No ho he pogut evitar i m’he enganxat a The Newsroom, la nova sèrie d’Aaaron Sorkin (creador de la mítica The West Wing). Estava cantat que hi acabaria caient perquè la cosa va de periodistes, però en realitat és una sèrie que agradarà a qualsevol persona més o menys interessada en la política –no només en la política nord-americana: en la política en general–. El primer episodi té una arrencada especacular amb un mònoleg protagontizat per l’actor Jeff Daniels, que interpreta Will McAvoy, un periodista veterà presentador d’un dels informatius del vespre més influents del país. McAvoy està fart de fer de “mico de repetició” i acaba explotant en viu i en directe durant un debat a la universitat al veure’s enfrontat al dilema de respondre a la pregunta “perquè Amèrica és el país més gran del món”. en podeu veure un fragment en el tràiler que il·lustra aquest apunt, i si teniu un alt nivell d’anglès aquí el podeu veure sense subtítols (no l’he trobat sencer subtitulat). [+]
He vist els tres primers capítols i la veritat és que, si bé el primer és absolutament espectacular en tots els sentits (ritme trepidant, realització impecable, diàlegs extremadament lúcids), el segon em sembla força més fluix (la Nia Sanjuán, cruelment, l’ha definit com una mena de Anatomia de Grey amb periodistes, pel fet que està molt centrat en les relacions entre els diferents protagonsites). Veurem com evoluciona tot plegat. El tercer capítol em més que acceptable i recupera tot allò que ens va agradar del primer.
Pel qeu fa a la trama, de moment cadascun dels episodis ha estat centrat en una gran notícia real d’impacte. Han tocat el desastre ecològic per l’accident de la planta petrolífera de BP al Golf de Mèxic, les lleis d’immigració d’Arizona i l’ascens polític del Tea Party. La sèrie en sí és un magnífic debat públic sobre l’acomodament del periodisme i el rol que hauria de jugar en un context social cada cop més complex i polaritzat. Una cosa especialment destacable: el protagonista és de reconeguda adscripció republicana, però no dubta a l’hora de “posar contra les cordes” a conservadors i liberals a parts iguals. Bé, sobretot als conservadors, quan s’ho mereixen de debó. Algú s’imagina que això pogués passar en aquest pobre país nostre?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!