Al darrera la nevera

Bloc de Roger Palà

14 de juliol de 2011
General
0 comentaris

Tu al Rebrot… i jo a l’Acampada Jove

Aquest cap de setmana se celebra el tradicional duel entre festivals independentistes dels Països Catalans: Rebrot de Maulets vs Acampada Jove de les JERC. Cadascun dels festivals esgrimeix excuses meravelloses a l’hora de justificar aquesta coincidència en el calendari: el Rebrot argumenta que ho fa per reforçar l’Aplec del Pi de les Tres Branques (que històricament s’ha celebrat la tercera setmana de juliol al Pla de Campllong, aprop de Berga). I l’Acampada explica que gairebé sempre s’ha fet en aquesta data, i com que és més lòngeva (setze edicions en total), ja se sap: la veterania és un grau. El cert és que, de tots cinquanta i tants caps de setmana de l’any, aquestes dues organitzacions juvenils independentistes gairebé sempre trien el mateix (el tercer de juliol) per celebrar els seus respectius aplecs / festivals / esdeveniments lúdicomusicals. Diu bastant del que és Catalunya, però bé, no descobrirem la sopa d’all en aquest post. Després de dos anys d’absència, a l’autor d’aquest bloc l’han destinat enguany a cobrir l’Acampada Jove. Gairebé que ho enyorava. Així doncs, des d’avui i fins dijous, serem a Montblanc en clau de periodista multitasking: cròniques per la revista, per Enderrock.cat, pel bloc, pel Twitter… Vaja, que estarem entretinguts. [Més]

Fa molts anys que vaig a l’Acampada Jove. Diguem que és molt probable que el cop que vaig debutar-hi, en alguna de les primeres edicions celebrades a Arbúcies (si la memòria no em falla va ser la de l’any 1997 o 1998: llavors no treballava a l’Enderrock) probablement molts dels militants de la JERC que avui seran feinejant-hi pràcticament no passaven de P4. Durant tots aquests anys, l’Acampada ha passat per altibaixos importants. Les primeres edicions tenien el regust de les coses noves, un sabor molt més popular que no pas ara, amb la gent d’Arbúcies entregada -algun dia la música d’aquest país hauria de fer un homenatge a la gent d’Arbúcies– i amb el suport d’aquella particularíssima experiència política que era la CUPA.
En aquells temps, l’Acampada era més aviat un punt de trobada de l’independentisme en general. L’esclat de l’escena musical alternativa d’aquest país necessitava un gran festival on visualitzar-se, i l’Acampada va ser això. Hi van passar la majoria de grups catalans, des dels grups combatius de nova fornada com Obrint Pas o fins i tot Kop, fins a bandes històriques del rock en català com Els Pets o Lax’n’Busto. També cal dir que alguns grups fidels a la seva militància a l’Esquerra Independentista, no van acutar-hi mai: per exemple, Inadaptats. El festival va anar creixent fins a que Arbúcies va quedar literalment saturada. El moment de màxima expansió de l’Acampada va produïr-se arran del gran creixement d’ERC i de l’entrada dels republicans al Govern de la Generalitat del Nord. El pas lògic a un espai més gran –Sant Celoni– va convertir l’Acampada Jove en el festival més massiu de la música en català.
Amb el temps, però, la fòrmula va començar a mostrar símptomes d’esgotament, i l’Acampada va caure en cert estancament. No és culpa únicament del festival, que no deixa de ser una corretja de transmissió de l’escena. Però poster l’Acampada ja fa uns quants anys que hauria d’haver replantejat en part el seu model, potser tenint cap a una proposta menys ‘macro’ o buscant alguns espais on poder apostar per bandes de nova fornada de format no tan festiu. Cal dir que la fòrmula actual gairebé sempre funciona a nivel de públic, com a mínim pel que he pogut conéixer de primera mà (no he assistit a cap de les edicions de Montblanc: aquesta serà la primera). I ho ha fet malgrat que el festival, a diferència d’altres, no acostuma a tenir grans espais en els mitjans de comunicació. Però fa l’efecte que, sense voler-ho, l’Acampada acaba sent víctima del model que va crear, mimetitzant any rera any un cartell que aposta per unes determinades propostes que sap que són pràcticament les úniques que li poden garantir una bona assistència de públic.
De moment, aquesta nit l’Acampada obre foc amb La Gossa Sorda, Dr Ring Ding, Bongo Botrako, The Lokos i Skaparates. Allí serem per explicar-ho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!