Ramon Tremosa
Torre de Guaita
Les properes eleccions europees se celebraran el diumenge 25 de maig de 2014 i, atès que fa temps que alguns dels més destacats polítics i intel.lectuals catalans proposen de fer coincidir la consulta sobre el futur de Catalunya amb aquests comicis al Parlament Europeu, cal que estudiem i valorem molt bé aquesta opció. Voldria contribuir a aquest debat amb les quatre reflexions següents, tot exposant al final de l’article la que és la meva opinió a hores d’ara (susceptible, és clar, de ser canviada).
1.- Els catalans ens vàrem guanyar clarament a les passades eleccions catalanes el “dret a ser consultats”. Això és prou clar per a la major part de l’Europa política democràtica i també per als grans mitjans de comunicació internacionals: fins i tot el diari Financial Times va titular així la portada del dia després de les eleccions (els partits catalans guanyen un radical mandat per al referèndum: “Catalan pro-independence parties win a sweeping mandate for referendum”).
Espanya és qui, negant a ultrança qualsevol possibilitat de consulta, internacionalment sembla reconèixer que no té cap “better together” a oferir als catalans. En aquest sentit David Cameron va dir a Holanda fa dos mesos, en el discurs en què va proposar el referèndum per a que el Regne Unit surti o no de la UE, que “aquells que ens neguen el referèndum han de valorar si estan donant més opcions als partidaris de sortir de la UE”.
Fins i tot el PSC s’ha vist obligat a moure’s desmarcant-se del PSOE per primera vegada en una votació al Congrés dels diputats a Madrid, essent aquesta per a mi la primera victòria política del president Mas després de les eleccions (un vot, per cert, que deixa Carme Chacón en terra de ningú: ni prou espanyola per votar en contra de la consulta ni prou catalana per estar dins de la nova centralitat catalana).
2.- Fer coincidir eleccions europees i consulta pot ser vist internacionalment com un signe de debilitat dels catalans. Per què els catalans, que s’han guanyat durament i clarament el dret a ser consultats, voldrien camuflar i barrejar una cosa tan important com un referèndum amb unes eleccions europeus molt complicades, pel delicat moment en què viu el projecte de construcció europea? Molts polítics i funcionaris europeus pro-europeistes, que simpatitzen més o menys explícitament amb la causa catalana (i que reconeixen la guerra bruta electoral de l’Estat espanyol en campanya, que va maquillar però no pas capgirar el resultat electoral), poden predisposar-se en contra nostra si fem coincidir la consulta amb les eleccions europees.
D’altra banda, l’actual moment polític europeu és molt delicat: els erros de molts governs a escala nacional se solen imputar a la Unió Europea i a “l’austeritat que imposa” (Espanya porta quatre anys amb déficits públics superiors al 10% del PIB!!), tot culpant a la UE de mals locals tal com a Madrid es culpa les autonomies de la ruïna d’Espanya. En aquest context, un escenari força probable és que el proper parlament europeu sigui molt més atomitzat que l’actual, on les principals famílies polítiques (conservadors, socialistes i liberals), tradicionalment pro-europeistes, perdin representació en favor de tot tipus de grups euroescèptics i eurofòbics de tota mena i condició. Que pugui ser imputada a un referèndum català una part d’aquesta atomització europea penso que ens hauria de fer reflexionar.
3.- Atès que la Unió Europea encara no té poders fiscals (no hi ha encara unió fiscal, ni bancària, ni Tresor europeu, ni eurobons…) i atès que la Comissió Europea no té encara legitimitat democràtica per imposar-se a governs europeus ineficients que perseveren en pràctiques ineficaces, les eleccions europees segueixen essent unes eleccions básicament nacionals, vistes com a primàries en clau de política nacional, amb una mica d’aroma europeu (“national elections with European flavour”).
Si fem coincidir consulta i eleccions europees els principals partits catalans que impulsen el dret a decidir potser s’exposaran a ser assimilats molt fàcilment per PP i PSOE als partits populistes de tot color que floreixen arreu del continent. En aquest sentit, potser el PP espera aquesta coincidència: si Catalunya votés aquell mateix dia això permetria al PP (i també al PSOE) afagar la bandera espanyola i apartar del debat polític tota referència a la crisi econòmica, a la seva gestació i gestió per part dels governs Rajoy i ZP.
Sense consulta el 25 de maig de 2014, possiblement el dia següent el mapa espanyol estigui molt més fragmentat i els dos grans partits espanyols estiguin possiblemente molt més debilitats. Això, en opinió meva, reforçaria la causa catalana.
Com diu el president Jordi Pujol “Espanya ha perdut una guerra econòmica contra ella mateixa”. El fracàs econòmic del centralisme madrileny que ja està fragmentant socialment la societat espanyola, tindrà la seva traducció política en forma d’atomització electoral, com ja anticipen les darreres enquestes. Barrejar consulta i eleccions podria camuflar i endarrerir aquesta fragmentació electoral espanyola, en favor dels interessos pro-statu quo del centralisme madirleny que avui defensen PP i PSOE.
4.- Sir Graham Watson, president del partit liberal europeu, eurodiputat britànic des de 1994 i que ha donat suport públic al dret a decidir dels catalans (entrevista diari ARA, 16.09.2012), recomana que els “catalans votem el mateix dia que Escòcia”. D’aquesta manera serà visible a tot el món, a plena llum del dia, la baixa qualitat democràtica de l’actual Estat espanyol, ja que a Europa molta gent es pregunta “per què Rajoy no fa de Cameron?”. Aquest argument és inapelable pel centralisme madrileny.
David Cameron va anar a Escòcia i va signar la transferència de competències al Parlament escocès, tot dient que és partidari de la unió però que “el partit escocès SNP es va presentar a unes eleccions demanant un referèndum i les va guanyar. Jo he vingut a atorgar al seu parlament la possibilitat de fer-lo”. Penso que poques vegades Catalunya ha tingut una conjunció astral tan favorable com aquesta coincidència temporal amb Escòcia!
Escòcia ha anunciat el seu referèndum per al mes d’octubre de 2014 i fer coincidir totes dues consultes donaria a Catalunya una associació internacional amb l’impecable procés democràtic escocès, un procés pactat admirablement entre Londres i Edimburg que deixa en clamorosa evidència l’autoritarisme madrileny. A hores d’ara i a data d’avui, jo m’inclino per aquesta darrera opció.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo visc a l’aera metropolitana de Barcelona i t’asseguro que el principal problema no serà el “no” ni la baixa participació sinó la tensió a Santa Coloma, Badalona i altres llocs amb aquestes majories. Poso la mà al foc que hi ha gent disposada a agafar les urnes i sortir corrent, o calar-hi foc, o posar mà al recompte. I si a algun lloc hi haurà policia nacional per assegurar-se que això passi, serà a aquestes ciutats.
L’estrategia d’Espanya no serà defensar el “no” ni l’abstenció sinó crear un sarau tant gran que el resultat sigui el menys important i penso que necessitem que tot el món estigui mirant, sense coincidir amb cap altre referèndum ni amb cap eleccions.
Aprofito per a felicitar-vos i encoratjar-vos per la vostra tasca en el Parlament Europeu.
Ben cordialment
Isidre Llucià
A títol personal dono testimoni que en tres mesos he canviat el meu discurs. Primer era fonamentalment democràtic, i això volia dir que dibuixava l’adquisició d’un escenari d’un nou estat on lliurament els catalans podríem decidir moltes de les qüestions que preocupen a la gent i que avui són furtades no solament del debat sinó de les possibilitats reals del govern del poble: política industrial, estímul del crèdit, estabilització del mercat laboral, manteniment i recuperació de prestacions socials, sistema electoral on l’electe es degués als electors i no al partit, etc. Però davant del coneixement de la situació que viuen moltes famílies, perquè al fer campanya i escoltar l’opinió dels interpel·lats aflora la crua realitat, no és possible sense caure en la inoperància del propi sistema borbònic a enderrocar mantenir la promesa d’un nou marc en el que es resoldran problemes d’urgència. En la mesura de les meves possibilitats i les dels meus companys, mirem no solament d’establir les bases del contingut polític del nou estat, qüestió en principi que desborda l’ANC però resulta imprescindible abordar sense falta perquè les institucions no donen respostes de cap classe i nosaltres tenim la voluntat d’oferir-ne, sinó que mirem de sumar les sinergies existents per pal·liar mínimament el sofriment de les persones.
Dic tot això perquè la decisió de la data de la celebració de la votació resulta molt difícil i complexa, però alhora urgent. No solament hi han d’haver en consideració les encertades aportacions d’ordre internacional del Sr. Tremosa, i el ritme propi de la tasca política del Parlament que s’hi ha compromès, sinó el temps necessari per arribar a tothom i donar temps per a la maduració d’idees que trenquen els esquemes mentals profunds de molts dels nostres veïns, i a la vegada ser conscients que el temps no ens va a favor perquè cada dia el mal espanyol creix, s’agreuja en la vida dels catalans que en el dolor no ho tenen fàcil per mantenir la capacitat de comprensió a nivells prou alts per ser lliures, i per tant la contaminació del soroll de la caverna madrilenya, contra tota lògica, es veu afavorida per l’exasperació de la mala governança espanyola.
Penso que és necessari un debat ampli amb la intervenció de polítics naturalment, però també de sociòlegs, d’economistes i psicòlegs socials.
Per altra banda la fixació de la data seria un gran pas perquè tot el moviment s’acceleraria a les envistes de la fita ja concretada.
UNA DATA ADIENT PER LA CONSULTA PODRIA SER L’ONZE DE SETEMBRE DE 2014.
UNA JORNADA REINVINDICATIVA I FESTIVA ON TOTHOM ANIRIA A VOTAR AMB COR I SENY.
Econòmicament anem ràpidament cap a la ruïna de Catalunya i com més temps passi més merda ens tiraran des de Madrid.
No seria millor una declaració unilateral d’independència del Parlament de Catalunya el dia 12 de setembre d’enguany, deprs de convocar la manifestació de la diada perquè es doni suport a això.
Quand vaig sentir parlar d’aquesta idea de fer coincidir el referèndum amb les eleccions europees vaig pensar que potser a Europa no agradaria que “utilitzessim” les eleccions europees per al nostre referèndum, però ara ho veig d’una altra manera:
No estic d’acord en voler fer coincidir el referèndum amb el d’Escòcia per dos motius: el primer és de no barrejar el fet de decidir el nostre futur amb el que facin a Escòcia, al Québec, al País Basc, etc. El segon és pensar que volent fer el referèndum coincidint amb l’escocès deixaria en evidència l’Estat espanyol i la seva manca de democràcia, i no creure que volent-lo fer en un altre moment deixaria igualment l’Estat espanyol en evidència.
Però deixar en evidència l’Estat espanyol no és suficient. Si volem un estat propi per Catalunya. I aquí enllaço amb el tema de les eleccions europees: Catalunya està seguint un camí impecable i continuarà fent-ho quan demanarà al govern espanyol de fer el referèndum. Espany s’hi oposarà com tothom sap, i allí s’obriran dues portes: o bé decidir unilateralment de fer un referèndum o bé declarar unilateralment la independència.
Si decidim de fer un referèndum unilateralment i Espanya no ens deixa hi podria haver una declaració unilateral d’independència (apelant a la declaració de sobirania). La pregunta és saber quina seria la reacció de la UE i altres països. Sabem que tot podria acabar bé (seguint el cas de Kosovo) però també que podria ser llarg perquè la UE també podria respondre que vol un referendum i mentre tot es discuteix podrien passar anys, uns anys que Catalunya i sobretot els seus ciutadans no es poden permetre.
Per tant Catalunya s’asseguraria un bon punt si pugués preguntar abans als ciutadans de Catalunya sobre el futur del país. Partint del punt en què deia que Espanya podria no permetre el referèndum encara que intentéssim fer-lo de manera unilateral (per més en evidència que pugués estar Espanya), abans d’una declaració unilateral d’independència, Catalunya tindria dues opcions per a preguntar als catalans: en unes eleccions catalanes que també poden ser reprimidies per Espanya (intervenció i cancel.lació de l’autonomia, i repeteixo tot i que Espnay quedés en evidència, però no n’hi ha prou), o bé fer-ho en unes eleccions que no pot control.lar com les europees. Amb una coalició dels partits per declarar la independència, seria una proba més que irrefutable que una declaració d’independència posterior tindria tota credibilitat democràtica, i que no es necessitària un altre procés de referèndum posterior.
Que a Europa no agradaria? Bé, a Europa potser no agrada ja que Catalunya sigui independent, però el dia que arribi, no hi podrà dir no. Sí estem en el problema que estem de no poder votar, no és només per Espanya sinó també per Europa. No cal arribar a deixar Espanya en evidència amb un no-referèndum paral.lel al referèndum escocès. A Espanya ja se la deixa en evidència abans (i ja està passant) i si Europa vulgués ja podria dir que els drets democràtics com el de decidir el futur del nostre país han de ser garantits. Per què no ho fa ara o d’aquí uns mesos i ho sí que ho faria amb aquest no-referèndum paral.lel amb el referèndum escocès?
Europa no ens ajuda ni ens ajudarà, però ens haurà d’acceptar. Doncs bé, fem el que cal i el que vulgui una majoria del poble de Catalunya. Si la manera més fàcil i més democràtica (i de fet potser la única manera) és preguntant alhora de les eleccions europees per després fer una declaració unilateral en cas de victòria del sí, doncs això, i a qui no li agradi que s’hi posi fulles.
els arguments són raonables però la urgencia es clamorosa.
No sé si aquest mes la Generalitat podrà pagar tots els compromisos.
Si no es flexibilitza el déficit ja (que depén del govern central) la Generalitat pot ser intervinguda.
Amb la declaració es pot obligar a moure fitxa als governs europeus i posicionar-se a favor o en contra.
Adicionalment caldria establir un protocol d’actuació des de la UE/UN i si fos necesari establir un periode transitori de supervisió internacional.
De fet aquests punts en tot cas caldran ser afrontats tant en una DUI com després de unes eleccions prlebiscitaries (el referendum/consulta no la veig possible en cas cas) , pel que millor que es serpari de les eleccions europees.
Però la meva pregunta, senyor Tremosa, és si el referèndum, coincidint amb l’escocès, hauria de ser abans o després d’una Declaració Unilateral d’Independència del Parlament de Catalunya, atès que no podrem celebrar un referèndum amb les mateixes condicions que a Escòcia. Si abans, en els programes -o programa- electoral dels catalans a les eleccions europees figurés d’alguna manera no impugnable aquesta via.
amb l’11 de setembre 2.013
o en el seu defecte
convocar-la a través d’unes eleccions oficals al Parlament.
Per a després ratificar-la en les eleccions europees de maig
del 2.014 a nivell europeu.
Després dels ‘no acords’ amb l’estat espanyol
I fer un altra cadena humana el dia de la independència.
el 11 de setembre de 2.013 per encetar el meló de les europees
el maig del 2.014 en la que és pot fer la ratificació defenitiva
a nivell europeu.
I després dels suposats ‘no acords’ amb l’estat espanyol
un altra cadena humana el dia de la independència.
.