Al darrera la nevera

Dimarts vaig entrevistar Sanjosex (personalitat musical del bisbalenc Carles Sanjosé) pel pròxim número de l’Enderrock. Plaça de la Vila (de Gràcia), capvespre tranquil, un parell de canyes i un paio amb una història bastant curiosa.

Carles Sanjosé, en realitat, és arquitecte (un pencaire que es va treure la carrera interminable en cinc anys) però un dia li va donar pel rotllo de fer cançons. El seu primer disc va ser enregistrat en deu dies: Es deia Viva! i el va editar la petita i independent discogràfica BankRobber (els mateixos que mouen tot el tema de Mazoni i Guillamino). És un d’aquests artistes que no deixen gaire marge de maniobra: o t’entra, o no t’entra. A mi em va entrar.
D’aquí res presenta el seu segon disc, Temps i rellotge, del que ja podeu sentir algunes cançons al MySpace. Un cantautor ?diu que primer defugia el terme, però ara ja no li importa (tant), sobretot després de conèixer Roger Mas? amb un punt aflamencat, un punt brasiler i un punt de blues. Comparacions possibles però mai del tot escaients: Albert Pla, Pi de la Serra, Kiko Veneno, de nou Roger Mas… Devendra Banhart i tota la nova onada d’americans més roots? Potser.
La crítica l’ha tractat molt bé. El públic, hi és?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!