Ramon Tremosa
Torre de Guaita
Generalitat arruïnada, vergonya final del tripartit (segona part)
El passat 20 de novembre vaig fer un escrit en aquest blog amb aquest mateix títol. El govern tripartit acabava d’aprovar el seu pressupost per al 2010 que deixarà, a finals d’aquest any, una Generalitat endeutada per valor de 29.051 milions d’euros, una xifra que triplica la que es va trobar el govern tripartit l’any 2003, segons dades oficials del Banc d’Espanya. I com que la realitat sempre és susceptible d’empitjorar, fa pocs dies que el conseller Castells acaba de presentar la liquidació del pressupost de la Generalitat de l’any 2009, i les pitjors expectatives no només s’han acomplert, sinó que superen i de bon tros les previsions més fatalistes. El pressupost inicial de 2009 de la Generalitat preveia una despesa de 29.000 milions d’euros, però se n’ha acabat gastant 35.502 !! Tot i el nou finançament, i tot i que s’havien previst 5.500 milions de nou deute públic, els ingressos liquidats han pujat finalment a només 32.778 milions. El darrer any del darrer govern tripartit (?) es tanca amb un forat de quasi 3.000 milions, malgrat el nou financament i el deute públic desbocat i aquí no passa res de res, distrets com estem amb el Tribunal Constitucional, les cendres d’Islàndia i el Barça. Tan poca confiança té el govern tripartit en repetir? Tot plegat fa que qui governi la Generalitat en la propera legislatura tindrà mans i peus lligats pel pagament dels interessos del deute i per a fer front a la bomba retardada del suposat meravellós “nou finançament”: els ingressos del 2009 s’hauran de tornar a partir del 2011 al govern central… aquestes són “coses del conseller Castells”. Aquí teniu alguns detalls, que m’ha fet arribar un bon amic de la Universitat, sobre la gran gestió del pressupost en mans del tripartit, sempre amb el suport lleial del govern amic.
El Departament d’Economia de la Generalitat acaba de publicar les dades d’execució pressupostària de l’any 2009, de forma que coneixem ja el resultat tancat de tot l’exercici, una informació molt bona per a fer previsions de l’any en curs (http://www.gencat.cat/economia/ambits/finances/index.html).
Les darreres dades disponibles eren de novembre de 2009 i encara no s’hi havien incorporat els fons provinents del pacte de nou finançament ni tampoc els nous crèdits resultants de la Llei 21/2009, del 18 de desembre, de concessió d’un crèdit extraordinari i d’un suplement de crèdit als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009, que va afegir una nova despesa de 2.993 milions d’euros més al pressupost de 2009.
A novembre de 2009, doncs, les dades d’execució pressupostària eren de 27.506 milions d’euros ingressats, dels 29.730 previstos a la llei de pressupostos, dels quals 5.359 corresponien a deute públic. Pel que fa a despesa, a novembre de 2009, era de 28.791 milions, en relació amb els 31.699 milions previstos com a pressupost definitiu de despesa (l’originari de la llei de pressupostos era de 29.730 milions).
Doncs bé, la liquidació que la Generalitat presenta per a desembre de 2009 modifica aquest estat de coses de forma molt considerable. En l’anàlisi de les dades de novembre ja es podia anticipar que hi hauria dèficit, malgrat l’increment del nou finançament i el gran deute públic, i el que semblava raonable era no incrementar la despesa, per evitar que això succeís en gran mesura. Contràriament, el Govern va afirmar que el nou finançament es destinaria a despesa i no a reduir el dèficit, i així es va fer amb l’esmentada llei 21/2009.
El resultat és que la Generalitat, inclòs el nou finançament, presenta un estat d’ingressos de 32.778 milions a desembre de 2009, mentre que l’estat de despesa és de 35.502 milions, una diferència de 2.724 milions, malgrat els 5.428 milions de nou deute públic emès i els 3.181 milions del “nou finançament”.Així doncs, la Generalitat ha gastat l’any 2009 uns 8.152 milions d’euros que no té.
