El procés omple la sala més gran del Parlament Europeu

Ahir el procés català va omplir la sala PHS3C50, la sala d’actes més gran del Parlament Europeu, situada davant del plenari, amb 350 cadires dotades cadascuna de traducció simultània: amb els companys eurodiputats d’ERC Terricabras i Maragall vam organitzar una conferència de luxe sobre el procés català. A la primera part de la conferència hi van intervenir els líders de la societat civil Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d’Abadal, presentats com els organitzadors de les manifestacions pacífiques més multitudinàries d’Europa de les darreres dècades. A la segona part vam tenir també uns conferenciats excepcionals, per tal de donar una visió més tècnica (acadèmica) de la causa catalana: Gerard Padró, professor a la London School of Economics i del col.lectiu Wilson, Dolors Feliu, advocadessa del col.lectiu Praga i Josep Maria Reniu, del Consell de Transició Nacional. S’ha de dir que les exposicions van ser clares i directes, així com també brillants van ser les exposicions acadèmiques.

Foto 1 acte 140 PE

A les 10.00 del matí vam interrompre les xerrades per fer una connexió en directe amb el president Mas, que va poder ser seguida per tothom gràcies a la traducció simultània català-anglès que havíem contractat. En aquell moment va quedar clar que el 9N es mantenia la consulta amb la mateixa pregunta, a la qual eren cridats a votar els catalans amb paperetes i urnes, amb un registre de cens del mateix dia: per bé que el president va reconèixer que el govern estava més sol parlamentàriament parlant en la nova modalitat de votació, també van ser desmentits els titulars de la nit anterior sobre la cancel·lació del vot de 9N.

Foto 4 acte 140 PE

Al Parlament Europeu cada dia se celebren una vintena de conferències, la majoria de les quals no passen de 50 persones, que acostumen a ser assistents, amics i coneguts dels organitzadors de l’acte en qüestió. Nosaltres hem estat ambiciosos a l’hora de presentar la causa catalana al món perquè sabem l’interès que la qüestió catalana té avui a nivell internacional (només cal mirar què escriuen els principals mitjans de comunicació del món aquestes últimes setmanes) i hem treballat intensament per omplir-la.

Foto cartell acte 140 PE

El resultat és que van passar per la sala durant el matí una trentena llarga d’eurodiputats de diferents grups del Parlament Europeu, assistents parlamentaris i assessors polítics, funcionaris de la Comissió, representants d’ambaixades i de think tanks de la capital europea (alguns dels quals m’han convidat aquest any a parlar de Catalunya, que juntament amb Escòcia ha estat el tema de moda enguany), periodistes de mitjans globals i europeus… i també algun funcionari de l’ambaixada espanyola a Brussel·les, al qual vaig anar a saludar. En aquests cinc anys he anat fent una bona agenda de contactes i ara els he explotat per a omplir la sala, juntament amb els companys d’ERC. Avui estic molt content per aquest èxit d’audiència, per què només quan ve Mario Draghi o grans personalitats es fa servir aquesta sala. L’acte de dimarts certifica que Catalunya ja no és només un “tema interno”, sinó que Catalunya interessa de manera creixent a nivell europeu.

Foto 6 acte 140 PE

No cal dir que, des del vespre anterior, tots els ponents coneixíem la situació actual a Catalunya, “d’esquerdament de la unitat”, que personalment espero que no sigui de trencament definitiu. Vam poder-ne parlar amb calma i vam intentar, però, de donar a la conferència uns missatges amb un mínim comú denominador sobre el procés, tot explicant als assistents que és el carrer qui pressiona als partits polítics per tal de fer front a les sistemàtiques negatives de l’Estat espanyol de la nostra realitat nacional, un estat que cada dia mostra més la seva cara antidemocràtica davant dels ciutadans de Catalunya.

 Vídeo: aquí teniu el link del vídeo de tot l’acte:

ftp://epavradioget:mo12SSB@ftpeps01.europarl.eu.int/epavradio/Streaming/Catalan_Referendum

Foto 5 acte 140 PE

Tot seguit us adjunto el meu discurs de presentació dels ponents:

“Dear ladies and gentlemen, dear guests, dear MEP, I see some of you present this morning.

First of all thank you for coming and taking the time to be here. We all have busy agendas and your presence here this morning is highly appreciated.

I am pleased that we can explain the “Catalan Case” here, in the European Parliament, the heart of the European Union, and moreover, the heart of European democracy.

I am very pleased to introduce you these women, MCasals & CForcadell: they have led the organisation of the biggest pacific demonstrations in Europe in the last decades.

These demonstrations have been truly political innovation: asking for independence in a festive way (music, songs, human towers… see the videos: no broken glass, no Spanish flags burned).

I’m also pleased to introduce you Josep Ma Vila d’Abadal, mayor of Vic (a beautiful, 2000 years old town). He is the leader of a local pro-independence association in Catalonia.

Two weeks ago the 95% of Catalan cities and towns, including Barcelona, voted motions supporting the Catalan referendum.

These people, this civil society, is leading the self-determination process in Catalonia. As it was written in the FT, “rather than leading his people, Catalan president Mas is being led by them”.

Ladies and gentlemen, there’s a sweeping democratic mandate, given in the 2012 Catalan elections: with a 70% of participation (3.6 million votes), 2/3 were pro-referendum.

This is why it was also written in the FT: “rather than a dream of the few, the referendum is the clear will of a huge majority”. Here we are.

If at the end there’s no referendum, the next elections (local, Catalan) will become a the facto referendum. And this prohibition will be another step of the Spanish State, failing as a democratic state for Catalans.

Europe needs to grasp the Catalan will of self-determination as a measure of its success.

Permitting Catalans to vote, as the Scott’s did, would set an example of best practices: a European way to deal peacefully with political and territorial conflicts.

Ladies and gentleman, let’s put things in perspective: we have been waiting 300 years, we can wait a few more months. Thank you very much”

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *