Llengua amb cara i ulls

Blog interactiu de llengua per a professionals, estudiants i públic interessat

1 de desembre de 2022
0 comentaris

“Parar esment en” i altres sinònims del català del S.XX

Ultra el verb “adonar-se”, el català presenta d’altres construccions sinònimes, que, dissortadament, no apareixen gaire en els mitjans de comunicació. Aquests s’han centrat a evitar el castellanisme “donar-se compte” i no han anat, en general, més enllà.  A tall d’anècdota, vaig tenir un professor a l’Institut francès que, basant-se en les classes de català a què havia assistit al llarg de la seva vida, havia arribat a la trista conclusió que el català era parell al castellà, però que li maquillàvem el lèxic.  Aquesta afirmació seria una exageració de mal gust si la realitat, tot sovint, no la corroborés. Perquè molts catalanoparlants no parteixen del diccionari de la pròpia llengua i, fet i fet, es passen el dia traduint directament del castellà, o parlant entre cometes (és a dir, valent-se d’expressions castellanes alienes al codi) o simplificant una llengua que, d’altra banda, és per ella mateixa un ufanós sistema (però que a còpia de vulgaritat es cerca, desesperadament, d’empobrir i supeditar de totes passades al castellà). Basta l’exemple d’uns quants humoristes catalans que per arrencar una rialla sempre recorren al nyap lingüístic, al castellanisme adotzenat o pitjor, al castellanisme del castellanoparlant que el català no l’ha enraonat mai.

Doncs bé, el cas és que “adonar-se” té molts altres sinònims com ara “parar esment en”, “prendre esment de”, que tant feien servir el mestre Fabra i els Noucentistes, “advertir”, “reparar”, “notar”, etc.

Amb uns quants exemples n’hi haurà prou:

  • “A l’hora de triar els bolquers cal parar esment que siguin d’un material absorbent” – De la web d’Enciclopèdia Catalana.
  • “No ha advertit les belleses del paisatge” – diccionari.cat
  • “No havia reparat que estem en una societat d´hipòcrites” – diaridegirona.cat

En conclusió i per no estendre’m més, caldria parar esment en la riquesa de la nostra llengua i tenir en compte que la llengua estàndard hauria de ser sempre un reflex afalagador del que som. La llengua col·loquial també, sense vulgarismes i calcs innecessaris del castellà. El català és un parent ric del castellà i no mereix el tracte discriminatori que alguns parlants, fixats en una ignorància condescendent, li atorguen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!