Trens italians a Catalunya?

La setmana passada vaig ser a Itàlia, visitant directius i instal·lacions de Ferrovie dello Stato italiane, la gran companyia ferroviària pública italiana, tot acompanyant el president de Ferrocarrils de la Generalitat Enric Ticó, amb qui vam anar en una hora i poc de Romà a Nàpols, a una velocitat de 300 km per hora en molts trams (a la foto hi ha el tren italià d’alta velocitat Frecchiarossa, que al 2015 tindrà en funcionament un nou model). En una intensitat superior a les seves homònimes francesa i espanyola, la companyia ferroviària italiana està redreçant en els darrers anys els seus números vermells: ha reduït les seves depeses d’un 20% en els darrers cinc anys, en un període en el qual han augmentat els seus ingressos. De la mateixa manera, amb una intensitat més gran que els seus veïns francesos i espanyols, la plantilla ferroviària italiana s’està ajustant millor per fer sostenible el seu model ferroviari a llarg termini: avui, per exemple, els trens francesos (SNCF) tenen quasi el doble de personal que els ferrocarrils italians. I a diferència dels espanyols, els italians han estat invertint en alta velocitat només en aquelles línies que són rendibles o que tenen assegurat uns mínims importants de passatgers. En el procés d’obertura que està impulsant la Unió Europea dels mercats ferroviaris europeus, via Comissió i Parlament principalment, qui sap si potser a mig termini veurem circular per casa nostra trens italians abans que trens francesos o alemanys…

1.- El mes de febrer passat el president dels trens italians Mauro Moretti va visitar el port de Barcelona, interessant-se pel funcionament de la nova terminal de Hutchinson i ens digué literalment: “fa 40 anys que recomano de fer una terminal com aquesta a Itàlia, pensada per fer de gran porta europea de comerç exterior a la mar Mediterrània, però els ports italians per als seus operadors i per als nostres polítics sembla que ja estan bé com estan, fent només de ports locals… vosaltres ja teniu un port global, capaç de començar a competir amb els grans ports del nord d’Europa en funcionament... felicitats per qui fa 20-25 anys van tenir la idea i van aconseguir trencar l’statu quo i les inèrcies poderosíssimes del món portuari al vostre país”.

 

 

2.- Avui els trens italians estan aconseguint col·locar en els mercats financers internacionals emissions de deute privat de la seva empresa, i al 2015 està previst que comencin a funcionar els nous models del seu tren d’alta velocitat Frecchiarossa, que ja acomplirà els estàndards europeus de navegació i sistema elèctric per oferir serveis ferroviaris en altres països, com és el cas de línia Barcelona-Madrid en la què voldrien competir directament amb els AVEs de Renfe.

 

 

La seva oferta serà realment molt competitiva, ja que al 2015 Ferrovie dello Stato oferirà el trajecte Roma-Milà (600 km) a partir de només 29€, amb freqüències de 15 minuts en hores punta i amb una velocitat màxima de 350 km/h. Així, es podrà anar de centre a centre de les dues grans ciutats italianes en només dues hores i vint minuts, un temps realment molt competitiu i que crearà molts problemes a les companyies aèries de low-cost europees, que avui han expulsat Alitalia de la ruta entre Roma i Milà.

 

 

3.- Itàlia avui té una companyia ferroviària en renovació i que presenta una estratègia de futur, en opinió meva tant o més sòlida que França pel que al futur del seu model ferroviari, i no cal dir que Espanya. D’aquí a cinc anys no sabem si Renfe existirà o si seguirà el camí d’Iberia, un camí d’absorció creixent a mans de British Airways i eliminació de rutes ineficients i de personal sobrer de la companyia.

 

D’altra banda, d’aquí a deu anys ja veurem com està la companyia francesa SNCF: el seu nou president Guillaume Péppy reconeix obertament en debats públics al Parlament Europeu que els trens francesos porten molts d’anys de retard en comparació amb la gran companyia alemanya Deutsche Bahn, avui líder ferroviari europeu destacat, en obertura i modernització. El que sí podem intuir avui és que els trens italians d’aquí a deu anys hi seran, ja més internacionalitzats, qui sap si jugant un paper important en el nostre futur ferroviari, de cara a la necessària europeïtzació de la nostra economia.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *