Ramon Tremosa

Torre de Guaita

27 de febrer de 2013
6 comentaris

Rajoy ha cuinat el dèficit públic espanyol de 2012?

En el recent debat espanyol del “Estado de la Nación” el president Mariano Rajoy va donar una informació sobre el dèficit públic espanyol de 2012 que a la Unió Europea enguany es miraran amb lupa. A Brussel.les és històrica i encara ressona la gran mentida d’Elena Salgado, que al novembre de 2011 encara va tenir la barra de dir, a la reunió de ministres d’Economia ECOFIN, que el déficit públic espanyol d’aquell any seria només del 6% del PIB…. quan va acabar essent del 10% (desviació de 40.000 milions d’euros: el comissari d’Economia Olli Rehn encara al.lucina avui). Pomposament, Rajoy va anunciar la setmana passada que el dèficit públic de l’estat espanyol de l’any 2012 seria inferior al 7% del PIB espanyol. Aquesta dada del dèficit públic és molt important per als mercats financers i per als ciutadans en general, ja que avui una de les més grans preocupacions europees és el deute públic espanyol (resultat d’acumular successius dèficits públics anuals), que del 2007 al 2012 s’ha més que duplicat. En un context d’empitjorament econòmic general en molts indicadors (atur, PIB, producció industrial, consum, inversió…) sobta molt una millora tan sobtada del dèficit públic al quart trimestre de 2012 en l’àmbit del dèficit públic i caldrà examinar amb lupa si hi han hagut pagaments ajornats al 2013 i/o ingressos futurs periodificats al 2012. Avui mateix l’economista J.I. Conde-Ruiz, subdirector de FEDEA, ha dit que està sorprès que el déficit públic del 4T de 2012 sigui només de 15.042M€, mentre que al 4T de 2011 va ser de 34.204M€: una millora sobtada del 56%?? A veure què hi dirà en poques setmanes l’Eurostat, l’Institut d’Estadística de la UE, que ja va destapar l’any passat dèficits públics ocults a les regions de Madrid i València, governades pel PP des de feia molts anys.

1.- Rajoy amaga de manera flagrant un punt molt important del dèficit públic de 2012: és només gràcies a un tripijoc comptable, imposat des de Madrid a Brussel.les i no a l’inrevés, que el rescat bancari espanyol sol.licitat pel govern del PP el mes de juny passat no ha estat computat dins del dèficit públic espanyol de 2012. Aquest rescat bancari, xifrat en 40.000 milions, és equivalent al 4% del PIB espanyol de 2012, de tal manera que cal sumar aquest import al dèficit públic de l’any en curs. Això vol dir que el dèficit públic total espanyol de 2012 tornaria a ser superior al 10% del PIB (11% del PIB per ser exactes), de manera semblant a com ha estat en els anys de 2009, 2010 i 2011. Fins i tot avui Cándido Méndez, de la UGT, ha criticat airadament aquesta “ocultació” de la realitat, que es traduirà molt possiblement en futures retallades.

 

 

2.- Aquests diners del rescat bancari la UE (i també Espanya) ja els ha computat com a deute públic espanyol, de tal manera que són diners rebuts en préstec que s’hauran de tornar. Que Rajoy, però, això ho amagui als espanyols en la rendició de comptes que se suposa que és un debat parlamentari, és vist com a molt greu per molta gent a Brussel.les: “Espanya no és Grècia, és Enron”, va dir fa sis mesos un ex-president de JP Morgan. Enron va protagonitzar fa pocs anys la fallida empresarial més gran dels Estats Units, ja que els seus directius van falsificar descaradament els balanços, que estaven molt lluny de reflexar la “imatge fidel” (grans pèrdues en lloc de grans beneficis). No hi ha res pitjor per destruir la credibilitat d’un país que el mateix govern manipuli les estadístiques públiques: PSOE i PP són responsables de la pèrdua de credilbilitat internacional de la marca Espanya en aquest sentit.

 

 

3.- Aquest “déficit per sota del 7%” permet al PP dir ara que el pitjor de la crisi espanyola ha passat, per bé que l’empitjorament de la majoria d’indicadors (PIB, atur, inflació, recaptacions d’impostos, consum, inversió…) apunten en sentit contrari. A la UE, en canvi, esperen que algú expliqui als espanyols la crua realitat: que n’hi ha per temps i que sense un gran pacte d’Estat per fer les grans reformes estructurals pendents el país seguirà pendent avall. El que més preocupa a la UE és que a Madrid, al sisè any de la crisi, encara no hi hagi una diagnosi compartida de les seves causes, la qual cosa implica que tampoc no hi ha una estratègia consensuada de sortida a la crisi.

 

En aquest context, no hi ha base racional per parlar des del govern de “brots verds” i a la UE hi ha estupor quan senten a dir a Carlos Floriano (número 3 del PP) que “les retallades a Espanya han acabat” o Soraya Sáenz de Santamaria dir que “la paga doble dels funcionaris de l’Estat retallada al 2012 serà pagada al 2013”. “Quina austeritat s’ha practicat a nivell del govern central si ens els últims 4 anys el sector públic espanyol ha gastat 100.000 M€ anuals més dels que s’ingressaven, amb déficits públics anuals del 10% del PIB?”, em pregunten alts funcionaris de la UE.

 

 

4.- Nouriel Roubini va dir fa un mes que veu molt dificil que Espanya pugui evitar una reestructuració (quitança o “haircut”) del seu deute públic en els propers dos anys, atès que no dóna una probabilitat alta a una recuperació econòmica a mig ternimi que permeti recuperar el creixement econòmic. En aquest sentit, les dades més recents sobre l’evolució del crèdit bancari són dessoladores: segons el Banc d’Espanya, mentre que creix quasi un 20% el crèdit al sector públic al 2012, s’ensorra el finançament al sector privat, un 8% en termes reals (sense comptar la inflació), la taxa més alta de la història. L’efecte expulsió o “crowding-out” (el deute públic acapara tot l’estalvi disponible i expulsa la inversió privada) és brutal i res no convida a pensar que al 2013 canviarà aquesta dinàmica. I si cal fer una quitança del deute públic espanyol, que Déu ens agafi confessats: cada vegada més aquest deute és en mans de residents (el percentatge de deute espanyol en mans de no residents ha baixat del 55% al 2008 al 25% al 2012)…

  1. I la dada més preocupant, perquè ja no influim tant, es: el percentatge de deute espanyol en mans de no residents ha baixat del 55% al 2008 al 25% al 2012)
  2. Jo no hi entenc un borrall, però això de què Castella la Manxa hagi passat d’un 7,5% a 2011 a un 1,53% a 2012 ho trobo flipant. Potser que posin la Cospedal de responsable econòmica a la UE, o que li donguin el Nobel d’economia… o que algú s’ho miri amb lupa.
  3. I amb tot aquest panorama creieu que ens donaran, no ja la sobirania, que això en tot cas ho haurà de validar el poble de Catalunya, sinó ja només el que poguem fer una consulta al respecte. NOoooo.  Perquè si ens ho donen, es fa la pregunta i surt que si, que la majoria del poble de Catalunya vota independència, aquest marron que tenim entre tots, els passa, una gran part a ells solets.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!