Ramon Tremosa

Torre de Guaita

18 de juny de 2012
Crisi econòmica: causes i sortides
8 comentaris

Espanya al caire de l’abisme: ni austeritat ni creixement

Les eleccions gregues d’ahir semblaven propiciar un dilluns tranquil però avui el deute espanyol s’ha literalment estimbat als mercats financers: 574 punts la prima de risc i deute públic a 10 anys al 7,15% (nous máxims històrics)!! De fet, no és estrany que la diferència amb el deute alemany s’ampliï: el deute espanyol està avui totalment fora de mercat i, per tant, a l’estranger no hi ha ningú que tingui interès a comprar-ne. Des de fa un any que només el BCE, injectant diners a la banca espanyola per a que en compri (1 bilió d’euros entre Nadal passat i març d’enguany), està evitant el col.lapse del deute públic espanyol i de retruc de la banca espanyola (sense aquesta operació de “carry trade” estaria molt pitjor: agafar diner prestat a l’1% i comprar deute públic que paga el 4-5%). De fet, a Espanya ja li passa com a Grècia: no ha tingut austeritat (ha disparat la despesa pública i per tant el dèficit i el deute públic) i per això no ha tingut creixement econòmic (el sector públic s’ha emportat tot l’estalvi del país, expulsant del crèdit bancari les famílies i les empreses). L’Estat espanyol, amb el govern central al capdavant, porta 3 anys gastant 90.000 milions d’euros més del que ingressa per impostos (endeutant-se, per tant), amb uns dèficits públics anuals equivalents al 9% del PIB espanyol des de 2009 fins a 2012. Així, el deute públic espanyol s’ha duplicat en els darrers quare anys (el deute públic es resultat de l’acumulació de dèficits): el deute públic espanyol a 31.03.2008 era de 382.500 M€ i a 31.03.2012 era de 774.550 M€!! Ja ho diu l’ex-primer ministre suec Göran Pärsson, “quan estàs endeutat has perdutat la teva llibertat”.

1.- Avui al migdia el ministre Montoro ha demanat al BCE que compri deute espanyol, però tothom sap que el BCE té prohibides les compres de deute públic pels tractats europeus i pels seus estatuts. El fet cert, però, és que les recomanacions per reduir el dèficit públic espanyol que fa la Comissió Europea, el FMI i el BCE són ignorades pel govern espanyol. Un govern espanyol que va fer el rídicul internacional més patètic la setmana passada, negant que el rescat fos un rescat i parlant fins i tot de victòria.

 

 

2.- La banca espanyol avui ja té el 40% del deute públic total espanyol!!! A 31.03.2012 la banca espanyola ja té 340.000 M€ de deute públic, quan fa nou mesos en tenia només 250.000 M€. De fet, les dues “Long Term Refinancing Operations” del BCE (LTRO, “Litronas” en diuen a Madrid, les injeccions d’un bilió d’euros per a la banca perifèrica), fetes al Nadal passat i al març d’enguany, haurien servit per a que la banca espanyola comprés el deute espanyol que la banca alemanya i europea es volia treure de sobre.

 

 

3.- Aquest lligam creixent entre deute públic espanyol i banca espanyola és molt perillós: l’Estat rescata bancs que, al seu torn, són els únics que compren el seu deute públic. Així, hem sabut fa poc els bancs nacionalitzats pel FROB han quasi duplicat les compres del deute públic d’enguany, enfront al 5% daugment de tinença per part del BBVA o del Santander. Això recorda el govern de ZP “convidant” (obligant) tots els bancs i caixes a comprar accions de Bankia ara fa un any. Accions de Bankia que, per cert, avui han tancat a 0’8€, molt lluny dels 3’75€ del preu de sortida. I Morgan Stanley va valorar Bankia en 0’20€…

 

 

4.- Així, avui el 67% del deute espanyol ja està en mans d’espanyols, atès que els estrangers se’l treuen de sobre tan com poden (el fons noruec del petroli ho va fer a primers d’any). Per això va resultar ridícul sentir el ministre Montoro fa deu dies desafiant els mercats: “los acreedores estranjeros querrán cobrar íntegra toda la deuda de España”, tot amençant amb un default o suspensió de pagaments!! De fet, el darrer informe del FMI, publicat la setmana passada, posava de manifest que els primers bancs tenidors de deute espanyol són dels EUA i del Regne Unit, perquè els bancs de la zona euro se’l treuen de sobre a marxes forçades… per aixó s’entén Obama pressionant Rajoy a acceptar el rescat bancari ara fa 10 dies.

 

 

5.- Avui també hem sabut que la morositat a Espanya ha assolit un nou rècord: al mes d’abril va assolir el 8,72% dels crédits prestats per la banca a empreses i particulars. Els crèdits morosos totals a Espanya són avui de 152.740 M€ i no és estrany que a l’exterior diguin que el forat de Bankia sigui només el principi, i no pas el final, dels forats bancaris. I a la UE es pregunten com pot ser que Espanya, al cinquè any de la crisi, encara no tingui la foto del forat bancari… i hagin de venir dos auditors internacionals a fer-la davant la passivitat del Banc d’Espanya.

 

 

6.- Els mercats internacionals de deute estan totalment tancats per a l’Estat espanyol, tal com vinc explicant fa mesos en aquest blog. Els inversors mostren aversió per un deute públic espanyol al qual assignen probabilitats creixents d’impagament. Sense el dòping del BCE comprant el deute espanyol, o sense el dòping dels bancs espanyols comprant-lo amb diners del BCE, no el vol, ningú.

 

 

7.- L’Estat espanyol s’acosta perillosament a la mateixa situació que Irlanda, Grècia i Portugal ara fa dos anys… i mentre Rajoy demana al BCE que compri bons, ignora les seves recomanacions: reducció ràpida i creïble del dèficit públic (apujar IVA del 18% al 21% com a la UE, reduir sous funcionaris de Madrid i congelar pensions).

  1. Ramon, realment una descricpció exhaustiva de la realitat. Ara bé, quins instruments tenim els ciutadans per a canviar aquesta situació, manifestar-nos en forma de vaga general?, generar aldarulls i crear confusió que facin enfonsar més el país?… o bé crear el primer partit polític que es regeixi per uns estatuts els mes pròxims a un consell d’administració d’una empresa?, si fos aixì, tindríem temps de crear-lo i de guanyar unes eleccions anticipades?.
    Per desgracia, no tenim massa sortides que confiar amb “algú” (no sabem qui) s’apiadi del poble espanyol i ens ajudi, rescatant-nos com a país i posant uns governants el més tecnocràtes possibles, al menys per uns quants anys i treure’ns de sobre aquesta imatge de páis de pandereta; si, em refereixo a l’estat espanyol.
    En quan a Catalunya, ara ens n’adonem que voelm un pacte fiscal i una possible indepèndencia (quina il·lusió fer-ho coïncidor al 2014, 300 anys desprès). Només ens faltaria això per crear seguretat i confiança a la societat, uns polítics de pandereta a Madrid per treure pit i uns altres a Catalunya per a treure’n profit polític de la crisi. Quan preguntem a Europa, a amics o coneguts…ningú està per la causa catalana, ja en tenen prou havent-nos de donar diners, hi ha qui pensa en una possible “quitança”…, com deia el president Pujol, “ara no toca”.
    La veritat només ens queda l’esperança de que fem llàstima a algú que en volgui treure profit de la nostra situació, tan de Catalunya com de l’estat Espanyol. 
    Respon
  3. Trobo molt interessants els números publicats. Mai m’ha interessat l’economia ni els bancs. Sempre m’ha semblat un assumpte molt fosc tot això. Per això valoro molt positivament aquest article. Els comptes públics haurien de ser publicats de forma resumida i clara. No val allò de que “la gent corrent no ho ho entendria”. L’economia que es publica és una caixa negra, un sistema tancat. Hauria de ser “programari lliure”, un sistema totalment obert. Articles com aquest m’animen a investigar quins son realment els números.

    I una cosa, Ramón, i disculpa la meva ignorància en aquest assumpte, però com és que el deute sobirà que tenen els bancs només ha augmentat en 90.000 euros d’agost de 2011 a març de 2012 (de 250.000 a 340.000) després de l’injecció d’1 bilio d’euros (1.000.000 de milions) destinats a això? O fins i tot, ara que el deute es de 774550 ? On paren la resta de milions de la “injecció” que s’ha donat als bancs?

    Quina direferència hi ha entre el “rescat” ridícul de 100.000 milions de juny i la injecció d’1 bilio de fa pocs mesos de la que ja quasi ningú s’enrecorda? (gracies per recordar-la en aquest article).

    Respon
  4. Tinc la sensació que Espanya no es vol salvar, si no que vol que la salvin. Si inicialment el govern de l’Estat, per no haver de fer retallades, carregava contra les comunitats autònomes, darrerament carrega contra el BCE (Banc Central Europeu) de no ajudar a baixar la prima de risc del Regne d’Espanya, mentre no es pren cap mesura.
    M’agradaria reproduir un fragment d’un article de la publicació digital ‘Tribuna’, titulat ‘Espanya, un cas impossible’ (http://www.tribuna.cat/60997), en la que inclou una reflexió de Gaudí, realment soberbi i refinat:
    <article>
    L’insigne arquitecte Antoni Gaudí (temple de la Sagrada Família, Barcelona) ja va dir fa un segle: “Els castellans atribueixen al fatalisme que s’enfonsi la hisenda pública o es perdin les colònies. Tenen un concepte equivocadíssim de l’administració. No cultiven la riquesa, no la fomenten, com els catalans, sinó que l’exploten, la dilapiden. Ells veuen com disminueix el tresor públic, però no suprimeixen les carrosses”. Genial! Tal com podem comprovar, Gaudí la va encertar fent un retrat exacte de la mentalitat castellana i dient en poques paraules el que és una inqüestionable realitat que sobreviu al pas del temps: només cal canviar “carrosses” per trens d’alta velocitat sense passatgers i aeroports sense avions.
    </article>
    Espero que us agradi, tant com a mi i que us llegiu la resta d’article. I us deixo un altre article que inclou la mateixa referència: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/201859.
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!