Ramon Tremosa
Torre de Guaita
Aprovada la Taxa de Transaccions Financeres (FTT)
El plenari del Parlament Europeu ha aprovat avui, per 522 vots a favor contra 141 i 22 abstencions, una proposta de directiva de la Comissió Europea per implantar una Taxa a les Transaccions Financeres a escala europea. Un dels vots a favor és el meu, en un debat en què he estat el diputat ponent del grup liberal-demòcrata en les seves negociacions, juntament amb els diputats Otmar Karas (austríac, PPE) i Anna Podimata (grega, S&D), tots dos vice-presidents del Parlament Europeu, i el diputat verd való Phillipe Lambert, “el terror de la City” com l’anomena certa premsa britànica per les moltes esmenes que presenta i defensa brillantment que afecten el sector bancari i financer. Aquesta taxa de transaccions financeres, també anomenada Taxa Tobin en honor al seu impulsor, el premi Nobel James Tobin, ha estat en el centre del debat des de l’esclat de la crisi financera i totes les enquestes d’opinió a nivell europeu mostren un alt grau d’adhesió de la ciutadania a la seva implantació. Un cop acabada la votació començaran ara les negociacions amb els Estats Membres (el Consell) per tal d’implantar-la, una cosa que països com França i Itàlia han fet en els darrers mesos pel seu compte. Aquesta taxa europea està pensada per ser aplicada a tots els instruments dels mercats financers, per bé que s’hi han previst excepcions referents, com ara les transaccions que duguin a terme els Bancs Centrals, així com també per reduir l’efecte que aquest impost pugui tenir en els plans de pensions privats. En aquest informe han estat aprovades algunes esmenes meves, que tot seguit passo a explicar.
1.- Els tipus impositius que serien aplicats són del 0,1% per transaccions de qualsevol tipus de producte excepte els derivats i 0,01% per transaccions amb productes derivats (que solen tenir un marge molt més petit). Aquesta taxa podria significar una recaptació addicional d’uns 30.000 milions d’euros anuals a nivell europeu, una part dels quals el Parlament Europeu voldria que anessin al pressupost comunitari per reduir així les transferències dels estats membres que són contribuents nets al pressupost comunitari, i que sovint són objecte de campanyes antieuropeistes per part dels partits més euroescèptics.
2.- El Parlament Europeu també ha votat a favor de rebaixar el tipus que grava el deute públic, fins al punt de pagar la meitat que la resta de productes financers afectats per la taxa, que ara serà del 0,05%. En aquest sentit, gràcies a una esmena meva, el Parlament ha votat que el deute públic regional i el local siguin tractats en igualtat de condicions que el deute sobirà o estatal, fet que no estava contemplat ni a l’inici de les negociacions ni en la proposta de la Comissió.
3.- Pel que fa a les exempcions, una altra esmena meva ha estat aprovada, la que demanava que els mercats financers que financen les PIMEs quedin també exempts d’aquesta taxa: aquest fet és de gran importància, ja que un dels reptes a què s’enfronten l’economia catalana i europea en els propers anys és aconseguir que una major part del crèdit a PIMEs provingui dels mercats financers i no pas dels bancs.
4.- També ha estat aprovada una exempció per a les transaccions que es duen a terme dins d’un mateix grup bancari/financer, com ara les transaccions entre dues filials d’un mateix banc que es trobin físicament situades en punts diferents del món.
En aquesta línia, també han estat eximits els “creadors de mercats” necessaris per a aquells instruments financers que compten amb baixa liquiditat per si sols. Així doncs, els mercats més il.líquids (com ara els mercats de deute públic local i regional) es poden mantenir estables i els inversors poden comprar-ne sense tenir por d’una gran volatilitat de preus que podria generar la introducció d’una taxa com aquesta, que sense aquesta exempció significaria la desaparició dels mercats finacers més febles i amb menys liquiditat.
5.- Pel que fa als efectes directes d’aquesta taxa, l’impacte de la recaptació prevista sobre els fons de pensions s’ha reduït, de moment, en un 75%, des dels 3.000 milions d’euros anuals fins als 750 milions gràcies a la votació d’avui. En el plenari d’avui, però, s’ha rebutjat una esmena presentada pel grup liberal que pretenia aconseguir una exempció completa als fons de pensions, tal com la indústria financera nòrdica pretenia.
6.- Per bé que la votació d’avui sobre la Taxa de Transaccions Financeres no és vinculant, dóna força política a la Comissió Europea per mirar d’harmonitzar les diferents taxes que recentment s’estan implantant en diferents països, així com obre la porta a que un futur els seus ingressos nodreixin els recursos propis de la UE. Certament, la construcció europea és massa lenta però és feta de petits passos com el que avui ha fet el Parlament Europeu: posar-se d’acord per crear un impost a escala europea que podria ser el primer que es recaptés des de Brussel.les.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara bé, em queda el dubte de saber què es guanya amb la quarta esmena, l’exempció de les transaccions entre filials d’una mateixa entitat. Considero que el PE hauria, precisament, de lluitar contra aquest tipus de pràctiques que, en molts casos, condueixen a la desviació de beneficis a circumscripcions on la pressió fiscal és menor (inclosos paraïsos fiscals). Aprovant esmenes com aquesta estem llençant pedres contra la nostra mateixa teulada.
Finalment, també em queda poc clara la millora que suposa la 5a esmena, en relació amb la taxa que s’aplicarà als fons de pensions privats. Hi llegeixo entre línies una voluntat ferma d’avançar cap a una privatització creixent dels sistemes de pensions i passar d’un model de complement de les pensions públiques a un model substitutiu. Recordem que els fons de pensions també poden ser altament especulatius i, per tant, estar deslligats de l'”economia real” i anar de bracet amb les pràctiques financeres descontrolades que, precisament, han conduït (o, altrament dit, han carregat de raons) al PE i a la Comissió a proposar la creació d’aquesta taxa Tobin.
Salutacions cordials,
Francesc Pont