Llengua amb cara i ulls

Blog interactiu de llengua per a professionals, estudiants i públic interessat

2 de desembre de 2022
0 comentaris

“Acorar” – Fem-los servir!

L’origen d’aquest verb és molt interessant. En el seu sentit original volia dir “clavar un ganivet o coltell -així se’n deia-” al cor d’un animal per sacrificar-lo. Per matar un toro calia “acorar-lo”. I per extensió, vol dir anihilar una cosa o una persona o simplement, torturar-la, afligir-la, adolorar-la o turmentar-la.

Per exemple:

“L’angoixava la deserció d’Indibil , l’angoixava també l’enemistat i l’hostilitat envers ell dels altres generals , i l’acorava la presència d’Escipió”.

De “La història” de Polibi, traduïda per Manel Balasch.

Registre del mot: estàndard/literari.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!