Catalunya a Europa després de l?èxit de la Via Catalana

El passat 11 de setembre passarà a la història de Catalunya com la diada que va registrar la manifestació pacífica més gran d’Europa en les darreres dècades. La foto adjunta és la de la portada de La Vanguardia de la Via Catalana al seu pas pel Passeig de Gràcia: el que havia de ser una única fila… va esdevenir una gran manifestació festiva que omplia tot el passeig com l’any passat!! I així a tants i tants llocs on la via ha estat duplicada o triplicada durant 400 km! La Via Catalana per la independència ha estat un èxit organitzatiu, logístic i mediàtic a escala global, tal com fins i tot ha reconegut el ministre espanyol García-Margallo. El fet que els mitjans espanyols hagin oblidat totalment Gibraltar i Bárcenas, per a concentrar-se cada cop més agressivament contra el procés sobiranista que vivim, demostra fins quin punt a Madrid ja constaten el creixement dels partidaris de l’Estat català. La cadena Ser feia pública una enquesta on donava un 54% a favor del Sí (un 51% l’any passat) contra un 22% a favor del NO (un 24% fa un any) i ni tant sols una possible expulsió de la UE o un possible concert econòmic no alterava aquesta proporció. La Via Catalana que evocava la via bàltica de 1989 ha estat tan impactant que fins i tot els primers ministres de Letònia i Lituània han fet declaracions a favor de reconèixer un estat català si el procés era impecablement pacífic i democràtic: encara no tenim ni data ni pregunta i ja hi ha països amb bona predisposició per la nostra causa!! Els bàltics van estar quasi dos mesos a la intempèrie i saben de què va això: un cop proclamada la independència van passar llargues setmanes sense cap reconeixement (“living in the clouds”), aguantant les amenaces de rebuig de totes bandes (“no entrareu mai a la UE” els deien Miterrand o Thatcher) i amb els tancs russos a la porta. Al final se’n van acabar sortint, perquè Islàndia els va reconèixer i no va passar res. Després Dinamarca, altres països escandinaus, Alemanya… i avui Lituània presideix la UE.

La Via Catalana serà i esdevindrà una referència al món de com un país occidental pot guanyar la seva llibertat pacíficament i democràticament. Aquest dilluns vaig enviar a tots els diputats del PE, als seus assistents i a tots els grups polítics (unes 7000 persones en total) un email amb vídeos aeris de la Via Catalana, així com també un resum de premsa dels principals mitjans internacionals. He rebut correus, així com també molts comentaris al passadís, d’admiració i felicitació en aquest sentit. Quin contrast amb l’agressió feixista impune del mateix dia 11, que també ha tingut ressò a l’Europa política, a la seu de la Generalitat a Madrid!

 

 

En aquest sentit, percebo que les amenaces d’expulsió de la UE que des de Madrid fan a una possible Catalunya independent cada dia són més primes: l’euroescepticisme creix sostingudament a tot el continent, especialment als països del nord d’Europa i, segons com vagin les properes eleccions europees del 2014, és possible que la UE entri en una crisi molt forta a partir de l’any vinent. Avui hi ha països que fins i tot en volen sortir, com és el cas del referèndum que vol plantejar la Gran Bretanya.

 

 

Avui les perspectives electorals per a les eleccions europees del 2014 són molt preocupants: a Anglaterra el partit anti-UE UKIP lidera els sondejos d’opinió; a França la filla de Le Pen pot esdevenir la segona força; el grillisme pot ressuscitar a Itàlia si hi ha una nova crisi de govern; a Holanda la crisi econòmica desgasta els dos grans partits al govern (liberals i social-demòcrates) i les enquestes les lidera clarament el partit anti-europeu de De Wilders; a Espanya el mapa electoral espanyol es fragmentarà per reflectir la fractura econòmica i social que ja s’ha produït… el populars i els socialistes europeus, així com liberals i verds, perdran diputats en totes direccions, fins al punt que els europeïstes… poden quedar en minoria al proper parlament? Aquest és el fantasma que avui corre per Brussel.les.

