Ramon Tremosa

He estat durant un any el ponent del grup liberal-demòcrata en les negociacions d’aquests dos reglaments i estic moderadament satisfet amb l’acord assolit avui entre Comissió, Consell i Parlament per construir noves normes de governança econòmica. Aquest acord inclou un pas endavant en l’assoliment d’una reivindicació històrica del grup liberal-demòcrata del Parlament Europeu: la creació d’un Fons de Redempció, és a dir, una emissió de deute públic conjunta de diferents països europeus.

D’altra banda, al març de 2014 un grup d’experts emetrà un estudi sobre la possibilitat de que es constitueixi aquest Fons de Redempció, per tal que la Comissió Europea en faci una proposta de regulació formal un cop es modifiquin els Tractats (s’espera una Convenció per a finals de l’any 2014 i inicis de 2015 per a tal fi).

La proposta del Fons de Redempció no ha pogut ser inclosa en la nova legislació amb l’excusa que “els serveis legals de la UE van considerar que no era compatible amb els Tractats de la Unió”. Els legalismes a la UE també es fan servir per a mantenir l’statu quo o per a ralentir les reformes.

La posada en marxa d’aquests eurobons temporals significaria una reducció molt significativa en els costos de finançament dels països en dificultats dins la zona euro i consolidaria un mercat d’actius líquids emesos en euros que farien molt més sòlida la moneda europea. En aquest sentit, el senyal de voluntat d’irreversibilitat de la moneda única que es donaria als mercats seria quasi definitiu i això és d’una gran importància per als mercats financers que operen en bona part segons mentalitat anglosaxona: Nova York i Londres són encara les grans capitals financeres globals i la desconfiança en aquesta irreversibilitat ha estat una de les més grans incerteses en la zona euro des de 2009 ençà.

1.- Aquesta nova legislació dóna nous poders a la Comissió Europea per opinar sobre el contingut dels pressupostos de cada Estat. Segons l’article 5 de la regulació, d’ara endavant els Estats hauran de donar una informació molt més detallada sobre el contingut del seu pressupost anual. Així l’article 5.3 d) diu

“A description and quantification of the expenditure and revenue measures to be included in the draft budget for the year to come at the level of all sub-sectors in order to bridge the gap between the targets referred to in point (c) and the projections at unchanged policies provided in accordance with point (b). The description may be less detailed for measures with a budgetary impact estimated to be lower than 0.1% of GDP. Particular and explicit attention shall be paid to major fiscal policy reform plans with potential spillover effects for other Member States whose currency is the euro;

2.- Segons l’article 6, la Comissió Europea emetrà recomanacions sobre partides concretes del pressupost en cas que ho consideri necessari per assolir els objectius de dèficit o per invertir en infraestructures segons criteris d’eficiència econòmica. En aquest sentit l’article 6.1 estableix que

The Commission shall adopt an opinion on the draft budgetary plan as soon as possible and no later than end of November.

Això obre la porta a que la UE aturi els governs espanyols quan aquests construeixin nous AVEs sense passatgers o aeroports sense avions. En aquest sentit, cada Estat haurà de presentar el seu pressupost a la Comissió Europea i l’Eurogrup el 15 d’octubre de cada any i la Comissió emetrà una opinió abans de finalitzar el mes de novembre. En cas que un Estat no segueixi la recomanació i no compleixi amb els objectius s’exposarà a les sancions que ja preveu la legislació vigent com ara una sanció econòmica pel 0,3% del PIB.

3.- L’article 13 explicita que aquest procediment s’aplicarà per primera vegada als pressupostos dels estats que incorrin en dèficit excessiu, com és ara el cas d’Espanya. D’altra banda, els Estats hauran de crear un Consell Fiscal d’experts independents que evalui i faci un seguiment de les polítiques pressupostàries, un consell que a Espanya és a hores d’ara inexistent.

A més a més, tots els Estats hauran de presentar un informe sobre l’execució del pressupost. Aquest pot ser un pas important per Catalunya, que veu any rere any com el govern espanyol inverteix menys del 50% del que va pressupostar en partides com ara la inversió pública. Així, el recital 10c diu que

As a first step, Member States concerned should carry out a comprehensive assessment of in-year budgetary execution for the general government and its sub-sectors, taking into account in particular financial risks associated to contingent liabilities with potentially large impacts on public budgets.

En darrer terme, aquesta regulació també preveu la flexibilització de dèficits públics per aquells casos en què hi ha una recessió severa, que fa més difícil el compliment dels objectius marcats.