Escòcia: Cameron farà de Zapatero?

23 de setembre de 2014

0 comentaris

Escòcia: Cameron farà de Zapatero?

Vaig ser a Edimburg el dia del referèndum d’independència, el passat 18 de setembre de 2014. Vaig passar el dia voltant per la ciutat, copsant la total normalitat de les votacions i vaig passar la nit en blanc, seguint l’escrutini a la seu de l’Scottish National Party (SNP), al costat del Parlament escocès de Holyrrod. A les sis del matí vaig anar, cansat i baldat però fresc de dades, d’opinions i d’emocions, a les tertúlies de Rac-1, Catalunya Ràdio, Els matins de TV3, Ràdio Nous Catalans i així fins al migdia, quan em van entrevistar a la BBC World News (foto) i a la BBC Radio. Tot just al dia següent Cameron va fer el seu memorable discurs, Salmond va dimitir i es van començar a veure les dificultats que tindrà el govern britànic de fer efectiu, abans de les properes eleccions britàniques (maig 2015), les seves promeses improvisades de devolució de poders. De fet, Cameron i els laboristes ja han discrepat sobre l’abast de la devolució i sobre el vot futur dels diputats escocesos a Westminster. A la seu de l’SNP a la nit del referèndum tothom amb qui vaig parlar va dir-me que no esperen res de Cameron i que la guerra bruta i l’engany dels partits unionistes han estat claus en decantar el resultat a última hora. Vaig pensar immediatament en Zapatero, els incompliments i les mentides del qual són a la base de l’augment del sentiment independentista a Catalunya. Tot seguit us adjunto un resum d’algunes opinions i valoracions.

1.- Yes Scotland, la millor campanya electoral dels darrers anys a la Gran Bretanya: hi ha unanimitat en aquesta valoració fins i tot en els diaris anglesos, per la quantitat de gent que va engrescar i mobilitzar el Sí. En els darrers dies centenars de persones assistien a les xerrades a les grans ciutats i es feien manifestacions espontànies per tota arreu, una cosa mai vista. El rècord de participació electoral (85%) indica que la independència importa i interessa, precisament per què parla del què interessa més a la gent (qui recapta els impostos, quin futur tindrà l’estat del benestar…). Això no amaga que les amenaces i les promeses unionistes de darrera hora van fer trontollar la idea de què una Escòcia independent podia viure millor que dins de la Gran Bretanya, i al final els escocesos van decantar el resultat cap al No.

2.- Enfonsament final del “Better Together”: la campanya del No va ser incapaç d’explicar els avantatges de la unió, que n’hi ha, començant pel passaport britànic, imbatible segons em deien els mateixos de l’SNP. Alistair Darling va ser apartat a última hora per Gordon Brown, que va servir-se dels discurs amenaçador en la setmana final (expulsió de la lliura, abandó de grans empreses, encariment dels preus dels aliments…) per guanyar. Els darrers dies de campanya el No va quasi desaparèixer de l’espai públic i només la guerra de la por i la promesa de poders fiscals van capgirar la tendència de les darreres setmanes. Ningú no va celebrar la victòria del No pels carrers i la política avui també són emocions: si els escocesos són enganyats per Cameron la desafecció pot créixer molt ràpidament… avui s’ha fet públic que l’SNP ha passat de 25.000 a 50.000 afiliats en només una setmana i a twitter hi ha molts missatges de votants d’última hora a favor del No que ara es penedeixen públicament del seu vot (I regret my vote…).

3.- Normalitat absoluta: partidaris del Sí i del No repartien propaganda a les portes dels col·legis electorals el mateix dia de les votacions i també es van reunir a les seus dels diferents districtes electorals per seguir junts l’escrutini i la publicació dels resultats i fins i tot eren entrevistats conjuntament per comentar-los a la TV. Molta gent de l’SNP em va confirmar que a casa seva hi havia vots també vots a favor del No i tots em van confirmar que dinarien junts per Nadal. Aquesta és una gran lliçó que hem de fer servir a Catalunya per desmuntar la campanya de la divisió i lfa fractura que promou el PP.

4.- Escrutini: el Sí va tenir dos “momentums” a la nit electoral de l’SNP, molt bonics i intensos, per bé que curts. El primer va ser quan la ciutat de Dundee va donar una gran victòria al Sí, va empatar el recompte després del l’escrutini dels primers 8 comtats i va desfermar l’eufòria entre els assistents. El segon va ser poc abans del conèixer els resultats de Glasgow, la ciutat més poblada d’Escòcia; el Sí hi va guanyar clarament però només per 8 punts, una diferència massa petita per capgirar el resultat final. Va haver-hi una estona abans, però, en què es deia que la diferència podia ser més gran encara i que es tornava a igualar l’escrutini, però no va ser així. A les sis del matí la gent de l’SNP va acceptar la derrota amb gran esportivitat i civisme, una actitud però que no amagava la tristesa i l’amargor per la derrota, que atribuïen a la guerra bruta final i a les promeses que creuen seran incomplertes pels unionistes anglesos.

5.- Catalunya: objectivament és una llàstima la derrota del Sí i no ens va bé aquest resultat. Hauria estat un precedent quasi-guanyador veure Anglaterra acceptar el resultat i reconèixer la independència d’Escòcia. Això ho haurien fet ràpidament la majoria de països de la UE i també la Comissió Europea, que hauria convidat Escòcia a negociar la seva continuïtat a la UE. No hem tingut aquesta sort, però els catalans hem d’aprofitar el precedent creat pel referèndum escocès per convèncer a casa nostra encara més gent indecisa cap a la radicalitat democràtica que aquesta votació ha suposat. Avui la Gran Bretanya unida està més legitimada que fa una setmana, tot i que el mateix Cameron va parlar al dia següent que havia garantit la unió “per una generació”, no pas “per sempre”.

6.- Cameron com Zapatero? Els dubtes de la gent de l’SNP sobre les promeses de devolució fiscal es fonamenten en el rebuig frontal de Cameron a acceptar el referèndum amb tres respostes proposat fa dos anys per Salmond, que incloïa la sobirania fiscal juntament amb les opcions de l’statu quo i la independència. Cameron va pensar que en un cara o creu els escocesos mai no tindrien dubtes (les enquestes donaven 3 a 1 en contra de la independència) però Salmond va ser valent acceptant el repte del referèndum a blanc o negre i l’SNP va capgirar el resultat als carrers fins poc abans del referèndum. Les propostes de devolució fiscal dels partits unionistes van ser improvisades a corre-cuita (ni tant sols van poder pactar-les entre ells!) i toparan amb una gran resistència en els respectius diputats anglesos, molts dels quals s’oposen a la devolució. Salmond va fixar data per a la mateixa (maig 2015) poc abans de dimitir i a Anglaterra no s’ha fet un debat seriós, serè i documentat sobre si generalitzar la devolució també a altres territoris: conec mols diputats de Liverpool i Manchester que es queixen del gran Londres, que recapta tots els impostos i que acapara una gran part de la despesa pública total per mantenir els serveis del gran Londres. La posició del partit emergent UKIP no és gaire clara, més aviat s’oposa a la devolució, i això pot complicar més les coses.

7.- Nou referèndum o declaració unilateral? Qui sap si en tornarem a veure un altre, de referèndum escocès! Québec va deixar passar 15 anys (una generació) però avui el temps polític corre molt més depressa, accelerat per una informació que corre més lliurement que fa vint anys perquè les xarxes socials no estan censurades i els diaris de l’status quo no monopolitzen ni la informació ni la opinió. La gent de l’SNP espera un gran creixement de la desafecció entre els escocesos si s’incompleixen les promeses i diuen que, si el saben canalitzar, el debat sobiranista no podrà ser apartat del debat polític.

En aquest sentit, a la tertúlia de RAC1 vaig fer esment d’un record personal: a l’abril de 2009, en la meva primera campanya electoral, en la presentació del meu llibre entrevista “El Sobiranisme necessari” (http://www.saul.cat/article/1331/ramon-tremosa-el-sobiranisme-necessari) em van preguntar com veia la situació política a Catalunya després del fracàs del nou Estatut retallat: “si aquest Estatut no fa la seva funció, vaig dir, en caldrà fer un altre”. No cal dir que la reacció de la premsa (i de molta gent de CiU, no cal dir) va ser furibunda i contundent en contra d’aquesta opinió, tot dient que “en molts anys no es podria reobrir aquest debat”!. Avui, al 2014, però, recordar aquest episodi em fa somriure… Qui el sap, el futur?

Podeu veure les meves declaracions a Escòcia en aquests enllaços:

DIJOUS 18 setembre

TN TV3 vespre (minut 9.50) http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/5246695

8TV (8 al Dia) http://www.8tv.cat/8aldia/videos/ramon-tremosa-analitzara-el-referendum-…

VÍDEO ACN http://www.acn.cat/acn/763212/General/video/Ramon-Tremosa-CDC-Escocia-re…

DIVENDRES 19 setembre

BBC radio (minut 13.10 i 45.20) http://www.bbc.co.uk/radio/player/p026j77t

Tertúlia CATRADIO – http://www.catradio.cat/audio/841083/El-no-guanya-al-referendum-dEscocia…

TN TV3 VESPRE (minut 19.51) http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/5248171

Article en castellà: “La victòria d’Escòcia” publicat al HUFFINGTON POST:

http://www.huffingtonpost.es/../../ramon-tremosa/la-victoria-de-escocia_…

Article recomanat avui per Jordi Graupera al seu twitter: