Al darrera la nevera

Una nevera de Martí Farré *

Com acostuma a passar en aquests casos, la cosa es va esdevenir de forma improvisada: el redactor, en companyia de l’amic Ferran Esteve, sortia d’un concert del pianista John Blum al Círcol Maldà, quan el cordista Paolo Angeli els va oferir d’anar a dinar a casa seva. “Olga, vens a fer una pasta a casa del Paolo?”, van cridar un dels tres col·legues des del carrer a l’amiga Olga Ábalos, que observava l’escena des d’un balcó del bar de l’aristocràtic Maldà. “Oi tant que sí!”, va respondre amb una il·lusió temerària que feia preveure a la concurrència que en qualsevol moment es precipitaria directament al carrer del Pi des d’una alçada considerable. I dit i fet, amb un sol de justícia més propi del més de juny que de començaments d’abril, músic i pixatinters es van dirigir en alegre comandita fins un carrer estret del barri de Sant Pere. [Més]

De primer, una mica de carpaccio d’emperador; de segon, uns espagueti
al dente amb unes carxofes bullides i una mica d’avutarda; de postres,
una sessió de cançons populars sardes da càrrec del mariner Angeli,
regades amb una copa d’orujo gallec. Tot plegat, en el context d’un
apartament minúscul, decorat amb motius mariners, amb portes amb ulls de
bou, com les de la rudimentària nau espaial amb la qual Yuri Gagarin es
va llençar a l’espai exterior ara fa tot just 50 anys. No en va, la
peripècia del cosmonauta soviètic és l’excusa amb la que tres músics de
l’escena subterrània de la ciutat comtal van fundar un projecte que du
precisament per títol Piccola Orchestra Gagarin, i que tot just acaba de
publicar el seu primer treball: Platos combinados (Whatabout Music).
Paolo Angeli, a la guitarra sarda preparada —un instrument que fins i
tot ha seduït a Pat Metheny—, Sasha Agranov, al violoncel, i Oriol Roca,
a la bateria, els membres d’aquesta singular aventura van presentar la
bona nova en un concert al Robadors 23, ara fa un any i escaig, i van
enregistrar el CD en directe uns mesos després al Convent de Sant
Agustí. Un altre personatge de la perifèria jazzistico-barcelonina, Dave
Bianchi, va posar el seu segell discogràfic al servei dels gagarians.
El disc es presenta avui, 14 d’abril, al Jamboree.

I en què consisteix l’aventura gagariana? Doncs en un viatge astral
per etapes, amb paisatges i passatges concatenats, a mig camí entre
l’avantguarda, la música improvisada, la dolça foscor progressiva i,
fins i tot, el folklore sard. Pel camí, trobem fragments deliciosos
fruit de les escomeses líriques d’Angeli amb el seu particular
instrument; apunts que han fet de l’italià un dels músics més reputats
de l’escena del jazz d’avantguarda a nivell internacional, que l’han dut
a compartir taules amb Fred Frith, Antonello Salis o Hamid Drake.
Música celestial, en el sentit més opac del terme, profunda, bella i
esfereïdora alhora, assaonada per la tímbrica incisiva de
l’israelià-rus-ravaler Sasha Agranov —un violoncel·lista conegut pels
lectors de Jaç per la seva tasca al servei del grup Selva de Mar, citat
molt tangencialment a Enderrock.cat per posar les seves cordes al
servei de Patti Smith—, i per la pulsació filosa del bateria Oriol Roca,
un timbaler que ha posat el seus cuirs i platerets al servei de molts
jazzmen comtals i a cantautors com Roger Mas o Refree.

A les fotos de promoció de la Piccola Orchestra Gagarin, els membres
de la banda apareixen vestits d’astronauta en un bar típic de la
Barcelona vella. El dia del dinar, Paolo Angeli lluïa el seu tradicional
jersei blanc-i-blau amb franges horitzontals. El sol s’escolava per la
florida finestra del menjador, i un es podia imaginar al cosmonauta
Gagarin trucant a la porta per, tot seguit, treure’s el casc i fruir de
l’alegre tiberi.

* Martí Farré és redactor de la revista Jaç

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!