Després de llegir l’entrevista oferta avui per Vilaweb al Sr. Magí Camps, he cercat la sinopsi del llibre al portal de “La Casa del libro” i vet aquí que havien convertit les paraules “escriptors estrella” en “escriptors que s’estrellen”… Si algú volgués protestar per aquest desficaci, per aquesta falta de professionalitat, per aquest capitalisme de
La veritat és que ja no em sorprèn gens que un periodista de Catalunya Ràdio tradueixi directament del castellà per expressar-se en català. Avui han estat els “flecos” del castellà (=detalles pendientes) com a “serrells”. No em sorprèn, però em fa avergonyir com a usuari d’aquell servei públic. Em fa sentir molta tristesa. Em fa
La construcció “lo de” en català és del tot correcta quan es tracta d’un article masculí seguit de la preposició “de” (així es fa en els dialectes occidentals): Per ex. “Has vist lo llapis del Joan? – Sí, he vist lo del Joan, però no he vist lo del Pep.” Que en llengua central faríem:
Deia Francesc Vallverdú -en el seu rol de sociolingüista- que quant a la nostra llengua la distinció entre llengua estàndard i llengua col·loquial, que tan clara i evident és en altres llengües europees, no és tan universal perquè en la cultura catalana… “Només una minoria exigua de ciutadans (escriptors, alguns professors, uns quants professionals i
Benvolguts lectors, Quan us digui que aquests verbs no són catalans, alguns de vosaltres -si no sou filòlegs bregats- no us podreu estar de fer una rialleta d’incredulitat. Però, em direu, els mitjans de comunicació els fan servir! Jo vaig sentir TV3 o Catalunya Ràdio… Efectivament, quan la gent va començar a abasegar o acaparar
Benvolguts lectors, És necessari que els nostres mitjans en llengua estàndard s’expressin en estàndard. Aquesta frase és una bertranada, em direu, però no és menys certa. Aquesta necessitat, sobretot, comporta que els idiotismes populars de la llengua espanyola no vinguin a substituir els nostres mots tradicionals. Un d’aquests mots que pateix, per la inconsciència (o
Benvolguts lectors, En català correcte el verb “acotar” té diversos significats: =atansar, acostar – acotar l’orella =abaixar – acotar el cap =marcar – acotar un mapa =anotar – acotar un text El que no té, és el que deriva del castellà “coto” i que voldria dir “delimitar”. No tenim “coto”, i per tant, no tenim
Avui llegia per sobre “Núvol”. Haig de confessar que sempre que el llegeixo em costa no enfilar-me. Per quina raó? D’una banda, diuen que defensen el català i que fan activisme lingüístic; d’una altra, però, quan en llegeixes els articles, veus que els textos contenen tants errors i castellanismes que et fas creus que pugui
Benvolguts lectors, El verb “cessar” en català funciona com en la resta de llengües romàniques: Pots “cessar una cosa, una activitat o una acció”. Però no pots “cessar una persona”! (això només ho fa el castellà). El ministre va cessar (en la seva activitat) = el ministre va dimitir El president va fer cessar el
Benvolguts lectors, És molt grotesc de veure la paraula “topall”, instrument que es fa servir per aturar un cos en moviment (com ara un tren en una estació ferroviària) aplicat com a concepte abstracte i equivalent de “límit”. Una associació com aquesta només és possible si en comptes de pensar en català, hom pensa en
Benvolguts lectors, No sé qui va engegar l’ús del mot “peça” per designar l’article periodístic. És una traducció amateur i barroera de l’anglès. La gent que fa servir habitualment l’anglès sap que un article periodístic es diu així, només en aquesta llengua, que jo sàpiga (i l’italià, val a dir, on “pezzo” ja té un
Benvolguts lectors, He llegit a diversos mitjans i suports (que no vull citar, per no ofendre ningú -tot i que he protestat davant de les empreses corresponents) la paraula “complimentar” amb l’objecte directe “formulari” o “imprès”. Els diccionaris bilingües i manuals tècnics indiquen que els dos verbs que en català podem fer servir amb “formulari”
Benvolguts lectors, La forma “bombardament” no és catalana. És anglesa i francesa. No és, però, catalana. Per què? Doncs, perquè la forma històrica catalaníssima és “bombardeig”, forma derivada a partir del verb “bombardejar”. Atenció, al segle XV els nostres exèrcits ja feien servir “bombardes”; així es denominaven a casa nostra, també. Només al “Tirant lo
Benvolguts lectors, L’adjectiu “suggerent” no existeix en català, la forma correcta és “suggeridor/a”. Al segle passat quan es va començar a donar el sentit evocatiu al derivat de “suggerir” es podien trobar també les formes “suggestiu” i “suggestió” (com en francès). “Una imatge suggestiva”. Actualment, fem servir “suggeridor/a” i “suggeriment”. No tenim ni “suggerent” ni
Benvolguts lectors, Aquesta és una locució no acceptada per la normativa fabriana perquè no té paral·lels en la resta de llengües romàniques. És un castellanisme que no cal, car la frase nostrada i tradicional és “de totes les maneres possibles”o “insistentment”, “amb insistència”, “repetidament”, “reiteradament”, etc. Breu i útil? Continua llegint i comenta si