Ramon Tremosa

Aquesta setmana al comitè d’Economia del Parlament Europeu molts diputats nòrdics mostraven preocupació, vista la nova tongada de mesures extraordinàries de Mario Draghi. L’escepticisme era dominant en preguntar si la nova compra massiva de deute públic des del BCE (ara en forma de Quantitative Easing, QE) milloraria la situació econòmica i hi veien uns elevats costos polítics que poden ser molt grans: l’euroescepticisme nòrdic esdevindrà dominant si el “bazoka monetari” de Draghi (el seu últim cartutx) no dóna el resultat esperat: llavors el “divorci de vellut” de la zona euro de què es parlava dimecres al FT pot començar a estar servit.

A Alemanya tothom ha criticat les decisions de Draghi, fins i tot els post-comunistes de Die Linke: “les accions del BCE faran més rics els més rics, espoliant els estalviadors i inflant el preu dels actius financers”. Tampoc els verds alemanys, que al Bundestag han votat el “two-pack” fiscal amb CDU i SPD (les noves normatives de disciplina fiscal de la UE) han mostrat molt entusiasme per la nova onada de diner del BCE, que es canalitzarà via bancs europeus i que té moltes més opcions d’acabar a les borses que no pas a les PIMEs en forma de crèdit. Fins i tot Soros a Davos ha reconegut que els QE augmenten la desigualtat social.

Així,eurodiputats nòrdics demanaven dimecres ara sí reformes estructurals als països del sud (més flexibilització, més liberalització i més obertura) i s’inquieten pel divorci creixent del llenguatge nord-sud al Parlament Europeu dins dels grups d’esquerres: a tall d’exemple, els socialistes suecs van guanyar les darreres eleccions prometent limitar el dèficit públic anual a l’1% del PIB i destacats eurodiputats socialistes alemanys i anglesos (P. Simon, D. Martin) són partidaris del tractat de lliure comerç UE-EUA (TTIP).

Als EUA els famosos QE han provocat un creixements enormes a la borsa, en paral·lel a les injeccions massives de liquiditat. El Banc d’Anglaterra, que també va prendre mesures semblants, acaba de publicar que “no hi ha evidència estadística” que els bancs beneficiats pel QE hagin concedit més crèdit a PIMEs. Cinzia Alcidi, investigadora del think tank CEPS, diu que “la major dependència europea del sector bancari i la major debilitat del seu sector financer farà encara menys efectiu el QE a l’eurozona”.

Així doncs, poso les meves esperances en la compra anunciada de 10.000M€ mensuals en préstecs a PIMEs del sud d’Europa, que hauria de reduir els tipus d’interès que aquestes han de pagar a la banca quan demanen un préstec o es refinancien.

També és una bona notícia per a Catalunya que el BCE faci una passa endavant per comprar 6.000M€ mensuals de bons del Banc Europeu d’Inversions (BEI) tal i com el dimecres va demanar-li el Parlament Europeu, aprovant per àmplia majoria una esmena meva en aquest sentit: el mandat parlamentari diu textualment que el BCE compri bons del BEI dels projectes TEN-T aprovats el 2013, entre els quals hi ha el corredor mediterrani, projectes d’infraestructures transfronterers d’alt valor afegit europeu en termes de generació de llocs de treball i riquesa, per assegurar així la captació dels inversors privats per a cofinançar-los.

Alerta però, perquè les decisions preses dijous pel Banc Central Europeu han accentuat la divisió entre el nord i el sud d’Europa. El Parlament holandès ja es va posicionar dimecres passat en contra de compartir el risc d’impagament d’aquestes noves compres massives de deute públic. Per això el BCE va decidir que el 80% del risc d’aquestes noves compres de deute públic recaigui sobre els bancs centrals nacionals i només el 20% restant al BCE. Si Itàlia, per exemple, impaga el seu deute públic, les pèrdues seran principalment per al seu banc central.

En aquest sentit, també és un avís per a navegants que la votació al consell de govern del BCE dijous no fos unànime (16-5), oposant-s’hi Alemanya, Holanda, Àustria i Estònia. Finlàndia hi va votar a favor però el seu primer ministre acaba de dir que “només acceptarem de Grècia un allargament dels terminis de devolució del seu deute, no pas una nova quitança del seu valor nominal”.

El BCE s’ho ha jugat tot a una carta. Si falla el pla de Draghi la desafecció nòrdica envers l’euro pot ser definitiva. I si dimecres Tsipras escrivia al FT que “posar fi a l’austeritat és compatible amb l’equilibri pressupostari”, Draghi dijous va anunciar que el BCE només comprarà deute grec a partir del juliol i només si Grècia encara segueix dins del programa de rescat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!