Corredor mediterrani: nou acte de FERRMED a Brussel.les… i un esmorzar amb la ministra Pastor

Avui a Brussel.les l’enginyer Joan Amorós (a la foto atenent mitjans catalans) ha tornat a omplir una de les sales més grans del Parlament Europeu amb la celebració d’una altra jornada a favor del corredor mediterrani. Hi han assistit els presidents dels ports de Barcelona, Tarragona, València, Marsella, Anvers i Rotterdam, així com també alts càrrecs de les principals empreses ferroviàries europees (Deutsche Bahn, SNCF, Ferrovie dello Stato, la polonesa PKP-PLP, la russa RZD i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), de grans multinacionals industrials (Volkswagen, BASF, ARCELOR-Mittal…) i alts càrrecs de la Comissió Europea (Jean-Eric Paquet, DG MOVE), els quals han donat llustre a un acte que ha durat cinc hores i que ha comptat fins a 40 intervencions. Renfe i Adif, tot i estar convidades, no hi han assistit, i jo he tingut l’honor, en tant que coorganitzador de l’acte juntament amb el lobbi català FERRMED, de parlar en la primera ronda d’intervencions. A l’acte inaugural també hi ha intervingut el president de Múrcia, que ha fet una intervenció final peculiar. D’altra banda, una setmana abans la ministra de Foment Ana Pastor va tenir la deferència de convidar alguns eurodiputats de l’Estat espanyol a un esmorzar, per tal de canviar impressions sobre les xarxes transeuropees ferroviàries, ara en fase final de tramitació parlamentària. Tot seguit us adjunto un breu resum de les meves impressions sobre aquest esdeveniment i l’esmorzar esmentat.

1.- Joan Amorós és realment un home d’èxit: l’acte ha estat esponsoritzat per empreses i ports europeus (amb Deutsche Bahn al capdavant) i ha tornat a omplir la sala, una cosa que costa molt a Brussel.les on cada dia hi ha molts actes que s’organitzen alhora. El fet que la Comissió Europea acceptés els seus estàndards ferroviaris (llargada comuna de 750 metres dels trens de mercaderies, harmonització de la xarxa elèctrica entre països…) i li financés els seus estudis li han donat un prestigi europeu que va més enllà de la defensa legítima del seu interès local català. I el seu pas professional per l’empresa multinacional Nissan li han donat una capacitat de connexió amb grans empreses globals que permet que aquestes se sumin fàcilment a les seves iniciatives. Joan Amorós és l’únic catalá que conec que sí que ha fet realitat aquella frase del mític escriptor  Francesc Pujols: “catalans, un dia anireu pel món i ho tindreu tot pagat”.

 

 

2.- A l’acte inaugural hi ha intervingut també el president de Múrcia, que ha fet una primera intervenció correcta. Quan la primera ronda d’intervencions ha finalitzat, però, ha demanat la paraula per dir el que segueix; de fet, us transcric literalment la nota de premsa que l’agència EFE ha publicat just després de la seva intervenció.

 

Bruselas, 6 marzo (EFE).- El presidente de la región española de Murcia, Ramón Luis Valcárcel, afirmó hoy que el Gobierno de España defiende la compatibilidad del corredor ferroviario mediterráneo y el central, y que apoya “a ultranza” el primero. Valcárcel aseguró que es “falso” que el Ejecutivo liderado por Mariano Rajoy condicione su respaldo al corredor mediterráneo a que se logren fondos europeos para cofinanciar la totalidad del corredor central, incluida una conexión con Francia a través de los Pirineos.

 

“Se dice y se dice mal que España no apoyaría el corredor mediterráneo si no prospera a su vez el corredor central. Simplemente quiero decir que esto es falso, a toda vista es falso, lo diga un español, un ‘antiespañol’, un mandarín o un esquimal”, afirmó durante su comparecencia en un evento organizado por la asociación ferroviaria Ferrmed.

 

El presidente murciano denunció en declaraciones a los medios “una cierta intoxicación que viene afirmando que el Gobierno español votaría en contra del corredor mediterráneo si no entraran los dos en un mismo paquete”. Además, aseguró que el Ministerio de Fomento apoya “a ultranza y sin reservas al corredor mediterráneo”.

 

 

3.- La intervenció final del president murcià ha deixat atònits als assistents i en el decurs del dia molts dels assistents d’altres països em preguntaven per què el president de Múrcia havia fet aquesta declaració. Jo, en la meva intervenció inicial, he parlat de la necessitat de que els ports mediterranis, que avui només són ports locals, fossin també ports europeus com ho són els nòrdics, és a dir que facin també funcions de porta d’entrada i sortida de comerç exterior europeu. En cap cas m’he referit ni al corredor central ni al corredor mediterrani en la meva intervenció i en les darreres setmanes no he fet cap declaració oral ni cap article escrit sobre el tema.

 

He clos la meva intervenció tot dient: “As a Mediterranean liberal, and in the name of the Catalan liberal party I represent in this Parliament, we are not asking for subsidies or transfers. We ask for openness, to connect our local ports with the main European markets, because only more economic integration between the North and the South of Europe will avoid the risk of macroeconomic divergence in the EU”. I he de dir que no em sento ni mandarí ni esquimal.

 

“El fracàs no s’improvitza”, escolto sovint a Brussel.les. De la mateixa manera, el crèdit de la marca España és el que és: es retraten sols.

 

 

4.- La ministra Ana Pastor va ser dimarts passat a Brussel.les i va convidar a esmorzar diferents eurodiputats. El govern del PP segueix encara defensant davant de la Comissió Europea la idea de que el corredor central del Pirineu aragonès és compatible amb els corredors mediterrani i atlàntic que proposa la Comissió Europea (“vamos a seguir trabajando hasta el último aliento”).

 

A la UE, però, tothom ho veu d’una altra manera: hi ha recursos escassos als governs per causa de la crisi i cal prioritzar les inversions en infraestructures: “vostès ja tenen molts km d’alta velocitat” va reconèixer la ministra que els diuen a la Comissió. De fet, no es pot pintar una nova línia de tren en el mapa: la Comissió Europea va definir una metodologia (unir els principals ports i les principals regions industrials amb els principals mercats a la UE) i d’aqui s’ha derivat el mapa de prioritats ferroviàries proposat per la Comissió Europea a l’octubre de 2011 i aprovat al Parlament Europeu (Comissió de Transports, encara no al plenari) el passat mes de desembre. Afegir el corredor central dels Pirineus suposa afegir altres criteris (“solidaritat”…) i obrir la caixa de Pandora: que tothom vulgui proposar tota mena de trens, una cosa que la Comissió Europea vol evitar de totes totes.

 

 

5.- En aquest sentit, l’eurodiputada basca Izaskun Bilbao, també membre de la Comissió de Transports, va esmenar la ministra quan aquesta va dir que “el corredor central se justifica porque los corredores mediterráneo y atlántico ya están saturados”. “Però si encara no estan fets aquests dos corredors, que encara hi ha ample de via diferent a banda i banda de la frontera!”, li va dir. Premisses falses duen, inevitablement, a decisions errònies i així va Espanya després de tants governs que no han primat, en les decisions d’inversió en infraestructures, els criteris de racionalitat i rendibilitat econòmica.

 

En aquest sentit, és inquietant l’excessiva confiança del ministeri de que “el sector privat ja finançarà el corredor mediterrani”, que sembla justificar la reserva de diners públics per al corredor central. Avui les empreses ferroviàries amb prou feines guanyen diners a Europa i sense una participació pública important aquests corredors no seran mai duts a terme. I si es fa primer el corredor central, molt dificilment cap altre corredor a la península ibèrica veuria la llum: potser per això hi insisteixen tant des de Madrid?

 

Un altre eurodiputat espanyol, professor universitari que parla llengües estrangeres i que té un prestigi reconegut al parlament, pregunta a la ministra: “para cuando el AVE a León, mi ciudad?” A aquestes alçades de la crisi econòmica espanyola, tenir encara aquest ordre de preferències vol dir que a Espanya encara està per reconèixer el seu fracàs econòmic?

 

 

6.- En la meva internvenció vaig dir a la ministra que celebrava poder parlar de corredors de mercaderies que “fan baixar la prima de risc dels països mediterranis, en tant que donen un senyal als mercats d’aposta encertada per a sortir de la crisi econòmica” (aquell matí la prima espanyola va superar els 400 punts després de saber-se els resultats de les eleccions italianes).

 

Vaig preguntar a la ministra què en pensava d’un comunicat que les federacions de ports, de ferrocarrils i de transportistes europeus han fet recentment, on denuncien que el nou pressupost de la UE 2014-2020 prioritza el manteniment dels fons agraris de la PAC, encara que això suposi la rebaixa de les inversions en R&D i en xarxes europees de transport i energia: més concretament, la proposta de la Comissió Europea de destinar 30.000 M€ a les xarxes transeuropees de ferrocarrils entre 2014 i 2020 ha estat retallada a 21.000M€ pel Consell (els Estats membres) en la seva reunió de fa dues setmanes (aquesta possibilitat ja la vaig apuntar el passat desembre en un article en aquest blog). La ministra no va respondre pas gaire preocupada a aquesta qüestió, més aviat minoritzant aquest comunicat.

 

Veurem si Espanya pot articular una minoria de bloqueig al Consell amb altres països per a modificar el mapa de la Comissió Europea. En tot cas, avui el president de Múrcia ha dit que “encara que el corredor central no sigui acceptat el govern del PP donarà suport al corredor mediterrani“. Si és així finalment, potser serà perquè no hi ha hagut prou països que donessin suport al cafè per a tots de trens de mercaderies que Espanya defensa? Si és així, en pocs mesos tindrem el vot final al plenari del Parlament Europeu, amb el vist-i-plau del Consell: és a dir, tindrem un reglament d’obligat compliment que obliga els Estat membres a tenir operativa la xarxa al 2030. Amén.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *