Ramon Tremosa

La setmana passada el president Artur Mas va dir al Parlament de Catalunya que, al 2011 i per primera vegada a la història recent, Catalunya havia exportat més béns i serveis a l’estranger que a Espanya. Aquesta dada es basa en un estudi que aviat publicarà la Conselleria d’Economia de la Generalitat, que fa servir la base de dades Inter-reg de la Universitat Autònoma de Madrid, una base de dades que fa molts anys que calcula les balances comercials de les comunitats autònomes entre elles i amb la resta del món. Així, al 2011 el 53% de les exportacions de Catalunya van a anar a l’estranger i el 47% restant a Espanya, mentre que al 2000 la relació era del 43% i 57% respectivament. Aquest canvi de tendència es deu a que el 2011 és l’any de l’ensorrament de l’economia espanyola, una economia més tancada al comerç exterior que no pas la catalana. L’ensorrament de la demanda interna espanyola (consum i inversió) ha forçat l’economia catalana a obrir més mercats exteriors en els darrers anys. Al mateix temps, les perspectives negatives a mitjà i llarg termini d’Espanya: l’altíssim endeutament espanyol (famílies, empreses i sector públic) farà que, per molts anys, la capacitat de compra a Espanya sigui molt limitada, per la necessitat forçosa de reduir l’endeutament esmentat. Finalment, l’estudi també mostra una dada encara més important: tal com es pot veure al gràfic, al 2011 Catalunya va tenir per primera vegada superàvit comercial també… amb l’estranger!!! Aquest sí que és un canvi substancial, que es dóna per primera vegada en moltes dècades i que homologa Catalunya amb els països nòrdics europeus. I això que encara no tenim el corredor mediterrani…

1.- Si Catalunya tingués un banc central, el superàvit en la balança de béns (balança comercial) i serveis amb l’estranger faria augmentar les seves reserves de divises, tal com passa a Dinamarca, Holanda, Alemanya i altres països nòrdics. Acumular reserves de divises converteix el país en exportador net de capitals a la resta del món, un indicador que distingeix la fortalesa d’un país en el context internacional.

2.- En els darrers 30 anys l’economia catalana s’havia caracteritzat pel seu gran superàvit comercial amb Espanya i pel seu gran dèficit comercial amb l’estranger. A l’any 2000, el superàvit comercial català amb Espanya equivalia al 12% del PIB català d’aquell any, mentre que el dèficit comercial català amb l’estranger equivalia al 5% del PIB català d’aquell any. En la darrera dècada, però, les exportacions catalanes a l’estranger han crescut a un molt bon ritme, molt sovint entre el 10 i el 15% anual, mentre que les exportacions a Espanya no han crescut pas tant.

3.- Al 2011, però, per primera vegada s’ha girat la truita. De fet, des de finals de 2009 el dèficit comercial català amb l’estranger s’havia anat reduint fortament: Catalunya ja està més integrada al cicle industrial europeu, un cicle en creixement, que no pas a l’economia espanyola. Així, les exportacions catalanes a l’estranger han crescut un 15% al 2010 i un 14% al 2011, en la mateixa línia que les exportacions europees, que han crescut en els dos darrers anys entre el 15 i el 20% anual. Les exportacions catalanes a Espanya, en canvi, han anat minvant fins a l’ensorrada de l’any 2011, que les dades parcials del 2012 confirmen encara més.

4.- Així doncs, i gràcies al superàvit comercial esmentat, la contribució del sector exportador al PIB de Catalunya al 2011 va equivaler al 4% del PIB català de l’any passat: a l’any 2011, i aquesta dada és poc coneguda i difosa a casa nostra, les exportacions catalanes van assolir un rècord històric de 55.000 M€, equivalent al 31% del PIB català, un percentatge semblant al de les economies exportadores més potents de la UE.

5.- Josep Oliver, catedràtic a la UAB i que fa molts anys elabora els informes anuals de l’economia catalana que publica Caixa de Catalunya, deia fa poc que l’esforç fet per la indústria exportadora catalana en els darrers anys és realment espectacular, en la línia de les economies més avançades d’Europa: sense depreciacions del tipus de canvi, les exportacions catalanes entre 2009 i 2011 han crescut molt més que entre 1993 i 1995, quan llavors van ser impulsades per una depreciació de la pesseta del 30%. Això vol dir que els increments de productivitat i de competitivitat són molt elevats, moderació salarial inclosa.

6.- Joan Trullén, ex secretari d’Estat d’Indústria al darrer govern del PSOE, en aquest mateix sentit va afirmar en una conferència a Barcelona aquest mes de febrer que “entre 2000 i 2008 només dos països europeus havien augmentat la població industrial en termes nets: Alemanya… i Catalunya”, tot destacant l’excel·lent cooperació entre les 4000 multinacionals instal·lades a Catalunya i milers de PIMEs catalanes.

7.- Aeroport de Barcelona: en aquest mateix sentit, ahir AENA va publicar les dades de tràfic aeri del primer semestre de 2012. Mentre Barajas cau un 5% (tot i haver salvat Iberia l’Estat espanyol de la fallida, per mitjà de la nacionalització de Bankia ara fa dos mesos), l’aeroport de Barcelona creix un 6%, superant fins i tot el tancament d’Spanair del mes de febrer, un tancament que va comportar la cancel·lació de desenes de milers de vols programats des del Prat. I això que, al 2011, el tràfic aeri de Barcelona va créixer un 20%, essent el primer aeroport europeu en taxa de creixement, superant els 34 milions de passatgers i situant-se en el 7è lloc entre els aeroports europeus a l’alçada de Milà i Munic.

8.- En aquest sentit, el diari Expansión ahir mateix apuntava a un nou possible rècord històric de l’aeroport de Barcelona al 2012, i deia que mentre els vols domèstics a Espanya cauen fortament (d’un 6%), Barcelona creix gràcies a l’augment del 14% dels vols amb Europa i del 28% amb Rússia. Els aeroports són un indicador molt fiable del moment del cicle econòmic, talment un termòmetre indica amb precisió la temperatura. L’aeroport de Barcelona s’europeïtza més i més, tal com fa el comerç exterior català, i cada cop menys depèn del mercat espanyol.

9.- Impresentable la ministra Pastor abans d’ahir a Barcelona: a aquestes alçades dir que el port de Barcelona pot establir una taxa als contenidors per finançar el seu tram de corredor mediterrani és un insult i una burla a la cara. Menysprear una inversió d’ampliació de port de 500 M€ de Hutchinson al port de Barcelona, que s’inaugura aquest any, i encara no haver construït el tram de connexió corresponent per a treure els contenidors és patètic i molt indicatiu que Madrid no vol que Catalunya s’europeïtzi encara més. L’europeïtzació de l’economia catalana, que equival a la desespanyolització de la mateixa, ja no la poden aturar encara que no tinguem el corredor mediterrani.