Gràcies Ramon Tremosa. És un honor per a tots nosaltres tenir-te com a diputat europeu. Una feina enorme i ben feta.
Ramon Tremosa
Torre de Guaita
22 de gener de 2014
1 comentari
Balanç de legislatura 2009-2014: Esmenes més importants aprovades al plenari del Parlament Europeu
Dels diferents indicadors que es poden fer servir per a valorar la feina d’un eurodiputat (fer intervencions en debats al plenari, ser ponent del parlament o del grup en una normativa que la Comissió envia al Parlament, signar mocions de resolució, fer preguntes escrites a la Comissió Europea…) possiblement el més important sigui observar quantes esmenes presentades que han estat finalment aprovades al plenari del Parlament (fet que suposa que abans han estat aprovades en la comissió corresponent). Si més no, els diputats nòrdics del grup liberal-demòcrata veig que valoren i celebren especialment l’aprovació d’una esmena seva, la qual cosa deixa rastre de la seva tasca parlamentària. Avui us adjunto un resum de les esmenes més importants que he aconseguit aprovar en aquesta legislatura. Per bé que el Parlament Europeu no és un parlament vinculant, i que alguns estats membres després tranquil·lament incompleixen el mandat que resulta de les seves votacions deixen rastre, marquen el debat polític present i permeten carregar-se d’arguments de cara als debats interns en cada país: és possible aconseguir suports europeus i guanyar votacions fins i tot PP i PSOE s’hi oposen. Com a diputat català que estic sol al meu grup, he vist que és possible aprovar esmenes si aquestes estan carregades de raó lògica i pràctica i se saben negociar amb altes grups, especialment els dos grans grups del parlament, on he anat veien que alguns plantejaments del PP i PSOE no gaudeixen de bona acceptació entre els seus socis europeus (molts diputats dels grups PPE i S&D voten sovint contra el criteri dels seus partits espanyols). Agraeixo especialment als meus assistents Aleix Sarri, Umberto Gambini i Albert Farré la seva col·laboració en aquest article i, especialment, la seva participació en la generació i negociació de les esmenes tot seguit esmentades, el primer a la comissió d’economia, el segon a la de transports i el tercer a la d’agricultura. La foto adjunta il·lustra la portada de La Vanguardia del 17 de gener de 2013, on es recollia el resultat de la votació de l’esmena que comento tot seguit en primer lloc, que va tenir molt bon impacte als mitjans catalans ara fa un any per la seva importància de cara al debat intern llavors vigent a Catalunya. He fet una selecció de 13 de les meves esmenes aprovades que considero més importants, triades entre un total d’esmenes presentades a 253 normatives que he esmenat en aquesta legislatura.
1.- Flexibilització del marge del dèficit públic de Catalunya (2013)
L’informe sobre Finances Públiques als anys 2011 i 2012 (Pallone report) es va aprovar al plenari el 16.01.2013 i va incorporar diverses esmenes que recollien reclamacions catalanes en relació a la distribució del marge de dèficit públic de l’Estat espanyol.
La més important de les esmenes meves aprovades era la que reclamava que “la càrrega de l’ajustament es divideixi de manera justa entre totes les administracions”, donant aire a les reclamacions catalanes de què el dèficit que marca l’Estat per a la Generalitat és 100% arbitrari, i afavoreix el govern central.
“28. Notes that fiscal consolidation efforts should be shared between the different administrations in a fair way, taking into account the services they provide”
2.- Eliminació de ministeris inútils i retallar en Defensa (2013)
També en aquest informe de Finances Públiques va obtenir el suport de tots els grans grups una esmena meva que feia referència a l’excés de despesa militar en alguns estats i es criticava l’existència de ministeris sense competències, tot convidant a eliminar-los com a part dels esforços de control del dèficit públic.
