Al darrera la nevera

Fa unes setmanes vam quedar per fer un cafe al barri de Sant Antoni amb Pere Jou, el cantant i compositor de Quart Primera. L’objectiu era fer una entrevista per la sortida del seu segon treball discogràfic, titulat Pel·lícules i publicat pel segell K Indústria Cultural aquesta tardor. Des del passat 9 d’octubre es poden sentir a Spotify tres dels temes del disc. Si hi feu una escolta, ja us adonareu que ens trobem davant d’una altra pel·lícula. Ben poca cosa hi queda en aquest disc d’aquell grup de pop-folk costumista, entranyable i distès que vam descobrir a El món en un cafè (Satélite K, 2010). “Quart Primera va començar de manera molt espontània i natural. Era una forma de llegir la realitat que ens semblava molt rica, ens deia molt perquè estava poc explorada. Ara, però, el que ha canviat és que aquell llenguatge ha quedat obsolet. S’ha sobrecarregat el mercat d’aquesta mena de propostes. I un llenguatge, quan el fas servir molt, perd sentit”. [Més]

Els canvis a nivell sonor van acompanyats també de l’evolució de la imatge del propi Jou: la barba de cantant folkie que havia lluït fins ara ha estat retallada -com tantes d’altres coses en el món de la cultura–. Pot semblar una anècdota, però no ho és. “Renéixer, transfigurar-se, recomençar… He sentit a dir que vivim en una era neobarroca. Durant el barroc es va instaurar la idea que la vida era pur teatre i, de fet, tots som actors que ens amaguem rere un personatge amb el qual juguem fins a poder perdre la nostra pròpia identitat. La meva barba era com una màscara. I el fet de desprendre-me’n m’ajuda a redefinir-me i renéixer”.
Jou, que ha estudiat Comunicació Audiovisual, ha volgut plantejar cada cançó com si fos un petit guió. Totes parlen d’un mateix univers: el de les relacions íntimes, que és el nucli central del disc (de fet, tot el concepte parteix d’una abrupta ruptura sentimental). “Va en la línia de films com Paris je t’aime o New York, I Love You, pel·lícules que són reculls de petites històries amb el nucli de l’amor i les relacions personals, plantejades des de prismes poc obvis. A més hi hem incorporat sons reals, d’ambient, amb una vocació gairebé de cinema documental”.
Pel·lícules no és només un trencament amb l’obra anterior de Quart Primera, sinó una esmena a les línies mestres del pop-folk català. L’objectiu: cercar nous paradigmes per avançar.