Ramon Tremosa

Torre de Guaita

14 de juny de 2012
0 comentaris

Enmig del fracàs espanyol el Parlament Europeu aprova els eurobons temporals

Avui la prima de risc espanyola ha batut un nou rècord històric en assolir els 550 punts básics, per tal com el deute espanyol a 10 anys ha superat el 7% en els mercats secundaris. Enmig del fracàs espanyol del rescat-no-rescat (els diaris alemanys i anglesos a primera pàgina fan burla de Rajoy i d’Espanya dia si dia també), el Parlament Europeu va aprovar ahir els dos reglaments del 2-pack fiscal, que suposen un reforçament del control europeu dels pressupostos dels països de la zona euro. Especialment important per al grup liberal-demòcrata ha estat l’aprovació del Fons Europeu de Redempció (European Redemption Fund, ERF), embrió dels eurobons (eurobons temporals): si hi hagués voluntat política alemanya en pocs mesos es podrien fer les primeres emissions conjuntes d’eurobons (deute públic europeu), la qual cosa permetria als Estats i a les regions financçar-se a uns tipus d’interès molt inferior al d’ara. La votació de l’esmena 67 (esmena meva en nom del grup on es postulava l’ERF) va ser molt ajutada: 355 vots a favor, 284 en contra i 23 abstencions. La incertesa va ser gran, atès que els grans grups estan dividits en clau territorial nord-sud, una clau que en moltes votacions importants pesa molt més que la clau ideològica. Amb aquesta votació el Parlament Europeu posa el seu gra de sorra per trobar una solució a la crisi del deute, donant una senyal que “alguna mena de mutualització parcial del deute sobirà” s’ha de fer, tal com en els darrers dies han demanat tants i tants economistes (Soros, Roubini, Fergusson…) fins i tot als mitjans anglosaxons.

1.- Fins i tot al grup liberal hi ha hagut llargues discussions sobre aquest fons de rescat. En el dificil equilibri disciplina fiscal-solidaritat que suposa l’ERF molts diputats nòrdics trobaven massa feble la primera part de la balança. Als altres grups hi ha hagut discussions encara més fortes: en el grup popular europeu la CDU alemanya s’hi ha oposat  fins al final amb l’argument de que encara no hi ha disciplina fiscal als països del sud com per a emetre deute conjuntament. La CDU ha demanat als diputats del PPE mediterranis l’abstenció fins al dia mateix del vot. En el debat al plenari Mario Mauro, del partit italià PDL, va anunciar el suport explícit del seu grup als eurobons temporals. Em va dir després del debat: “com pot ser que un mateix banc europeu ofereixi un préstec al 3% a Frankfurt i al 9% a Milà?”

 

Els diputats del PP espanyol, l’altre gran país beneficiari de l’ERF, han estat més callats, sense intervenir en el debat a plenari ni al seu grup per no irritar més Angela Merkel, suposo. El mes passat va vanir a Estrasburg el secretari d’Estat d’exteriors Méndez de Vigo: no sabia res de l’ERF ni d’aquesta opció d’eurobons temporals!! A què es dediquen els 300 funcionaris espanyols de l’ambaixada de Brussel.les i els altres diputats del PP?

 

 

2.- En el grup socialista l’oposició a l’ERF era francesa, però per raons ben diferents: els seus diputats són els més esquerranosos del grup i, embriagats pel triomf d’Hollande, demanen eurobons totals per a la setmana vinent. Les enquestes, però, indiquen que als països nòrdics entre un 85 i un 95% dels ciutadans són contraris als eurobons. Per la CDU alemanya hi ha massa mutualització de deute en l’ERF i pels socialistes francesos hi ha massa disiciplina fisca en l’ERF!! Aquesta pinça amenaçava d’esberlar els suports que hem teixit des del grup liberal cap als dos grans grups de la cambra.

 

Els socialistes italians, d’altra banda, es van treure de la mániga una esmena fora de termini (del vot en comissió) sobre la inversió pública i la golden rule, una esmena el contingut de la qual van canviar diverses vegades. Aixó carregava d’arguments els nòrdics liberals i populars que volien votar en contra de l’informe en general i de l’ERF en particular: “ja comença el típic joc socialista d’enviar esmenes fins a l’últim minut”, cosa que desagrada profundament els altres grups: per a una esmena cal temps per a ser enviada a tots els diputats i per a que sigui llegida i avauluat el seu impacte. Els grups euroescèptics i eurofòbics de la Cambra es van agafar a aquest “casino socialista” per desacreditar en el debat l’ERF i anunciar el seu vot contra i tenien una part de raó: en el vot a la Comissió d’Economia, fet el dia després de les eleccions franceses, els socialistes es van abstenir en un dels dos informes (precisament l’informe de la diputada socialista portuguesa Elisa Ferreia) i aquest segon informe es va aprovar pels pèls: 18 vots a favor, 10 abstencions i 12 vots en contra. Aixó ha permès el discurs anti-europeu de “aquest informe a la comissió d’Economia ha tret més abstencions i vots en contra que vots a favor” i per tant, hi votem en contra.

 

És en aquest context que creiem que la votació guanyada al PE té doble valor i ara Angela Merkel ja no podrà dir que “no hi ha temps per fer eurobons” ni tenim els marcs legals adaptats per fer-los a curt termini. El 2-pack fiscal que inclou l’ERF és una paquet legislatiu de co-decisió i el Parlament Europeu l’ha aprovat. La pilota, per tant, passa a la teulada del Consell en general i d’Alemanya en particular.

 

 

3.- La posada en marxa de l’ERF significaria que una part del deute de la Generalitat podria ser emès conjuntament pels països participants del fons de rescat. Això permetria aconseguir uns tipus d’interès del deute catalá força més baixos dels actuals.

 

La definició de deute avui aprovada, negociada com a ponent del grup liberal a partir d’una esmena seva, inclou també el deute regional i local, per la qual cosa no només les emissions del deute estatal és el que s’ha de beneficiar de l’emissió conjunta del deute a nivell europeu.

 

Aquests eurobons temporals serien considerats pels mercats financers un valor refugi per als inversors internacionals en renda fixa, tal i com passa actualment amb el deute públic nord-americà i alemany, que ara a curt termini es financen a cost zero i a llarg termini (10 anys) a l’1,5%. S’estima que el tipus d’interès del deute europeu rondaria el 2-3%. Cal recordar que actualment la Generalitat paga un tipus d’interès del 4,5% a un any i del 5% a dos anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!