“30. Calls on Member States with budgetary problems to give priority to fiscal consolidation measures aimed at reducing unnecessary defence expenditures such as purchases of new and expensive military equipment;”
“27. Is concerned that in some Member States, sub-sectors of government and ministries may exist without concrete powers and tasks; these sub-sectors of government make the general administration more inefficient and profligate and should therefore be eliminated as part of fiscal consolidation efforts;”
Nota de premsa completa a: http://tremosa.cat/fitxa_noticies.php?news_ID=38628&type=MS&entities=19
3.- Eurobons parcials i temporals: “European Redemption Fund” (2012)
En el punt àlgid de la crisi de l’euro, el Consell Econòmic del govern alemany va proposar com a solució la creació d’uns eurobons parcials i temporals, limitats en el temps i lligats a una forta condicionalitat, que permetés als estats més dèbils de la zona euro de finançar-se a un baix tipus d’interès, tot assegurant que aquests segueixen fent reformes per mirar d’equilibrar el seu pressupost.
L’esmena que reclamava la creació d’un European Redemption Fund, va comptar amb una dura oposició de la CDU de Merkel i d’una part dels diputats conservadors nòrdics (massa solidaritat) i, a l’altre extrem, del PS d’Hollande durant el debat en plenari (poca solidaritat). Aquesta esmena, presentada per mi al Two-pack fiscal (jo n’era el ponent del grup liberal-demòcrata i la vaig presentar en el seu nom), va ser aprovada a la comissió d’Economia per 27 vots a 14 al maig de 2012 i al plenari va ser aprovada el 13.6.2012 per 355 vots a favor, 284 en contra i 23 abstencions.
Malauradament, però, les negociacions posteriors al vot del plenari amb els Estats Membres i el Consell (els Estats membres) ho va deixar en via morta. Només es va aconseguir la creació d’un grup d’Alt Nivell que la Primavera de 2014 emetrà un informe sobre la viabilitat del Fons Europeu de Redempció esmentat.
Més info: http://tremosa.cat/fitxa_noticies.php?news_ID=36656&type=MS&entities=19
Article 6d. European redemption fund
1. As an element of the first step of the roadmap referred to in Article 6a a European redemption fund (ERF), based on joint liability and strict fiscal discipline shall be established with the aim of reducing excessive debt over a period of 25 years to be adjusted according to actual growth figures. Following that period, the ERF shall be wound up.
2. Member States whose currency is the euro and who are not subject to an assistance or adjustment programme shall:
(a) transfer debt amounts above 60 % of GDP to the ERF over a roll-in period of five years;
(b) have in place numerical fiscal rules that implement in the national budgetary processes their medium-term budgetary objective as described in Article 2a of Regulation (EC) No 1466/97;
(c) implement a fiscal consolidation strategy and a structural reform agenda;
(d) lodge guarantees to adequately cover loans provided by the ERF;
(e) reduce their structural deficit during the roll-in period to comply with the budget rule in point (b).
3. The Commission shall ensure the setting up and day-to-day management of the ERF, the details of which should be established in a Regulation from the European Parliament and the Council.
4. Participation in the ERF shall be open to other Member States as from the entry into force of the decision of the Council of the European Union taken in accordance with Article 140(2) TFEU to abrogate their derogation from adopting the euro.
5. Member States shall implement provisions in national law to ensure winding up and terminating the ERF after a maximum of 25 years adjustable according to actual growth figures.
____________
* OJ please insert date: one month after entry into force of this Regulation.
4.- Crèdit per a les PIMEs: mandat al BCE (2013)
L’informe sobre la gestió del Banc Central Europeu a l’any 2011, aprovat a plenari el 17.04.2013, va incloure una esmena meva dirigida al Banc Central Europeu, tot instant el BCE a comprar préstecs bancaris titulitzats a PIMEs en els països de la zona euro on el crèdit és més car per a elles. En aquell any el diferencial entre el què pagava per rebre crèdit una PIME catalana i una austríaca o alemanya havia augmentat fins als 300-400 punts, una situació insostenible dins una unió monetària.
El BCE de moment no ha seguit aquesta recomanació, però l’aprovació de l’esmena va tenir un gran impacte en el debat polític del Parlament Europeu i va permetre posar el focus en la situació d’asfíxia greu que pateixen les PIMEs del sud d’Europa.
Més informació a
http://www.ciu.cat/fitxa_noticies.php?news_ID=39376
http://www.ft.com/intl/cms/s/0/b54c1448-9ded-11e2-bea1-00144feabdc0.html#axzz2qviHvTkw
“Acknowledges that since the monetary transmission mechanism is not functioning properly, the ECB should seek ways to target SMEs more directly. Presently similar SMEs from across the Eurozone don’t have a similar access to loans while having similar economic prospects and risks. Invites the ECB to implement a policy to purchase high quality securitised SME loans directly, particularly from some Member States where the monetary transmission is broken. Stresses that this policy should be limited in amount and time, fully sterillized and directed to avoid risks on the ECB balance sheet.”
5.- Deute català = deute sobirà (2013)
El mateix informe anual sobre el Banc Central Europeu va incorporar una altra esmena important per als interessos de Catalunya, en què s’instava el BCE a equiparar el tracte donat al deute públic català en les subhastes periòdiques de liquiditat, tot assimilant-les al deute sobirà de qualsevol país.
Actualment, tal com s’explica en les directrius d’acció del Banc Central Europeu de setembre de 2011, el deute públic de les regions és considerat pel Banc Central Europeu en una categoria diferent (inferior) que el deute sobirà o estatal. Això provoca que, malgrat tenir la mateixa qualificació que el deute sobirà, al deute públic regional se li apliqui un descompte molt més gran, fent-lo menys atractiu per als bancs de la zona euro de comprar-lo.
Així doncs, l’equiparació del deute català amb el deute dels estats faria molt més interessant per al sector bancari la compra d’aquest i per tant n’augmentaria la demanda. Aquest augment de la demanda rebaixaria previsiblement els tipus d’interès a pagar per la Generalitat i, per tant, rebaixaria els costos del deute públic de Catalunya i ajudaria la Generalitat a complir els objectius de dèficit.
Es van fer gestions per tal de dur aquesta política a la pràctica, i el Conseller Mas-Colell va enviar una carta al Banc d’Espanya reclamant que portés la iniciativa al BCE, sense èxit. Jo mateix vaig reunir-me amb Benoit Couré, un dels set membres del Consell de Govern del BCE, per informar-lo d’aquesta gestió.
17. Believes that, on collateral rules, the same standards should apply for sovereign as for regional government bonds in those cases where regions have legislative and tax powers, as both types of bond have relevant influence on the good transmission of the ECB monetary policy;
Més informació: http://www.ciu.cat/fitxa_noticies.php?news_ID=39376
6. Supervisió financera europea: elecció president del Consell Europeu de Risc Sistèmic (2010)
Com a ponent del grup liberal en la supervisió financera al 2010, es va aprovar una esmena meva per tal que al nou organisme ESRB (European Systemic Risk Board) el seu president fos el president del mateix BCE.
Tot i les pressions d’alguns grans bancs transfronterers i d’alguns estats membres, finalment va ser el Sr. Trichet (llavors president del BCE) qui passava a lligar i a arriscar el seu prestigi i la seva credibilitat també en la vigilància i en la detecció de riscos financers sistèmics (com ara la generació de bombolles immobiliàries o altres conductes de risc financer excessiu) en qualsevol país de la zona euro. L’esmena va aconseguir el suport de l’Eurocambra i, per bé que ara sembla normal que al novembre de 2014 el BCE assumeixi la supervisió financera dels grans bancs de la zona euro, llavors va costar molt que aquesta idea fos assumida.
Més informació: http://www.convergencia.cat/fitxa_noticies.php?news_ID=24204
7. Corredor Mediterrani (2012-2103)
Després de moltes reunions informals, la Comissió Europea va proposar a l’octubre de 2011 que el corredor mediterrani fos un dels 10 corredors triats per a la xarxa de transport prioritària europea. Tanmateix, algunes especificacions tècniques rellevants per al bon funcionament futur del corredor mediterrani encara hi mancaven. Entre elles, la possibilitat que hi poguessin circular trens de fins a 1500 metres, i com a mínim de 750 metres, tal com proposava el col·lectiu català de Ferrmed amb Joan Amorós al capdavant. Aquesta va ser una de les meves esmenes aprovades. Una bona notícia per a treure el màxim partit al corredor de mercaderies.
(29 a) In order to increase the capacity and efficiency of rail transport, on lines which are used by conventional freight trains, the standardisation of the minimum train length to 750m. On the core network further extension to 1500m should be considered if economical, operational and technical feasibility allows it. Wherever an increase of the train length to 1000 metres can lead to productivity gains, this should be encouraged as a positive first step on the core network.
8. Federalisme fiscal (2011)
Amb un grup d’eurodiputats catalans, bascos, flamencs i escocesos vam presentar diferents esmenes en favor del federalisme fiscal, és a dir, del concert econòmic en l’Annual Tax Report de 2011. D’aquestes esmenes se’n va aprovar una, en què es considerava que aquest sistema d’organització és una eina útil per augmentar la responsabilitat de les regions.
L’esmena es va aprovar amb àmplia majoria 516 vots a favor, 113 vots en contra i 8 abstencions
3 a. Believes that fiscal federalism might be useful tool in order to achieve self-responsibility in the tax management at regional level and so entails a higher economic efficiency.
Més informació:
http://tremosa.cat/fitxa_noticies.php?news_ID=34735&type=MS&entities=19
9. Denúncia Tractats Bilaterals que afavoreixen l’aeroport de Barajas (2012)
Existeixen a Europa més de 1000 tractats bilaterals entre diferents Estats Membres i tercers països d’arreu del món que posen traves a la mobilitat aèria i que fins i tot forcen les aerolínies a utilitzar determinats aeroports.
Aquesta és la situació actual a l’Estat espanyol. I és que segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona de l’any 2009, Espanya manté encara en vigor fins a 23 tractats bilaterals que discriminen l’aeroport de Barcelona en benefici de l’aeroport de Madrid-Barajas.
15 b. Calls the Commission to ensure that bilateral agreements between countries in the air transport sector don’t give formal preference to an specific airport for flights going from one country to another.
Més informació:
http://tremosa.cat/fitxa_noticies.php?news_ID=35130&type=MS&entities=19
10. Base científica per a promoure el Benestar Animal (2012)
Alguns moviments han intentat promoure una visió molt ideològica del benestar animal i allunyats de les demandes del sector productiu. Per exemple, l’informe (2012/2031(INI)) proposava que el transport d’animals no es pogués allargar durant més de 8 hores per protegir el seu benestar, sobretot a la carretera. Aquest número d’hores va ser inventat: si un transportista no pot conduir més de 8 hores, els porcs vius haurien de descansar també cada 8 hores.
Tanmateix, calia que en el debat s’hi introduís una base científica i realista per tal que aquesta mesura (i d’altres mesures) asseguressin que el Parlament Europeu defensava unes polítiques per protegir el benestar animal basades en el coneixement, l’experiència i en els millors elements de judici racionals.
15. Highlights the fact that the Commission’s report stresses in particular in its conclusions, in agreement with the opinion of EFSA, that ‘it appears that parts of the Regulation are not fully in line with the current knowledge’; believes that for this reason it is important to underline the need to consider the latest scientific knowledge in preparing regulations on animal welfare; highlights the fact that the EFSA opinion1 stresses that other aspects come into play in the welfare of animals aside from the duration of the journey, such as proper loading and unloading, as well as the design of the vehicles;
11. Denúncia de males pràctiques en el rescat bancari a Espanya (2013)
El desembre passat va ser aprovat l’informe de Política de Competència, del qual en vaig ser el diputat ponent del parlament. El text final incorpora diverses denúncies i propostes contràries a les pràctiques de l’Estat espanyol en el marc del rescat seu bancari, tot instant a la DG de Competència a actuar en l’any en curs. Així, l’informe demana que “els bancs que rebin diner públic no incrementin les seves compres de deute públic de l’Estat mentre redueixin el crèdit a PIMEs i particulars”. Aquesta situació és precisament la que es viu a l’Estat espanyol, en què les compres de deute públic dels bancs rescatats han augmentat durant el 2012 i 2013 arribant fins a 300.000 milions d’euros, mentre els bancs nacionalitzats deneguen el 80% dels crèdits a PIMEs.
En ell també s’hi remarca que els nous ajuts al sector bancari no han de significar un augment del deute públic que posteriorment paguen tots els contribuents, i que ha de tenir condicions estrictes pel que fa al sistema de bonus i incentius dels directius dels bancs rescatats. I que abans de donar ajudes públiques es tingui molt en compte el valor de les participacions de grans empreses que tinguin els bancs rescatats al seu balanç. Aquesta és una reclamació que ja he manifestat en diverses ocasions en el cas de Bankia, i que considero fonamental per reduir els costos dels rescats per als ciutadans.
També es demana que es redueixin les facilitats que tenen les multinacionals per refinançar els seus deutes multimilionaris, i que siguin obligades a liquidar actius. Actualment diversos bancs prefereixen seguir refinançant crèdits de gran volum abans que donar nou crèdit a petites empreses i particulars.
Pel que fa als “bancs dolents” com la Sareb, l’informe reclama que hi hagi el màxim nombre possible d’inversors externs per tal d’evitar conflictes d’interessos. Actualment, la Sareb només compta amb un 1% d’inversió estrangera i la gran majoria dels accionistes locals tenen molts interessos propis en el sector immobiliari.
Més informació: http://tremosa.cat/fitxa_noticies.php?news_ID=41174&type=MS&entities=19
12. Inclusió del cost de les grans infraestructures dins de l’anàlisi anual de la Comissió Europea sobre els pressupostos dels Estats (2012)
La nova regulació de Governança econòmica europea i de control dels pressupostos dels Estats i dels seus plans de reformes inclou una esmena que obliga els Estats membres a informar anualment a la Comissió Europea del cost de les grans infraestructures projectades. Així doncs, les grans inversions en trens d’alta velocitat i cars aeroports sense rendiment econòmic no escaparan a l’avaluació de la CE (almenys en teoria). Per bé que la Comissió Europea no té encara força per vetar grans obres en un país (aquesta és la definició d’unió fiscal que fan Alemanya tots els seus partits: dret de veto europeu a inversions dubtoses i/o ruïnoses), aquesta petició es considera com un primer pas en aquest sentit.
Article 4.1 Regulació REGULATION (EU) No 473/2013
National medium-term fiscal plans or national reform programmes shall include indications on the expected economic returns on non-defence public investment projects that have a significant budgetary impact.
13. Regulador Ferroviari Europeu (2012)
En el marc de la directiva de mercat únic ferroviari COM(2010)0475, es va aprovar una esmena meva per a què en pocs anys pugui existir un Regulador Ferroviari Europeu que operi a nivell europeu. El seu objectiu és que pugui actuar ràpidament en tots aquells conflictes d’un tren d’un país en un altre país de la UE, en el cas que els reguladors nacionals no siguin prou diligents i/o independents en la seva gestió, o bé que cometin errors i/o abusos flagrants. Aquesta esmena és molt important per tal de donar fiabilitat al transport ferroviari de mercaderies, però les inèrcies i els interessos creats dels monopolis estatals existents, especialment al sud d’Europa, en fan difícil la seva aplicació a curt termini.
(21 a) The European Parliament asks the European Commission, based on the experience of the network of regulatory bodies, to propose no later than the end of 2012, together wih the opening of domestic passenger markets, the creation of a European regulatory body.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!