Contrapunt de llengua

Per un català esclatant: la llengua no la fan els altres, la fas tu

12 de maig de 2022
0 comentaris

Llengua estàndard i llengua col·loquial, un malentès que persisteix

Deia Francesc Vallverdú -en el seu rol de sociolingüista- que quant a la nostra llengua la distinció entre llengua estàndard i llengua col·loquial, que tan clara i evident és en altres llengües europees, no és tan universal perquè en la cultura catalana…

“Només una minoria exigua de ciutadans (escriptors, alguns professors, uns quants professionals i poques persones més) tenen una sensibilitat lingüística prou desenvolupada per distingir entre català col·loquial i català estàndard, i, encara, aquesta minoria no ha tingut tradicionalment cap pes social determinant”. (1986, Pròleg a “Pigmalió” de Joan Oliver).

Trenta-sis anys després de la publicació de l’obra, el problema continua ben present. D’una banda, observem com la llengua col·loquial rep els assalts acarnissats de la llengua castellana. D’una altra, els catalans tenen sovint una actitud distant, si no hostil, envers la llengua estàndard.

Als països europeus veïns, la llengua estàndard corresponent és l’eina de què es valen tots els ciutadans per comunicar-se quotidianament en l’àmbit laboral i professional.

És també la llengua que els mitjans de comunicació divulguen i difonen. És el model ric i segur, que cohesiona tots els ciutadans. És un model de llengua que s’ha desenvolupat a partir de la llengua escrita i que, per tant, es fonamenta en estructures de pensament complexes.

A casa nostra, per contra, la llengua catalana parteix d’una situació diglòssica (d’inferioritat en els usos socials). Els mitjans de comunicació no compten sovint amb professionals que dominin la varietat estàndard corresponent al seu àmbit d’acció. Els mecanismes sancionadors no s’activen. No hi ha blasme però tampoc reconeixement socials cap als mals o bons usos lingüístics. S’accepta com a vàlid el mer ús de la llengua i es desmotiva, per consegüent, la qualitat lingüística.

De resultes d’aquesta mentalitat poc exigent, el parlant català ordinari no sent atracció vers el model cultural alt o estàndard, car percep que l’esforç que podria esmerçar per assolir-lo  li reportarà un benefici força minso.

Arran d’aquesta manera de fer, es produeix igualment una desconnexió quotidiana entre la llengua oral dels mitjans de comunicació i la llengua escrita estàndard.

En la major part de llengües europees, el model de llengua oral deriva i poua de la llengua escrita. En el cas de la llengua catalana rarament es produeix aquesta transmissió directa. Molt sovint el model oral prové  de la llengua castellana.

Per tant, els nostres locutors i presentadors nadius en molt pocs casos aprofundeixen les possibilitats que la llengua escrita catalana els ofereix en els seus àmbits d’acció. Fa l’efecte tot sovint que no es domina ni s’integra la cultura escrita pròpia que podria materialitzar, al seu torn, un estàndard oral català amb cara i ulls.

Per consegüent, la majoria de persones en aquest país, en comptes de tenir una imatge positiva de la llengua estàndard, de normalitat viva, en tenen una visió sovint poc engrescadora i molt limitada.

És el cas típic del peix que es mossega la cua.

La manca de literaritat també s’agreuja quan:

-Es confon el castellà amb el català vulgar – Així, per citar només casos molt freqüents:  s’utilitza”xorrada” en comptes, per exemple, del tradicional “collonada”, “algo” en comptes de “alguna cosa”.

-El català col·loquial es confon massa sovint amb el català estàndard – “enganxina” en comptes de “adhesiu”, “sigut” en comptes de “estat”. Per què un terme dialectal i col·loquial hauria de substituir la forma estàndard general?

-El català estàndard dels mitjans és una versió “light” del català estàndard real pandialectal- “treure” i “aixecar” però “llevar” no es fa servir. Ús reforçat de “apropar” i utilització restringida de “atansar”.

Si volem redreçar la situació del català hem de maldar perquè la llengua col·loquial sigui catalana i, al mateix temps, la llengua estàndard no presenti els vicis de la llengua col·loquial i sí totes les virtuts de la llengua escrita.

Ara per ara, com fa trenta-sis anys, cal que abordem el problema de la llengua estàndard i, individualment, aportem solucions, cadascú des del seu àmbit d’acció professional.

 

 

“Bombardament” per “bombardeig”?
07.05.2022 | 3.34
A General
“Lo de…” no sempre és incorrecte!
13.05.2022 | 1.34
A General
“flecos” o “detalles”…
23.05.2022 | 10.44
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.