D’un temps ençà sembla que hi ha qui comença a reivindicar els clàssics del rock combatiu nostrat. Parlem de grups com L’Odi Social, Subterranean Kids, Budellam… Eren els anys 80 ?o frontera dels 90?, la cosa estava xunga i en el seu dia van quedar eclipsats per mil i un efectes diversos ?’movida’ madrilenya, rock radical basc, rock català…?. Una d’aquestes bandes, ja entrats els noranta, però abans de l’escat que van suposar Obrint Pas o Inadaptats, van ser els Pixamandurries. Ara els Red Banner, de Molins de Rei, els homenatgen en el seu nou disc, No ens aturaran (Radikal Records, 2006).
Red Banner serien una espècie de malson per Laura Crespo: punks, indepes i del Baix Llobregat. Han editat tres discos fins a la data, i el darrer inclou una vintena de cançons, algunes recuperades del seu anterior disc, Catalunya Punks (Bullanga Records), compartit amb El Corredor Polonès i Mall. Una bona descàrrega de rock de combat, punk, oi! i demés ritmes combatius. El tema dels Pixamandurries és "Quina vida", hi participen alguns dels interessats (o sigui que la cosa és gairebé un auto-homenatge).
En la mateixa línia també cal esmentar el retorn ?momentani? dels Crit de Lluita, banda contemporània d’Inadaptats que en el seu dia va editar un disc, Guerra per la terra, i posteriorment va desaparèixer. Quanta nostàlgia…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tinc aquest disc dels pixamandurries, encara recordo els concerts que feien el 11 de setembre al Poble Nou, QUINA VIDA!
Bon dia,
Dilluns 8 vaig iniciar una campanya tot demanant el suport a can Vilaweb, recolzament que us en demano, ara, a vosaltres, i als Endeblocs, per tal que m’ajudeu, sisplau, a escampar aquesta:
Crida: jo també compro música en Català!
Moltes gràcies.