Contrapunt de llengua

Per un català esclatant: la llengua no la fan els altres, la fas tu

10 de maig de 2022
0 comentaris

Posar límits als “topalls”

Benvolguts lectors,

És molt grotesc de veure la paraula “topall”, instrument que es fa servir per aturar un cos en moviment (com ara un tren en una estació ferroviària) aplicat com a concepte abstracte i equivalent de “límit”.

Una associació com aquesta només és possible si en comptes de pensar en català, hom pensa en castellà i mira de traduir directament la paraula “tope”.

El més curiós és que la paraula “tope” en castellà, fet i fet, en són dues. No es tracta d’un mot polisèmic, sinó d’un cas d’homonímia o coincidència formal de dues paraules que tenen dos orígens molt diversos.

Tenim, d’una banda, el “tope” -mot que ve del francès antic- que vol dir “extrem, límit” d’una cosa. I tenim, de l’altra, el “tope” que és el nom derivat del verb “topar”, peça on es topa (català “topall”).

Quan apliquem “topall” per a la primera excepció de “tope” fem el ridícul, ja que en català no s’ha produït cap cas d’homonímia, un “topall” és físicament una peça que serveix per aturar un cos en moviment. La idea de posar un “topall” com a límit no és registrada per cap lexicògraf  i l’ús que se’n fa als mitjans, és un cas més de subordinació a un altre sistema lingüístic.

Cal dir que cap altra llengua romànica no fa servir “topalls” per “límits”, com a alternativa registrada als diccionaris podem servir-nos de “sostre” per exemple.

Posar límits als “topalls”
10.05.2022 | 9.06
A
“Núvol”
| 3.02
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.