“Les ciutats creatives” és un llibre molt interessant (Richard Florida 2008). Felicito els qui en van fer possible la tradució al català, i la seva publicació el 2009, encara que una mica d’amagat… Sabeu si hi ha res més de nou que valgui la pena de conèixer? I, doncs, el que hi diu el Sr. Florida aquí ja ho tinc assimilat de fa temps. Gràcies!
Ramon Tremosa
Torre de Guaita
Els mitjans de comunicació catalans estan aquests dies molt concentrats a parlar àmpliament de suposades imputacions de fiscals i de suposades gravacions telefòniques de polítics catalans, al ritme que marquen cada dia alguns mitjans de Madrid; és aquest un estrany comportament seguidista i sucursalista creixent, que potser ens pretén fer desviar l’atenció dels debats realment essencials per al futur del nostre país. En aquest context enrarit, ha passat quasi desapercebuda en canvi, una molt bona notícia, de gran importància i transcendència econòmica, de repercussions molt positives a llarg termini i que, en plena crisi, hauria de ser posada molt més en valor: fa pocs dies Nissan ha confirmat la planta de Barcelona per a produir un nou vehicle, generant mil nous llocs de treball directes, molts més llocs de treball d’indirectes i consolidant i reforçant el clúster automobilístic català.
Una part important del mèrit d’aquest èxit de país cal atribuir-lo al nou conseller d’Empresa, Felip Puig, i també al president Artur Mas: cal recordar que els sindicats de Nissan s’havien negat, durant llargues setmanes de negociació, a acceptar una doble escala salarial per als nous llocs de treball que Nissan volia crear. Cal recordar també que la multinacional japonesa ja havia decidit de retirar de Catalunya la fabricació del nou cotxe, en una decisió que semblava innegociable. Les gestions del nou conseller i també del president de la Generalitat amb els sindicats de Nissan, però, van ser decisives per a que aquests s’avinguessin a repensar la seva decisió, tot fent arribar una nova oferta al Japó. Finalment, Nissan ha reconsiderat la seva decisió i ha confirmat Barcelona per a la fabricació del nou vehicle.
Parlar bé dels governants avui no està de moda, hi ha qui potser té interès en estendre ara una espessa capa de sospita general sobre la classe política catalana. Cal, però, posar en valor la feina en favor de la indústria catalana del nou govern de la Generalitat. En aquest sentit, cal recordar que la indústria és considerat un sector clau als països europeus més pròspers, ja que genera productivitats altes i serveis avançats, que suposen salaris elevats i pensions també elevades.
En aquest sentit, els països europeus que més i millor s’han recuperat de la crisi econòmica en els anys 2009-2011 a Europa són els països que més pes industrials tenen dins del seu PIB, és a dir, Alemanya i els seus veïns nòrdics i centreuropeus. Fins i tot a França avui proliferen els discursos, tant a la dreta com a l’esquerra, en favor d’una nova reindustrialització del país: la diferència creixent de competitivitat entre Alemanya i França es pot atribuir en bona part al renovat impuls industrial alemany d’ambició global, en contrast amb l’abandó, la indiferència i el declivi de la manufactura viscuda al nostre país veí.
La decisió de Nissan de reforçar la planta de Barcelona confirma també que Catalunya té un gran potencial industrial al segle XXI, tal com Richard Florida va escriure al seu llibre “Les ciutats creatives” (2008, traduït al català per Editorial Pòrtic), quan encara la crisi econòmica no havia esclatat. En el seu llibre Florida esmenta una frase molt significativa d’una conversa que ell va tenir ara fa cinc anys: “el ministre holandès de Transports està preocupat per què anticipa una fugida de grans empreses multinacionals del nord d’Europa a la puixant mega-regió de Barcelona-Lió-València”.
Aquestes empreses vindrien atretes pel potencial de la Mediterrània com a principal mar europeu en volum de comerç marítim intercontinental, escrivia al 2008 el prestigiós geògraf canadenc. En aquest sentit, en les darreres setmanes no hem parat de tenir notícies molt positives: Ford ha tancat la fàbrica de Gant (Flandes) per reforçar la fàbrica d’Almussafes; General Electric ha tancat centres a Alemanya i Holanda per concentrar més producció a Sant Boi de Llobregat i Audi es planteja ampliar la planta de Martorell, per tal de servir des de Catalunya les seves exportacions de motors cap al sud-est asiàtic.
No cal dir que, enmig del desastre general que suposa la ruïnosa crisi econòmica espanyola, deguda molt més a causes internes que no pas per conjuntures desfavorables provinents de l’exterior, les millors notícies econòmiques ens vénen del potencial que algunes grans multinacionals industrials veuen al nostre país en les properes dècades. Moltes gràcies, doncs, als governants catalans que han fet possible construir, en el cas concret de Nissan, un futur millor per al nostre país: han dignificat de la millor manera l’esperit de servei que és la política.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!