Ramon Tremosa
Torre de Guaita
Avui el diari El Periódico m’ha publicat un llarg article, amb el títol que presideix aquest article. Dimarts passat aquest diari em dedicava la notícia de portada, que venia a dir això: “Barroso contesta a CDC, via resposta al seu eurodiputat Ramon Tremosa, que Catalunya seria expulsada de la UE si esdevé un país independent”. Sense previ avís per a que jo pogués donar-los la meva versió, se servia en safata l’argumentació que al dia següent Pere Navarro faria servir fil per randa contra el president Mas en el decurs de la sessió de control al Parlament de Catalunya. Bé, així són les coses en el nostre periodisme. Ràpidament vaig trucar al diari i em van oferir un generós espai on he pogut donar la meva versió sobre el tema, fet que els agraeixo. Tot seguit us adjunto l’article del diari amb tots els links que hi esmento, ja que trobo especialment interessants els links del setmanari The Economist, que són els més contundents i eficients contra la posició del PP i del PSOE; feu-los córrer, feu-los servir en els vostres debats!!. La foto del bloc correspon a una trobada que vaig mantenir amb Durao Barroso a la seu de la Comissió Europea a al tardor de 2010, on li vaig lliurar un exemplar del meu llibre “Catalonia, An Emerging Economy: The Most Cost Effective Ports In The Mediterranean Sea” (Sussex Academic Press, 2010). Quan Barroso em va dir que li dediqués li vaig posar “The autonomy Catalonia needs is the Portuguese one” i va somriure, tot preguntant-me quina seria la reacció de Catalunya a la sentència del Tribunal Constitucional escapçant articles bàsics del nou Estatut; llavors el vaig avisar que probablement hi hauria un augment del sentiment independentista… i així estem avui! Trobareu els links al final de l’article.
El Periódico destacava dimarts una resposta de la Comissió Europea (CE) a una pregunta parlamentària meva. La CE ara finalment contesta com PP i PSOE fa temps que li demanen: “si una part d’un país esdevé un nou estat independent passaria a ser un tercer país i els Tractats hi deixarien de ser d’aplicació”. Anem a pams.
La CE m’ha donat tres respostes diferents a preguntes meves sobre això: 12.11.2012, “no li correspon a la CE manifestar posició sobre qüestions d’organització interna dels seus estats membres”. 23.02.2013, “les condicions dels Tractats de la UE són decidides pels estats membres”. La recent resposta té relació amb creixents pressions polítiques i al fet que alguns comissaris acaben el seu mandat després de les properes eleccions europees?
És el Tribunal de Justícia de Luxemburg, i no a la CE, qui interpreta els Tractats de la UE i és el Tribunal internacional de la Haia qui té la darrera paraula en cas de separació unilateral d’una Catalunya que fos expulsada de la UE. La seva recent sentència sobre Kosovo, però, no és precisament favorable a Espanya. Al Parlament Europeu (PE), a més, PP i PSOE s’han quedat sols, perdent diferents votacions de manera molt rotunda quan miraven de frenar l’accés de Kosovo a la UE. També s’han quedat sols votant sobre la patent única europea, la travessia central del Pirineu aragonès i la doctrina Parot.
La sortida de la UE seria un procés llarg tal com ho és el procés d’entrada: a Brussel·les es diu que si Gran Bretanya vota sortir de la UE el 2015, les negociacions duraran anys i que la UE mirarà de preservar en les negociacions l’aplicació del màxim possible de normativa comunitària al país sortint.
“Escòcia no és Turquia”. L’argument anterior reforça la idea que una Catalunya independent tindria prou temps per renegociar “des de dins” la seva “reincorporació” a la UE. Així ho diu l’expert Graham Avery en un article publicat al web del Parlament britànic: una Escòcia independent negociaria des de dins la seva ràpida reincorporació a la UE. “Fast track” (carril d’accés ràpid) és el que Avery defensa i descarta que Escòcia s’hagi de posar “a la cua darrera de Turquia” com diu Espanya.
The Economist, el setmanari econòmic més influent del món i partidari del No en el referèndum escocès, sosté en un article sobre Escòcia que “una Espanya cada cop més endeutada i més dependent del diner del BCE no podrà vetar ningú a la UE” (03.11.2012).
La UE és encara una petita unió d’estats, molt lluny d’una Europa federal, amb un pressupost anual només 4 vegades més gran que el de la Generalitat de Catalunya (130.000 M€, 0,8% del PIB UE-28). A la UE Espanya ostenta el rècord d’incompliments i males transposicions de normatives comunitàries, amb centenars d’expedients oberts per ajuts il·legals d’Estat. Els que des de Madrid apel·len tot el dia a l’imperi de la llei i al seu literal compliment no són precisament els millors alumnes per demanar expulsions.
Molt més important per a Catalunya és seguir participant del mercat únic europeu o espai econòmic europeu (EEE), que garanteix la lliure circulació de persones, mercaderies i capitals i que és l’autèntica font de progrés i riquesa d’Europa. Aquest és el gran èxit europeu del segle XX, que avui molts altres continents imiten amb tractats de lliure circulació semblants. Suïssa, Noruega i Andorra, que no són membres de la UE, tenen subscrits acords amb la UE per ser dins d’aquest EEE.
Si Catalunya fos expulsada de la UE, aquesta té competències exclusives per negociar els acords relatius a l’EEE i des del darrer Tractat de Lisboa ja no cal unanimitat per aprovar-los: l’article 207 estableix que es poden concertar per majoria qualificada de països (2/3) i cal també el vot favorable del PE.
Espanya no té dret ni capacitat de veto efectiu per si sola per evitar que Catalunya segueixi dins de l’EEE, un espai avui de 500 milions de persones: Espanya no té capacitat per articular una minoria de bloqueig a la UE (1/3) per expulsar Catalunya de l’EEE: a casa nostra hi ha més de 4000 multinacionals europees que mai no es deixarien expulsar per Espanya d’aquest EEE.
El lideratge a la UE no el dóna la dimensió d’un país sinó les seves bones pràctiques, que pot oferir als altres estats membres, per això alguns països petits són líders i alguns de grans no. La Marca Espanya cotitza avui a la UE sota zero, com explica molt bé el madrileny professor Ignacio Molina en el seu demolidor article a la revista de la madrilenya Fundación Elcano (13.03.2013). PP i PSOE farien bé de negociar amb Catalunya com Cameron ha fet amb Escòcia: com deia The Economist (22.12.2012) amb una “economia espanyola tan dolenta, no és estrany que els polítics catalans parlin seriosament de secessió”.
1.- Sentència Tribunal de l’Haia sobre l’independència de Kosovo:
http://www.icj-cij.org/docket/files/141/16010.pdf
http://www.economist.com/blogs/easternapproaches/2010/07/icj_ruling_kosovo
2.- Graham Avery al web del Parlament Britànic (antic Director General CE).
http://www.publications.parliament.uk/pa/cm201213/cmselect/cmfaff/writev/643/m05.htm
http://www.bbc.co.uk/news/uk-scotland-20155813
3.- The Economist sobre l’independència d’Escòcia i una Espanya molt debilitada i depenent de la UE que no podrà vetar Escòcia:
4.- Espanya, 3er pitjor estat membre de la UE en aplicació de les normes de la UE. (informe de la UE a l’any 2012)
5.- Ignacio Molina: “Ensimismamiento de Espana”, Fundación Elcano (2013)
6.- The Economist: ” …is no surprise that Catalan politicians talk seriously of secession.”
7.- Resposta Barroso motivant l’article publicat avui.
http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+WQ+E-2013-011023+0+DOC+XML+V0//ES
8.- Resposta Barroso sobre un referèndum d’independència a Escòcia
http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=WQ&reference=E-2012-008133&language=ES
9.- Resposta Barroso sobre un referèndum d’independència a Escòcia.
http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?type=WQ&reference=E-2012-000395&language=EN
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
MOLTES GRACIES!!!!!!!!