marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

13 de maig de 2019
0 comentaris

DESIG DE QUI VEU LA VEU

I més enllà de la paraula
orba, la desmemòria,
el no-res en plenitud,
la des composició
del desig de tot, desig de tu,
de qui és i de qui fuig
de les aigües procel·loses
de la rutina i el tedi,
de la fotosíntesi del temor;

desig de qui veu la veu
i de qui viu en el rovell
de l’exquisidesa,
de qui fendeix la mirada
dels arbre si obre els ulls
pusil·lànimes amb raors
fets de rosers i palmes;

desig de qui llegeix l’aire
i escalfa calfreds i llepades
per perpetuar la memòria.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.