 

 

El que és segur és que aquesta UE, on els països del sud només volen anar a recollir diners però que en contrapartida no volen fer les reformes que els permetin d’imitar les bones pràctiques dels països del nord, cada dia té menys adeptes a Europa, fins i tot en els partits europeïstes convencionals del centre i del nord d’Europa. És per això que el govern espanyol s’ha quedat sol en les seves amenaces d’expulsió de tot als catalans (de la UE, de la zona euro, de la lliure circulació que proporciona l’espai econòmic europeu, fins i tot de la retirada dels títols universitaris als catalans…): cap govern ni cap institució europea ha volgut repetir aquestes consignes irreals i irrealitzables i el seu silenci és absolutament clamorós, tal com escrivia ahir Salvador Cardús al diari Ara: no es pot prendre la moneda a 7,5 milions d’habitants, de la mateixa manera que no es pot prohibir d’un dia per l’altre la lliure circulació de persones i mercaderies que avui en dia entren i surten al nostre país!

 

 

En cas que la Catalunya independent hagués de sortir de la UE el més probable és que hi tornés a entrar molt ràpidament: a Catalunya hi ha 4000 multinacionals que no es deixaran expulsar de la moneda única ni de la lliure circulació. La Volkswagen, per exemple, avui primera empresa automobilística del món, amb grans inversions i plans d’expansió a la planta de Martorell, trucaria al govern alemany per impedir una bestiesa com aquesta! La mateixa Unió Europea ha finançat durant anys l’expansió del port de Barcelona i el té com a gran primera porta del comerç Àsia-Europa de la Mediterrània: se’m fa difícil de creure que no farà res per evitar una possible expulsió de la UE si Catalunya esdevé independent.

 

 

Espanya, d’altra banda, és un país rescatat, desacreditat i fracassat, exemple de moltes de les pitjors pràctiques i polítiques de la UE. Llegiu per exemple l’article del professor madrileny Ignacio Molina publicat al març d’aquest any a l’Instituto Elcano de Madrid (dependent del govern espanyol) sobre la decadència i els errors clamorosos d’Espanya a Europa des del 2000 ençà: Espanya perd totes les cadires importants que ocupava perquè menteix en les seves estadístiques públiques i ja acompanya Bulgària i Grècia a la cua de països influents de la UE. I així aquest any, per exemple, al Parlament Europeu els diputats espanyols de PP i PSOE es queden molt sovint sols i han perdut gloriosament votacions sobre la patent única europea, el reconeixement de Kosovo, el corredor central ferroviari del Pirineu aragonès…

 

 

Com va publicar ara fa un any The Economist, el diari més influent del món, sobre les possibilitats d’un veto espanyol a una Escòcia independent, tot mirant de reüll a Catalunya, “una Espanya arruïnada i cada cop més dependent del diner del BCE no podrà vetar res”.

 

 

A la UE el lideratge no el dóna la dimensió sinó les bones pràctiques que els altres poden imitar. A Europa volen països que funcionin i cada cop hi ha menys paciència i comprensió pels països on els problemes afloren per totes bandes: atur desbocat, manca de seguretat jurídica, hostilitat depredadora contra els inversors, fracàs escolar, infraestructures arruïnades, bunyols energètics,… la recent pèrdua dels Jocs Olímpics de Madrid, caiguda en primera ronda davant d’Istanbul, demostra fins a quin punt la Marca Espanya està avui desacreditada al món.

 

 

A Estrasburg dijous passat els diputats espanyols em miraven amb una altra cara, una cara ben diferent de la condescendència habitual: estupor, incredulitat, astorament, sorpresa… si l’Estat espanyol no ofereix aviat una reforma creïble fortament federalitzant a Catalunya, tal com demanen els editorials dels mitjans més influents del món (Financial Times, per exemple), el xoc de trens està servit. Aquesta possibilitat, però, em sembla molt difícil per no dir impossible, en el context del proper cicle electoral que s’acosta (2014 europees i 2015 municipals al març): no em puc imaginar el PP anant-hi fent concessions als catalans!

 

En qualsevol cas cal que els catalans ens mantinguem tranquils, serens, sobretot festius i pacífics, sabent fer pinya quan calgui i anant junts cadascú des de la seva posició quan convingui… Keep calm, celebrem l’èxit de la Via Catalana i endavant!

Afegeix un comentari