A Europa la llum i la palla van més barates

      Aquest divendres marxo de vacances a Areny de Noguera (Ribagorça aragonesa) i ara puc fer un breu balanç de les primeres quatre setmanes d’activitat. He estat tres setmanes a Brussel·les, ja que vàrem començar tot just quinze dies després de les eleccions, i una a Estrasburg, la setmana de la constitució del Parlament Europeu. L’activitat parlamentària estricta, conformada per reunions de plenari, de comissions i de grups, comprèn des del dilluns a la tarda fins al dijous al vespre. Els divendres queden reservats per a que l’eurodiputat pugui fer feina a la seva circumscripció. Aquí teniu una breu descripció de les trobades i reunions amb diferents sectors catalans que he mantingut en aquestes primeres setmanes.

                  Divendres passat vaig anar fins a Terrassa, on amb la patronal CECOT (a la foto surto amb el seu president, Antoni Abad) varen estar comentant diferents directives europees que el govern espanyol ha desenvolupat negativament, perjudicant clarament els interessos industrials catalans i valencians: aquest és el cas, per exemple, de la “liberalització” del mercat elèctric que comportarà un notable increment de costos per a les petites i mitjanes empreses (a Europa es fixa un mínim de 50 KW per a que les empreses hagin de comprar energia al mercat lliure, mentre que el PSOE l’ha rebaixat… a només 10 KW). També hem estat parlant dels diferents esforços que lidera la CECOT per a que l’Estat espanyol finalment reguli i reconegui els “business angels” (inversors privats de noves activitats econòmiques, que hi aporten recursos financers, experiència personal i/o contactes professionals). A tot Europa aquesta alternativa al finançament bancari està impulsant notablement les inversions en nous productes i processos industrials i empresarials de tota mena, i és una modalitat que ha guanyat importància enmig de les restriccions al crèdit bancari que ha suposat la crisi financera internacional. Aquí, en canvi, el més calent és a l’aigüera.

 

També vàrem lamentar amb la CECOT que l’Estat espanyol sigui l’únic d’Europa en el qual la transposició de la directiva europea de les operacions vinculades afecti també les persones físiques: estem parlant, per exemple, dels immobles que els familiars aporten als negocis, un fet que convida a la paràlisi i que penalitza especialment les empreses familiars, tan abundants a Catalunya. Per completar aquesta primera entrevista avui dimarts soparé amb una trentena d’empresaris industrials a Manresa, dels que en destaca el dirigent de PIMEC Vicenç Mauri, un exponent molt representatiu de la potent indústria exportadora de components de l’automòbil de Catalunya.

           

            Divendres passat també vaig reunir-me amb alguns dirigents de la patronal agrària ASAJA, una reunió que ve a completar les trobades que he mantingut amb dirigents d’Unió de Pagesos i amb algun representant de les JARC. He mantingut també trobades amb alguns alcaldes i ramaders a les comarques d’Osona (28.07.2009) i el Solsonès (27.07.2009, aprofitant la participació a l’escola d’estiu de la JNC), per tal de millorar el meu coneixement sobre la situació de la ramaderia catalana en el context europeu. I és que, tot i ser membre de les comissions d’economia i transports i turisme, seguiré amb els meus assessors també tot allò que pugui afectar Catalunya en les comissions d’Agricultura (reforma de la PAC prevista el 2013) i Medi Ambient (de la què depèn la seguretat alimentària i el benestar animal).

 

Pel que he vist fins ara, entre una Europa on hi predominen els interessos de l’agricultura nòrdica, i un govern tripartit que multiplica la burocràcia (a França, per exemple, és molt més àgil i simple que aquí, estan molts tràmits informatitzats!!), el futur de la pagesia i la ramaderia catalana és negre si no hi ha un canvi de rumb notable. I què direm del canal Segarra-Garrigues! Aquest estiu, entre festa i festa major a les terres de Lleida, tindré algunes reunions per a obtenir informació de primera mà sobre l’estat de la qüestió.

 

            Finalment, un aclariment: el dia 14 de juliol, en la constitució del Parlament Europe, jo no vaig votar Vidal Quadras com a vicepresident, tal com va afirmar algun diari digital de dubtosa credibilitat. Els 84 eurodiputats del grup liberal demòcrata van votar només el candidat polonès a la presidència del parlament europeu (que va obtenir 555 vots, és a dir, molts vots procedents d’altres grups), ja que havíem obtingut com a contrapartida la presidència de la comissió parlamentària anticrisi econòmica i financera. En les vicepresidències, però, cada grup va seguir la seva pròpia política i Vidal Quadras va quedar aquesta vegada en quarta posició, quan fa cinc anys va quedar en primer lloc (comença el declivi de la seva carrera? alguns diputats del PPE ja en parlen malament). El grup liberal-demòcrata va obtenir 2 de les 14 vicepresidències, gràcies a alguns vots prestats per altres grups, especialment del grup Verds-ALE, on hi ha l’Oriol Junqueras i en Raül Romeva.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *