(El parèntesi s’allarga). Ahir vaig veure l’obra de teatre Èric i l’Exèrcit del Fènix. Aquí van algunes consideracions.
1) L’obra està tenint un buit mediàtic gairebé total, per la qual cosa el buit a la platea del Borràs també és considerable (ahir era dijous i la cosa estava sobre el quart d’entrada). A partir d’aquí, una idea: preveient això, no hauria estat millor programar-la en una sala alternativa o més reduïda (Versus Teatre, Muntaner, SAT) en comptes de fer-ho en un teatre del Grup Balañà?
2) L’obra ha tingut també crítiques molt nefastes per part d’alguns mitjans. Jo voldria contextualitzar. Es tracta d’una tragicomèdia correcta: d’obres que tinguin la qualitat d’Èric i l’Exèrcit del Fènix se’n programen a cabassos. El que passa és que no parlen ni dels Països Catalans, ni de la repressió política, ni de l’etiquetatge en català.
3) El format pot agradar més o menys, però està feta amb una gran dignitat tenint en compte les òbvies limitacions de mitjans d’una producció d’aquestes característiques. El treball dels actors és correcte i esforçat, molt digne. Comparem-la amb productes com Mòbil, de Sergi Belbel, amb un pressupost d’escàndol i un resultat que deixa molt que desitjar. I no diguem ja la retahila de vodevils que poblen la cada cop més espanyolitzada cartellera de Barcelona.
4) L’obra acaba deixant un regust estrany en l’espectador. La caricaturització dels personatges espanyols (guàrdies civils, fiscal, psicòloga), portada fins a l’extrem, apropa l’obra a la comèdia de l’absurd. L’espectador, però, sap que, lamentablement, estem parlant de fets reals que van passar en aquest país i en aquest segle. És un drama. Surrealista, però real.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola, hem visitat el teu blog.web i ens ha entusiasmat. Felicitats.
Agrairíem donessis un cop d’ull al nostre, es tracta del blog mes
irreverent i iconoclasta del món, es troba a Reus (Baix Camp) Catalunya
http://telamamaria.blogspot.com
Moltes gràcies i salutacions