Al darrera la nevera

Bloc de Roger Palà

22 de març de 2007
Sense categoria
2 comentaris

Reincidentes, vint anys de sol i ràbia

L’editorial barcelonina Virus, una de les propostes alternatives més vitals del país, ha fet la seva primera incursió en l’àmbit musical editant Sol y rabia, la biografia del grup Reincidentes, un "grup andalús de rock radical basc", com se’ls ha definit sovint. Especialment curioses les anècdotes de carretera, drogues i rock’n’roll, i el debat constant del grup entre l’assemblearisme militant i el show business. Penjo la crònica que n’he escrit per la Directa.

El desembre de 2006 es complia el vintè aniversari a la carretera d?una de les bandes més emblemàtiques del rock combatiu de l?Estat espanyol: Reincidentes. El grup de sevilla, que va començar sent ?la banda andalusa del rock radical basc?, ha editat catorze discos ?el darrer, Dementes (Locomotive, 2006)? i encara avui segueixen amb una mitjana de setanta concerts anuals. Una llarga trajectòria que ara té la seva versió biogràfica a El sol y la rabia, primera incursió de l?editorial barcelonina Virus en el terreny musical.
Els autors de la cosa, Kike Turrón i Kike Babas, són una parella de veterans madrilenys que van començar en la moguda fanzinera durant els anys vuitanta i actualment escriuen de manera regular en les revistes Zona de Obras i Rolling Stone. Són autors de les biografies de Boikot, Enemigos, A palo Seko, Siniestro Total i Rosendo. Reincidentes, doncs, era un esglaó lògic en aquesta cadena moguda pel rock d?alt voltatge i contingut polític.
El llibre repassa els alts i baixos dels autors d?himnes populars com ?Andalucía entera? o ?Ni un paso atrás?, sense obviar aspectes polèmics, com el pas d?una discogràfica independent basca a la multinacional BMG, les relacions, espinoses en alguns moments, amb altres grups germans com La Polla Records o Extremoduro, les contradiccions entre el model assembleari del grup i la indústria de l?espectacle, i els constants excessos amb drogues i alcohol durant els anys vuitanta: el mateix Fito Cabrales admet en el pròleg que recorda ?poca cosa? d?aquells temps en què Reincidentes i Platero y Tu compartien escenaris arreu de la geografia estatal. Una època en què això del rock urbà ?o la seva derivació en format ?flamenquito-estopero?? no omplia les portades de les revistes de moda.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!