A mitjans d’abril el conseller d’economia sol presentar la liquidació del pressupost i explicar com han evolucionat ingressos, despeses i com s’equilibra el pressupost. Aquest equilibri de darrera hora es percebia en la liquidació de desembre que incorporava un gran nombre de deute públic en relació amb la de novembre, o “variació de passius financers” per tal de quadrar comptes. Així, pel 2008, entre desembre i novembre hi va haver una variació de 2.124 milions de deute públic per tal de quadrar comptes, però això no sembla possible a dia d’avui si no és a compte del deute a emetre l’any 2010, ja que la quantitat de dèficit o desquadrament és de 2.724 milions, que elevaria el deute pel 2009 a un total de 7.702 milions.
Algunes dades rellevants a considerar. La primera és que per primer cop, amb un nou deute públic emès molt alt, hi ha un dèficit a final d’any encara de 2.724 milions d’euros. En segon lloc, el nivell de despesa s’ha incrementat d’una forma molt més que notable. Cal tenir en compte que el pressupost inicial pel 2009 era de 29.730 milions, i que la despesa final el supera en 5.772 milions d’euros. Cal afegir que a desembre de 2009, dels 35.502 milions de disposicions fetes, en termes de 35.195 obligacions reconegudes, només 30.283 milions han estat pagats als creditors, hi ha doncs, més de 5.000 milions per pagar. La despesa final de l’any 2008 va ser de 30.432 milions i el 2007 de 28.138 milions, per tant, en relació amb el 2009 la diferència és de més d’un 15%, 5.000 milions més en relació amb el 2008.
La xifra final genera, doncs, una gran perplexitat, en primer lloc per la gran variació amb els exercicis anteriors, però, en segon lloc, perquè el dèficit, tot i el nou finançament i el gran endeutament, es dispara a uns nivells desconeguts. El primer pressupost del tripartit, pel 2004, es van preveure uns ingressos i despesa de 18.710 milions, dels quals 1.511 eren deute públic, mentre que el 2003 els ingressos eren de 16.081 milions i 824 milions de deute. Si prenem com a referència aquest darrer pressupost, del govern anterior, en només sis exercicis, el deute públic és 6,5 vegades superior, mentre que la despesa s’ha més que duplicat, de 16.081 milions a 35.502.
Entremig hi ha hagut consolidació pressupostària i increment competencial de la Generalitat, però la duplicació de despesa pública és molt singular i no era esperable per l’exercici 2009 passar d’un pressupost inicial de despesa de 29.730 milions als 35.502 milions finalment disposats, amb un increment tan gran en relació amb anys anteriors, fins a 7.364 milions en relació amb el 2007, per tant un 24,7% més de despesa en només dos anys, per res equiparable al ritme de creixement de l’economia, dels ingressos de la Generalitat ni molt menys al de l’increment de recursos que ha suposat el nou finançament autonòmic, que només representa un 9,7% d’increment en relació amb el total de pressupost d’ingressos pel 2009, i un 11,6% si descomptem el deute públic emès.
En resum, la Generalitat ha incrementat més del doble la despesa que el nou finançament autonòmic rebut (deixant de banda el deute emès). ERC diu que està construint un Estat propi i que perdonem les molèsties. Certament, el darrer pressupost suposa la ruïna de la Generalitat per a molts anys, amb un endeutament que limitarà moltíssim la capacitat inversora del govern català en el futur. I mentre Montilla no fa res i ERC mira cap a una altra banda, l’Estat espanyol es disposa a desmantellar el model català de caixes d’estalvi aprofitant la nul·la influència del govern de la Generalitat a Madrid. Els tripartits van ser fets per a que Catalunya fes un salt endavant en l’autogovern, però cada dia ens assemblen a una comunitat autònoma espanyola (i no pas de les més dinàmiques). I en Puigcercós diu que Espanya ens té por?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ramon, moltes gràcies per il·lustrar als profans de l’economia com jo, amb tot aquest acurat allau de dades que has aportat, que les finances de la Generalitat fa temps que estan a l’UVI, en un profund coma gairebé irreversible. Com et deia, jo no entenc un borrall de pressupostos ni de finances, i prou en tinc amb què a casa la dona i les filla no rebentin l’escurada caixa familiar quan arriben les rebaixes, però tal com pintes l’escenari econòmic, molt em temo que estem abocats inexorablement a la solució grega: Control i fiscalització sistemàtica de la despesa i els pressupostos per la UE i rebaixa considerable dels sous de funcionaris i els cos laboral de la Generalitat.
Entenc que no és un panorama massa grat per als polítics, però seguir xutant pilotes fora del camp com ho fan els governs Zapatero i tripartit sembla poc assenyat i diria que una insentesa.
salutacions i bona feina!
Martí Cuní
Bona tarda ramon, feia temps que no passava pel teu blog, avui he estat una bona estona llegint i francament a part de tenir Raó ets molt clar i precís i Això és el que ens fa falta.
Polítics que no tinguin por a dir les coses com són, que no maquillen ni enganyin,a mi tant nombre em mareja, confio en els experts com tu.
El que si tinc clar dins de la meva ignorància en aquests temes és que:
Estem en mans d’un govern desvergonyit que es dedica al malbaratament dels diners dels catalans, que utilitza els càrrecs públics per a obtenir benefici personal o dels seus familiars i que mereixen el nostre menyspreu i repudi més absolut a les urnes. Els catalans han de conèixer aquests excessos i han de reaccionar d’una vegada per alliberar-se d’aquest parasitisme polític.
Com sempre, fas trampa, Tremosa. Dir que s’ha incrementat el doble la despesa és fer entendre que el govern actual és un malgastador. No expliques en què s’ha incrementat la despesa… Potser perquè la comparació no deixa ben parats els governs que en els anys anteriors al 2003 van gastar més a pagar l’escola concertada que invertir en la pública, per exemple, o a “racanejar” els diners a les entitats del tercer sector dels serveis socials, o a invertir en carreteres lluny de l’àrea metropolitana, o…
I una observació al comentari de la que firma com a Alícia Àlvarez: saps algú de l’actual govern que hagi tret benefici personal (ell o algun familiar) de l’exercici del seu càrrec? Si és que sí, denuncia-ho. Si és que no, si toques d’oïda, estalvia’t el comentari: ja n’hi ha prou d’embrutar l’honorabilitat de la gent de forma tan gratuïta i de sembrar l’ombra de la sospita permanent sense fonament. Si no t’agrada aquesta corda, dedicat a denunciar allò denunciable. En qualsevol cas, ningú de cap govern de progrés ha estat processat acusat de corrupció (cosa que, per cert, sí que ha passat amb algun company d’en Ramon Tremosa).
Estic d’acord amb ramon el tripartti ha arruïnat les arques de catalunya.
El socialisme al costat del tripartit ens ha enfonsat en la misèria, i si tornen a pactar ¿, que quedés de nosaltres?, que quedés de la nostra estimada catalunya ?,. del nostre llenguatge, de la nostra cultura, del futur….
Per carles i si vols continuo….
el primer tripartit començà amb carod volguent ser martir amb la corona d’espines, va anar a visitar la banda terrorista ETA, i ha creat les famoses ambaixades, on ha col.locat el seu germa l’Apel.les carod al cap d’avant! I ha vingut que ni els seus el volen a la direcció del partit, com tampoc volen el president del parlament que es va fer el cotxe oficial “tunning” amb tv i escriptori! Saura ha arruinat les arques de la generalitat creant comissions i sobretot encarregant estudis, com el de la felicitat que va costar 20.000€ aprox., i provocant el personal com no deixar circular tractors en dies festius, no deixar treballar el pagesos per les tardes(despres d’un any esperant poder collir, imaginet que el govern no et deixa, doncs això es el que va passar!), crisi dels mossos, repressio a joves, obrers i estudiants, i amb la prepotencia que sempre ho fa tot be, politiques d’esquerres i de prógress (a la pultrona!) etc,etc despres tenim el Salvador milà, que quan va okupar la conselleria de medi ambient viatjava amb la seva familia amb els elicopters del departament, va permetre sense posar pals a les rodes i sense consultar la gent del territori, les ZONES ZEPA, XARXA NATURA 2000, ZONES VULNERABLES… ETC
són dades publicades als diaris que no són objectes ‘”d ´un pacte de silenci” imposat per la generalitat actual.
Ramon, des de Lleida, estem incondicionalment al teu costat, reafirmant les teves declaracions i afegint-nos a la creença que estem malmetent el pais. És evident que l’única cosa que saben fer els nostres “super polítics socialistes” és treure suc d’un comentari, que encara que potser fereixi les oides dels susceptibles, és del tot cert, com també cert és que tu has estat l’únic en tenir el valor de dir-ho en veu alta.
Visca Catalunya per sempre més !!!!!
Irene