Ramon Tremosa

Torre de Guaita

23 d'octubre de 2013
0 comentaris

Sam Rainsy, el meu heroi

Ha tornat a Estrasburg Sam Rainsy (a la foto de visita al meu despatx de la capital alsaciana), el cap de l’oposició política de Cambodja i ha fet una breu conferència al grup liberal-demòcrata, enmig d’una creixent atenció i d’un gran expectació, on va respondre amb serenitat les preguntes que se li van fer. Després de les llargues guerres del segle passat, que van deixar Cambodja com a país líder mundial en el trist rècord de morts enterrats a les cunetes sense identificar, avui hi ha al país un sistema de partit polític únic, amb un president de govern que porta 28 anys en el càrrec interrompudament. Així, avui els hereus del règim comunista del segle passat monopolitzen el govern de totes les administracions (central, regionals i locals). En aquest sentit, segons moltes informacions fàcils de trobar a la premsa internacional, la gestió del govern que fa el partit del règim a tots els nivells es pot qualificar de gestió implacable, sense miraments ni contemplacions amb els qui discrepen i s’oposen a l’statu-quo dominant: el mateix Sam Rainsy, per exemple, ha estat vivint a París durant els darrers anys, forçat a exiliar-se a la capital francesa després d’haver sobreviscut ell i la seva dona a un atemptat amb granades, i havent hagut de deixar col·laboradors seus empresonats al seu país, fins i tot algun d’ells assassinat. A internet trobareu informació sobre aquest líder polític opositor de gran personalitat.

 
Aquest estiu el règim va celebrar a Cambodja eleccions al seu parlament, eleccions que l’oposició reclama haver guanyat clarament. De fet, fins i tot segons les dades oficials l’oposició va estar a punt de guanyar segons dades oficials: poc més d’un 3% de diferència (48% a 45%). Des del partit de Sam Rainsy es denuncia, però, que en aquestes eleccions del passat juliol va ser esborrat fins a un 25% del cens oficial, després que governs regionals i locals enviessin llistes molt llargues d’activistes opositors, sospitosos i desafectes, que no van poder votar.

 

Al seu torn, Rainsy afirma que el cens electoral es va tornar omplir d’un 25% de votants inexistents, amb identitats falses que van votar al 100% pel partit del govern (calia mantenir el cens en uns nivells semblants al cens de les eleccions anteriors, al voltant d’uns 9 milions de votants!): d’això se’n diu començar a córrer en una cursa amb les dues mans i els dos peus lligats!

 

El propi Sam Rainsy no ha pogut ser candidat al parlament, per estar amenaçat de presó per traïcions diverses a la pàtria. L’escrutini oficial diu que el partit governant va baixar de 90 a 68 escons, mentre que l’oposició que Sam Rainsy lidera va pujar de 29 a 55. Observadors internacionals han confirmat tota mena d’irregularitats en les eleccions.

 

En la darrera sessió a Estrasburg va estar-se una llarga estona al meu despatx, havia d’enviar correus i fer trucades. El seu humil i discret posat, quotidià i fins i tot diria que rutinari però, enganya totalment, en amagar una enorme força moral i un formidable esperit de lluita que a mi m’interpel·la frontalment: jo no seria capaç de fer el que fa ell ni d’aguantar tant de temps a la contra en la seva circumstància.

 

He tractat diverses vegades Sam Rainsy, tant a Brussel·les com a Estrasburg, i sempre l’he vist serè i tranquil. Parla pausadament i no es queixa mai ni fa cara de pomes agres, tot i que em sembla que sap que la seva paret sí que és insalvable i que la seva causa sí que és impossible.

 

Penso en Sam Rainsy i en el seu exemple algunes vegades, sobretot en els moments en què penso en la possibilitat de que la nostra causa catalana pugui acabar malament, per exemple perquè ens la fan fracassar per totes bandes (resseguint el què va escriure Màrius Torres al 1939, “ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d’ideals que volíem bastir”).

 

Sense fer soroll ni realitzar eloqüents discursos ell ha anat esdevenint, en aquests darrers dos anys en què l’he conegut, el meu referent en drets humans i democràtics. Ell, en Sam, és el meu heroi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!