    Un parell de comentaris:

    1- Ni SCI ni RCat són llistes no convencionals. Llistes no convencionals són les de Ruiz Mateos, Jesús Gil o la Chicholina. Em sembla una descortesia i un insult anomenar no convencionals als projectes d’aquestes dues formacions. De tota manera, tant SCI com RCat pretenen estirar, com a mínim, els mateixos vots del tripartit (d’ERC en particular) com de CiU, o sigui que és absurd criticar el PSC per l’aparició d’aquestes noves formacions que us volen treure vots a vosaltres!!!

    2- No parlem de cap altra cosa que de com sortir de la crisi. O que es pensa vosté que és la independència? SCI, RCat i ERC tenen clar com encarar la sortida de la crisi. I vostés? Vostés diuen que demanaran el concert econòmic. Evidentment no els el donaran. Vostés no tenen aritmètica parlamentària suficient a Madrid, o sigui que estem venuts. Ok. Esperaran a tenir-la en les següents eleccions. I si no la tenen, què? Hi ha un 90% de probabilitats que no la tinguin. Només cal que el PP aconsegueixi prou vots o que la rosa diez aconsegueix 5 o 10 diputats per enviar la Clau de la Governabilitat que vostés no tenen a can pistraus. I llavors què?

    3- Catalunya és més a prop avui de la independència que mai en els últims 50 anys. I quan vostés arribin al govern i demostrin al poble que poc importa qui governi, que sense pressupost no hi ha sortida i que la única sortida és la independència, encara estarà més a prop de la independència.
    Si ERC us hagués donat la força a vosaltres avui en dia tampoc tindriem areroport, però el PSC estaria enfortit, perquè estaria venent que CiU era la responsable que l’estafatut hagués quedat retallat i del mal govern.
    No hi ha mal govern. Simplement no hi ha govern, perquè sense pressupost no hi ha govern sinó simple gestió insuficient de recursos.
    4- Tard o d’hora el país hagués tingut un president regionalista. De tots els candidats a president regionalista, en Montilla és de llarg el millor que hem tingut per el nostre objectiu nacional. El PSC no es refarà ni per a les eleccions ni per després de les eleccions.

  2. Em sembla molt lamentable que eurodiputats com vostè s’afegeixin a la carrera de l’insult i el despropòsit amb l’objectiu de guanyar una mica de notorietat. El periodisme dóna incentius per veure qui la diu més grossa, sí. Però és que els polítics cada cop entreu més en el joc (si és que no el promoveu directament, sobretot en campanya).

    A mi no m’interessa gens el futbol i, si no vaig a votar el 28 de novembre, no serà pas pel Barça-Madrid sinó per discursos i articles com aquest, plens de mentides i desqualificacions, que no aporten res al debat veritablement polític.

  3. Tota la raó  Sr Tremosa
    Franco va guanyar la guerra sociològica al tornar la societat catalana en una societat sociològicament comunista
    Catalunya fou un alè de llibertat perquè va fer del individus el motor de la seva societat. 
    Espanya detesta l’individu i solament aspira al ramat gregari per això busca un amo que faci de pastor.
    I com a llei del pèndul s’ha escollit com a amo a l’Estat tenint com a suport ideològic el tradicional comunisme sociològic espanyol que ha transformat el liberalisme català en el social-comunisme català actual.
    La Catalunya actual es franquista perquè es sociologicament comunista. Per tant res d’estrany en el comentari sobre el personatge en qüestió que sense l’amo Estat no seria res a la vida.

  4. Deia Ramon Barnils, parafrasejant Nietzsche, que, qui es passa 40 anys lluitant contra el franquisme… També ho podríem dir, a la inversa, qui passa 40 anys lluitant contra l’antifranquisme… El règim de Franco és més multiforme que no pas hom acceptava en el moviment antifranquista dels anys 1970. Ara bé, cal no excedir-se en determinades anàlisis. El franquisme, especialment a través de la Llei de Successió a la Capitania de l’Estat, va jugar sempre amb un suport heteròclit (falangisme, Opus Dei, monàrquics alfonsins i carlins, etc.). Però això no vol dir que tots aquests sectors fossin igualment reaccionaris pel que fa a les reivindicacions democràtiques. El franquisme va definir, a darrera hora, una sèrie de punts que eren de rellevància diferent. El manteniment de l’estructura corporativa de l’estat era, certament, un dels més prescindibles. També ho era, però no tant, el caràcter catòlic de l’estat. I, successivament, trobem la idea del multipartidisme, el règim parlamentari, el constitucionalisme, la legalització del partit comunista, etc. Les successives concessions de la transició depengueren d’aquesta “agenda” i de la correlació de forces existent (molt menys favorables a la burgesia que no pas en els nostres dies). La concessió de les comunitats autònomes es va fer sempre pensant en la “unidad nacional”. Els excessos autonòmics dels primers dies serien ofegats mitjançant la LOAPA, la batalla de València, el cas ‘Banca Catalana’, i així fins a la més recent sentència del TC. No obstant, no crec que el franquisme hagués volgut un president com José Montilla. S’hauria estimat més un president d’origen ètnic català i ben integrat en els interessos industrials de Catalunya. Una mena de Pere Gual i Villalbí, per entendre’ns.

    No cal ser franquista per negar l’exercici del dret d’autodeterminació. Hi ha gent amb carnet d’ERC i de CiU que ha refusat en la Mesa del Parlament de permetre tres iniciatives legislatives populars per convocar un referèndum d’autodeterminació.

  5. Sense entrar en el fons, fer aquest post el dia que en Mas reclama joc net és absolutament lamentable Ramon.

    Em sembla trist que tingueu tan poca vista. Ara s’aferraran a això des del PSC durant dies.

    En fi aviam com ho gestioneu. Com a mínim, CiU s’ha de desmarcar de la teva opinió.

    I que demanessis perdó tampoc estaria gens malament. Vincular, tot i ser indirectament, franquisme amb Montilla no és gens afortunat.

  6. No has pogut descriure millor la realitat… Montilla un president que sempre ha claudicat a Madrid, i ERC li ha donat el suport penòs. I més llàstima em dona vore com es convoquen eleccions el dia del Real Madrid- Barça, quina poca importància li donen a la democràcia està gent que es diu ser d’esquerres….

  7. El (des)govern tripartit s’ha polit tot el prestigi que la Generalitat va tenir fins fa 7 anys. El rendiment dels bons a 10 anys de la Generalitat estan actualment al mateix nivell de confiança que la que té l’economia d’un país tant respectable com PERÚ!

    http://www.bloomberg.com/news/2010-08-11/spanish-crisis-threatens-second-front-as-regional-borrowing-costs-increase.html

    Som la 4a economia d’Europa – però la credibilitat de la Generalitat
    des del proppassat agost és PERUANA gràcies a l’obra incompetent
    tripartita capitanejada per aquest “gran gestor socialista” i amanida amb
    l’espoli del “gobierno amigo” i dels seus 25 delegats que actuen en clau hispanocèntrica i anticatalana.

    I ja no parlem del cop d’estat efectuat pel TC retallant l’Estatut ni de la posterior picaresca si s’hagi retallat el 5 o el 95 per cent, com si fossin pomes o peres a kilos en un mercat i no la llei orgànica aprovada pel Parlament i refrendada pel poble de Catalunya.

    El Sr. Montilla no va ser el guanyador de les eleccions i és per això que mai va obtenir la credibilitat moral necessària d’ocupar el càrrec presidencial.  Parlar de “joc net” després de 4 anys d’aquesta mena de pràctiques ètiques trobo obscé pensant exclusivament en termes de la honestetat i transparència democràtica.

    A més a més, les eleccions en principi són la gran festa de la democràcia, però el discurs que s’esten des de les files socialistes són de por pura i dura, d’amenaça i de la foscor.

    En fi, a mi em sembla que tot això no tindrà cap remei sense la independència del nostre país.

  8. En aquest escrit únicament es compara un fet d’ara amb un fet de finals de la dictadura. Es tapaven les vergonyes distraient la població amb altres coses….

  9. Bona tarda,

    voleu dir que els al·ludits ja ho sabran entendre, això??? Ojocuidado, que cal pelín de cultura… o de memòria… i jo crec que ni una cosa ni l’altra.
    El pobre Montilla pensa que fer coincidir les eleccions amb el partit li serà beneficiòs i no veu més enllà: el desplegament de mossos que cal per a ambdues coses, l’emprenyament que tindran els presidents i membres de les meses que no podran veure el partit…
    Ara bé, i aquí és on li faig la pregunta, sr. Tremosa, si el pobre Montilla ensopega, es dona un cop al cap i li entra un atac de lucidesa… pot fer canviar el partit al dissabte, o manen les televisions???
    Mercès,
    Carme Ribal

  10. Si un dels principals objectius del franquisme, com a força nacionalista, fou l’espanyolització  de la societat catalana, en aquest sentit no hi ha cap dubte que el seu programa coincidia de ple amb el de José Montilla. Per tant, el fet que la Generalitat hagi arribat a ser presidida per un personatge d’aquest to és evident que ha esta, de fet, una victòria pòstunma de l’acció de Franco. Totalment d’acord amb Ramon Tremaosa. Cap rectificació, només faltaria, una ratifiació paraula per paraula.

  11. cony! … i la llibertat d’expressió?
    em sembla que com diuen els que utilitzen subterfugis per insultar, no s’han vist, que els hi hauriem de dir? no en grec sinó en català :  porucs? grassonests prepotens? suats per què es repeteixen?
    massa poc! ja saben que perdran…
    … i a veure? ara no toca jugar a la politica, ara toca estat!

    salut i independencia

  12. Crec desencertat escollir la data d’eleccions el dia del Barça-Madrid (has de reconèixer, però, que el sr Roures ha dit que el partit és aquell cap de setmana, i no aquell dia). Ara bé, comparar-ho amb el Franquisme em sona fora de lloc, manipulació i ganes de fer el ridícul amb un tema amb el que, per desgràcia, estem tots molt sensibilitzats.

    Si jo fós el locutor que l’entrevistava hagués tallat el seu micròfon, hagués dit a l’audiència que l’entrevistat s’ha desacreditat tot sol i que tonteries com aquesta no tenen cabuda al programa i hagués canviat de tema sense acomiadar-lo.

    Tenim sort que els seus lectors no són nens de 4 anys fàcilment manipulables, sinó votants seus. Als convençuts, ja no cal convencer-los més, i potser a algún indecís la comparació franquista li farà veure els ulls de la seva profunditat moral. 

  13. Ramon, ets el millor, m’encanta, jo no sé que hi fas a Brussel·les, torna a la pàtria home, que et necessita més que mai!!

    I no parlis mai en llengua opressora a Bèlgica! 

  14. Bona nit,
    Veig que sempre anem a parar a Madrid, es posa a l’alçada de les eleccions d’un país (o potser regió?) un partit de futbol contra el Reial Madrid. Això desautoritza els reclams d’independència i posa de manifest la unió dels pobles ibèrics, almenys a la vista del senyor Tremosa.

    salutacions

  15. Fa anys que parles clar!! Això no és normal en política… és clar!!! Però l’escàndol no sóm les teves paraules… l’escàndol és la manera de fer política que tenen la majoria!! L’escàndol és tenir un home de palla del PSOE a la Generalitat!! L’escàndol és que ERC ho beneeixi!! L’escàndol és que Mas cerqués la foto amb Zapatero per treure-hi profit!! NO RECTIFIQUIS!!! SEGUEIX PARLANT CLAR!!

  16. Escric aquestes línies veritablement sorprès dels tipus de debats que es poden arribar a encetar per aquesta coincidència entre dos esdeveniments. Pot ser és que no soc un gran aficionat al futbol, tot i que aquest és un dels partits que si es juga bé és digne de veure, però no crec que em destorbi gens per veure quin és el partit que presenta les millors propostes pel país i a la vegada té persones dignes d’ocupar els càrrecs als que opten. L’escrit que presenta per mi el desacredita a vostè i al seu partit. No sé si és una iniciativa personal o formarà part d’una sèrie d’entregues diverses amb la voluntat de distreure al personal i que no és parli del que realment ens interessa als ciutadans.
    Una pregunta directa s¡ la vol respondre: Es aquesta la imatge que dóna de l’actual President de la Generalitat de Catalunya als seus companys eurodiputats amb els que treballa? Em permeto avançar que no els hi explica aquest tipus de coses perquè ben segur que no entendrien una comparació tan inversenblant.

  17. Senyor Tremosa, cal anar amb molt de compte amb el PSC,és un partit enganyababaus però que pot matar a mossegades si es toquen determinats temes. Com tenen anestesiada a una part molt important de la societat catalana precisament jugant amb el trist,patètic tema ‘que tornen els franquistes si no ens voteu’, aquesta no reaccionarà de la manera esperada. Pensi molt i molt abans d’escriure quelcom.

     

    Recordi que el PSC és el partit de la gent que només llegeix els titulars d’alguns diaris,de la gent poc informada,del populisme,dels inerts i dels politicament simplistes. Però estàn a punt d’estavellar-se : cal mesurar els mots per no engegar-ho tot a rodar,fins que fotin el camp.

     

    Li haig de dir que té molta rao en el tema de la pobresa informativa a Catalunya. Caldria reformar l’escola de dalt a baix.

  18. D’acord amb l’article, Sr. Tremosa. Franco disfrutaria veient un president regionalista (recordeu episodi pancarta 10-J). Tres observacions:

    La primera és que als independentistes ja ens va bé haver tingut una temporadeta un president socialista-federalista-amigo de Madrid. Sabem fins on poden arribar els tripartits. La llastima són totes les coses mal fetes que ha deixat, aveiam si ho podem arreglar de mica en mica.

    La segona cosa, es que ara el Sr. Tremosa haurà d’aguantar uns dies les crítiques de Icetas, Corbachos, De Madres, Zaragozas, … ai no, que al Zaragoza el van treure.

    I la tercera: senyor Tremosa, a veure quan convergència deixa d’ambigüitat amb el independentisme. Ja sabem que aquesta indefinició li permet abarcar una franja ampla de vots, però els independentistes seriosos no sabem a qui votar.

  19. Fa un any vaig coincidir amb el president Jordi Pujol en la commemoració del centenari del Palau de Justícia. L’havíem convidat a relatar la seva experiència davant dels tribunals de Justícia i del seu empresonament després dels Fets del Palau de la Música, els quals van coincidir amb el centenari del naixement del poeta Joan Maragall.

    En la seva intervenció va explicar amb indubtable sinceritat que sentia un cert pudor al parlar de la seva experiència perquè eren tants els represaliats i tan greu la manera de perseguir, atemorir i exterminar la dissidència de la dictadura franquista que la seva estada d’uns mesos a la presó de Saragossa no li semblava que fos comparable a les autèntiques atrocitats ordenades pels seguidors del dictador.

    Internament vaig emocionar-me, perquè el meu pare conjuntament amb el seu germà gran havien ajudat a travessar la frontera francesa al seu pare ja avi. La història dels camps de refugiats ara tot just comencem a conèixer-la col·lectivament. A casa només havien quedat dones i orfes. La guerra i les tropes franquistes s’havien acarnissat amb els vençuts, i quan creien haver fugit de la barbàrie, el germà gran del meu pare va ser detingut pels nazis i va morir al camp d’extermini de Mauthausen.

    No va amagar-nos mai la història de la família, ens cantava cançons franceses de la dècada que va viure lluny dels seus, a l’exili. Sempre deia, però, que hi havia famílies senceres sacrificades, que ell estava viu i per sort ens havia pogut donar vida a nosaltres.

    Ens va ensenyar a somiar amb una llibertat futura, una llibertat aixecada sobre la força que dóna no renunciar als principis. Fins i tot, en els temps que res ens era propici.

    Us escric aquests pensaments avui, que serveixen per donar activitat a aquest bloc, perquè vull exigir des d’aquestes ratlles la rectificació immediata de les afirmacions de l’eurodiputat senyor Ramon Tremosa, i de la desautorització explícita de la direcció de Convergència i Unió, formació a la qual pertany. El senyor Tremosa ha afirmat que: «és el president que Franco somiava per a una Catalunya en democràcia» i, per tant, ha fet una frívola relació entre un partit de futbol i el dia en què el poble lliurement, secretament podrà expressar la preferència cap a les opcions polítiques que es presentaran en unes eleccions lliures, i que se celebraran el proper 28 de novembre.

    Tot el que s’ignora es menysprea, i avui el senyor Tremosa ha menystingut el que va suposar la repressió franquista, i el sofriment dels que la van patir. Lluitaven perquè hi haguessin eleccions lliures. El senyor Tremosa sembla que desconeix que havien estat prohibides.

    Frivolitzar amb la dictadura que vam patir es propi de qui no en va viure les seves conseqüències.

    El saber i la raó parlen, la ignorància crida l’atenció a qualsevol preu, i per això al senyor Tremosa li ha semblat ocurrent vincular el president legítim i democràtic de la Generalitat de Catalunya amb el general Franco.

    Acabo, Martin Luther King va dir: «res en el món es més perillós que la ignorància i l’estupidesa perseverant dels que no volen aprendre».

    Lamento profundament haver d’incloure en el meu bloc el relat d’aquest desgraciat incident de precampanya.

    Em van ensenyar a respectar les opinions diverses, per això hi ha candidats diferents, tots legítims. Em van ensenyar a lluitar per la llibertat d’expressió, i a fer-la servir quan el que es diu atempta el valor més important de la convivència democràtica: el respecte.

  20. Error Tremosa, a franco li hagués agradat molt mes en Pujol, per aixó els del pp, hereus de franco, el van anomenar “español del ano”, volia dir del año.

  21. L’Estat espanyol aspira a tindre dos regiones murcianas, la propiament dita i Catalunya i els socialistes són els que tracten de fer de policies bons per aconseguir-ho.

  22. Tremosa ha ficat la pota amb una comparació molt desencertada i no sap com sortir-se’n. En lloc de demanar disculpes aprofundeix en les seves declaracions. Ho trobo lamentable

  23. Bon dia!

    Penso que l’has encertat de ple, el problema és que vivim en un país on moltes veritats no es poden dir, ja que existeix un discurs oficial d’allò que es políticament correcte o no. Les teves paraules seran manipulades i tretes de context, sobretot per aquells que a la pràctica són els hereus (com a màxim beneficiats) d’aquest franquisme sociològic.

    T’encoratjo a que no facis cap rectificació, encara que  suposo  que et veuràs obligat a fer-ho, ja que dubto del suport que rebràs de la gent del teu propi partit.

  24. No patiu¡ No coincidirà el partit de futbol amb les eleccions.
    El Barça – Madrid es un partit considerat d’alt risc amb màximes messures de seguretat juntament amb el dispositiu de les eleccions ho fa totalment inviable.
    El partit probablement es jugarà el dissabte 27 a les 18 o 20 h. tot depen del que decidexin les plataformes que tenen els dretsdel partit.

    Ramon Casellas

  25. El Sr. Iceta, com a bon guarda d’en Montilla ja ha sortit bordant amb insults cap a en Ramon dient-li “hijo de papá” i altres coses. Bona educació democràtica la dels socialistes que tenen la tendència a insultar les persones amb estudis i preparació. Ho han de fer així ells, que saben que sense cap preparació però essent “pilotes” dins el partit poden arribar a tenir càrrecs com els de President de la Generalitat o Ministres.

    Estic d’acord amb el que diu en Ramon Tremosa, a Catalunya ens estan descafeinant, degradant i convertint en una província sense essència i totalment secundària. I és que el socialisme en tota la seva història s’ha basat en la uniformitat, el control i la manipulació de l’opinió, i en desacreditar a tots els que destapaven les contradiccions d’unes esquerres que ja no són ni esquerres ni democràtiques.

  26. Estimat senyor Tremosa.

    Logicament estic d’acord amb voste que no te cap sentit convocar eleccions en un dia de partit  Barca-Madrid, sino abans, per tal de que no afecti massa als sentiments de la gent.

    Pero d’aqui a associar franquisme amb Montilla hi ha un gra massa, bastant sensacionalista per part seva, i donat que esta fent una feina molt ben remunerada com a diputat europeu, amb la resonancia que implica, deuria mesurar mes les paraules.

    Pensi que tambe el referendum per la independencia, amb molta gent de CIU pel mig, es va fer prop de la final de futbol d’Espanya curiosament, i voste no va dir res.

    Sembla que segons voste qualsevol argument es valid, en aquest cas la crisi economica, per justificar mes autogovern. Catalunya sempre ha d’estar cabrejada, i l’odi s’aplica contra l’espanyol, el mateix que ha fet que tinguem la gran Catalunya que tenim ara. Es volen les competencies, o es volen realment nomes els pressupostos de les competencies ja que la gestio d’aquestes es un mal de cap?

    Dir que Montilla es el que hagues preferit Franco, es dir la mateixa bajanada que voste o n’Artur Mas serien els candidats perfectes de Companys. Ultimament CIU s’ha radicalitzat bastant, no sap si esta o no a favor de l’independencia. CIU sempre ha sigut el maxim colaborador de les dretes espanyoles. Suposo que es com a l’Edat Mitja, quans els nobles regionals veien perillar el seu poder i riquesa, que millor que clamar al nacionalisme, a l’independentisme, perque l’Estat Central reaccioni i us augmentin els privilegis. Es la tipica historia de la burguesia dretana catalana.

    Per a mi un perfil derrotat es una persona que no te clar el que vol, que ho oculta en funcio dels interessos momentanis, i CIU mai ha tingut massa clar quin model d’estat vol, aixo si, parasitisme a Madrid i regals al Princep i a les Infantes.

    Per cert, Franco ja fa mes de 30 anys que va morir. No es hora de aquest argumentari sensacionalista per agitar a les masses?

    pd: sento els accents, pero escric des de fora d’Espanya

    Pere

     

  27. Sembla mentida que un comentari, ja sigui poc o molt afortunat, hagi ocupat tants minuts en els debats polítics d’aquest últims dies. Això demostra la decadència periodística a la que estem sotmesos.

    I és vergonyós com els qui critiquen l’artícle,  menyspreen i desprestigien al Sr. Tremosa, inclús arribant a l’insult. 

    Si per un artícle s’ha atacat tant salvatgement a una persona, que s’hauria de fer amb els que estan destrossant i enfonsant el país, dia rere dia? 

     

  28. Totalment d’acord en que el periodisme s’interessa per rucades abans que per qüestions serioses. I, ben cert, si això és així s’està incentivant que els polítics facin el gamarús…

    Totalment d’acord en que convocar eleccions tant tard i al voltant del Barça – Madrid és un greu i incomprensible error.

    Totalment en desacord, però, en que Montilla pugui ser el president somniat per Franco. Trobo estúpid intentar esbrinar què hagués preferit Franco… però posats a fer-ho cal més rigor!!! En Pujol, i en Montilla, van participar en l’anti-franquisme mentre que en Mas estudiava a ESADE i ‘no es ficava en política’.

    D’altra banda si el govern Montilla és ‘franquista’, els 23 anys de CiU -que tampoc van ser gaire més ambiciosos que els de Montilla- i, a més, més conservadors en el tema econòmic i social, com haurien de ser considerats, ‘mega-franquistes’?

    En definitiva, es pot discrepar de Montilla, però acusar-lo preferit de Franco és una falta d’honestedat, una manca de respecte a la història i una exageració fora mida.

    I una llàstima que aquest estil el practiqui un polític seriós i competent com vostè.

  29. No sabem què hauria destijat en Franco per a Catalunya en les circumstàncies actuals. Però la descripció de l’obra de govern (?) dels darrers 4 anys i del tarannà del president (?) Montilla la trobo d’allò més encertada. Em sap greu que des de CiU hagin caigut en la provocació del PSC i s’hagin quedat en l’anècdota i no en el fons de l’assumpte.

    En Mas i assessors s’hauran de posar les piles i ser més agosarats. La victòria electoral no la tenen pas gens assegurada.

  30. Completament d´acord, a més penso que hauriem d´esborrar el nom de montilla de la llista de Presidents de la Generalitat, considero que es un traïdor, una mena de talp espanyolista dins de Catalunya, embruta l´honorabilitat del nostre pais.I qui és l´iceta per parlar de nen de papá? quan ell mateix és nascut de família bé d´un barri de la zona alta de Barcelona i a més la seva parella és el responsable de l´ultradreta al sud de França, com gosa donar lliçons, quin fàstic de gent.Una vegada aconseguida l´independència hauriem de fer fora aquests talps unionistes o que com a mínim que s´estiguin a casa calladets i fent puntes de coixí. Salut i Independència

  31. Com article el veig una mica estrident i algun punt esta agafat amb pinces, però l’esencia no es tan descabellada.
    Tremosa ens esta dient que el nostre president es españolista i proper al centralisme de Madrid. Que no te ambició nacional per que creu que el millor per Catalunya es esta junt a España i que dir dues vegades que els catalans ens estem desafeccionant d’españa no es un exercici excessivament nacionalista.

    Es mes important la visita del Papa de Roma en un pais pluriconfesional com el nostre en que cada dia menys gent va a misa? o un partit de futbol de maxima rivalitat (i no solament esportiva) com un Barça-Madrid ?

    Sincerament i per finalitzar, la reflexió que fa del periodistes del nostre país (els hi importa mes la Belen Esteban que les infraestructures que ens poden donar riquesa i desenvolupament) es absolutament demolidora i seria interessant que dediquesin una mica de temps per tal de fer-nos entendre el que vol dir Europa, per que el nostre petit País (que no es España) ens omplim la boca d’europeisme i no tenim ni idea de la realitat i del que Europa fa per nosaltres.

  32. Els comentaris que fan mal són els que són certs. Malauradament en Mas ha desautoritzat la teva opinió. Però sobretot, Tremosa, no et disculpis!!!!

    Com va el tema del corredor mediterrani? Alguna actualització?

  33. I és que Franco ho va deixar tot “atado y bien atado”, i l’allau immigratori té aquestes conseqüències: Catalunya s’ha convertit en una regió espanyola presidida per un espanyolot sense formació.

  34. Sra. Tura:

    Amb tots els respectes per la seva tasca realitzada
    com a alcaldessa i com a consellera, que segur que han estat del tot correctes,
    no ve al cas de que ens tregui els seus fantasmes per contestar l’article del
    sr. Tremosa.
    Vostè deu sentir-se molt dolguda, però els seus companys de partit estan
    contentíssims; maregem la perdiu entre tots i així no cal parlar del fracàs
    dels set anys de tripartit.

    L’onada d’immigració dels anys 60, alhora que va ser
    positiva per la prosperitat de Catalunya va representar també pel regim
    franquista una política de colonització que permetia diluir el sentiment
    català. Gràcies a aquest fenomen Catalunya és com és per bé i per mal. Els
    partits d’esquerres i vostès especialment  ho han aprofitat a la perfecció
    ja que aquesta gent és la seva màxima clientela. I per que la clientela no
    marxi s’han dedicat a perpetuar a aquesta classe treballadora per que se senti
    com a tal. Si millores i t’integres, marxes i no tornes. Només cal veure com
    vostès i tots els partits d’esquerres en general, es dirigeixen a la gent, com
    si fossin retardats mentals.

    Els polítics d’esquerres, per guanyar vots, han fet
    veure que atenien a la gent a canvi de res. El resultat és un país fraccionat
    socialment per unes classes que no han tingut cap necessitat  de
    integrar-se a la realitat del país. No interessa. Aquesta gent vota al PSOE. La
    seva por ha de ser contenir aquesta gent ja que el pas següent de votar al PSOE
    si la persona s’ha integrat és votar un partit integrament català.  Per
    tant per un costat venen la idea de Catalunya regió d’Espanya i per l’altre
    diuen a la opinió sensibilitzada que vostès son els més catalanistes de tots.
    Sra. Tura vostès enganyen a la gent.

    Per cert s’han escrit molts llibres del passat
    antifranquista del sr. Montilla (el sr. Iceta els deu haver comprat tots ja que
    no hi ha ni un a les llibreries).

    Vostè, conjuntament amb els seus companys del
    PSC-PSOE, ERC i ICV han investit com a president de Catalunya a la persona amb
    el perfil catalanista més baix de tota la història. És un fet objectiu (que no
    te res a veure amb ser nascut en un poble cordovès). Sincerament, la
    catalanitat del sr. Montilla sembla tant forçada com el seu català. Un detall:
    el sr, Montilla va anunciar el dia de les eleccions també en castellà. Cal
    mobilitzar el vot espanyol sortint a les cadenes de televisió espanyoles per
    evitar la gran patacada. Espanyolitzem les eleccions. Catalunya regió
    d’Espanya. Quan es té una idea de país descafeïnada, tot si val. Els
    socialistes son mestres en aquesta tècnica.

    Sra. Tura sigui valenta i segueixi les passes
    del seus companys Pasqual Maragall, Castells i Mascarell. Siguin tots valents i
    deslliguin-se dels Icetes, Zaragozas, Corbachos, Chacóns i Montillas
    (Catalunya=Baix Llobregat+Barcelonés=regió d’Espanya). Deixin d’enganyar-nos
    amb aquest invent polític que és el PSC-PSOE que només respon a la lògica de
    perpetuar-se en el poder, a costa d’anar perdent ideals i entronitzar a
    persones sense estudis i poc representatives del país. Que ha fet el sr.Montilla
    per pujar l’autoestima catalana de la gent que com ell ha vingut de fora. Res.
    Ara resultarà que el sr. Montilla és una llança del catalanisme. No oblidem que
    quasi la meitat de la població censada a Catalunya es nascuda a fora i aquí el
    PSC-PSOE rasca de valent. I a vostè que li duri sra.Tura.

    Franco ho va fer molt bé. Al sr.Montilla i a vostè ja
    els va bé la Catalunya ignorant i espanyolitzada. Perquè tocar l’invent si
    funciona a la perfecció !!!

    Sra.Tura.
    Parla de valors com respecte, convivència i democràcia. Paraules massa
    importants per ser usades com si res ja que es corre el risc de gastar la
    importància que tenen.

    PD:

    I la
    Chacón? On para? …quin escàndol !!!!!

  35. Els que hem viscut tota l’època del Nacional Catolicismo dirigit per en Franco amb el suport del Vaticà, entenem molt bé el que diu el Sr. Tremosa,  jo personalment el felicito molt cordialment. Ens falten moltes més persones que tinguin la valentia de donar les seves opinions sense por del que diran. Tant la columna d’avui de Pilar Rahola a la Vanguardia, com l’editorial del Singular Digital no els trobo correctes.

  36. Ja comença a ser hora de
    deixar de fer el joc als retardats mentals de sempre, que no tenen més arguments que
    ofendre’s pel que sigui que diuen els altres. 
    Qui són ells per a censurar-los, o és que solament val la seva lògica?  De fet, hi són solament per a entrebancar el
    diàleg i aconseguir de guanyar temps.  Que se’n vagin, doncs, a una altra època a
    remenar la merda, que a mi també em
    desagrada la seva presència, i bé que m’aguanto sense demanar que es
    disculpin.  Sr. Tremosa, fes el favor de no dissoldre’t
    en la beneiteria, que ja no toca, és el passat, per fi!  Ah!  No
    sóc, convergent ni de lluny.  Força i fins aviat, Jordi Sala.  

  37. Senyor Tremosa, efectivament “aquest periodisme dóna incentius racionals creixents per a veure qui la diu més grossa…” i vosté entra per la porta gran.
    Si la única forma de sortir als mitjans es dir barbaritats, possiblement no estigui fent tot lo correctament possible la seva feina d’ eurodiputat al Parlament Europeu.
    No soc votant socialista i segurament en aquestes eleccions ho seré de CIU, però el respecte a la figura del President de la Generalitat de nostre país es una regla del joc que vosté no ha respectat.
    No se quina edat tenia vosté als darrers anys del franquisme, però en qualsevol cas no crec que tingui tan mala memoria com per comparar aquella situació amb l’actual.
    Senyor Tremosa, respecte per davant de tot i que el departament de comunicació de CIU li aconsegueixi una entrevista amb el Francino i el Basté per tal d’ explicar aquest maravellós projecte de reforma del sistema financer europeu que estic segur farà que els bancs comencin a deixar diners a les nostres pimes i la nostra economia tingui unes taxes de creixement pròpies de xinesos.

  38. totalment d’acord amb vosté; Les inèrcies franquistes, son evidents. L’interpretació naïf es una exclusiva del tripartit, el seu compromís narcisista ens ofega.

  39. Em sembla molt bé el que dius Ramon, ja va sent hora de desmmascarar aquests col·laboracionistes espanyols del PSOE-PSC . És vergonyós que la direcció de CiU et critiqui, vine a Reagrupament, tens les portes obertes.

Respon a Jordi B.A. Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!