Al darrera la nevera

Bloc de Roger Palà

16 de maig de 2011
Sense categoria
1 comentari

Pujol, Hessel i la indignació

Divendres passat, en companyia d’en Lluís Gendrau, vam tenir ocasió de fer una de les entrevistes més curioses de les que he fet des que treballo a l’Enderrock. A l’altra banda de la gravadora hi havia Jordi Pujol, el qui fou President de la Generalitat de Catalunya durant 23 anys. El motiu? Fa unes setmanes el Centre d’Estudis Jordi Pujol va organitzar un esmorzar amb Els Amics de les Arts i Gerard Quintana per debatre sobre “l’efervescència de la música en català”. Més d’un es va sorprendre que Pujol parés ara atenció a la música del país (durant la seva gestió, la Generalitat va ser sovint criticada d’oblidar aquest àmbit de la cultura). En tot cas, com que a l’esmorzar-col·loqui van quedar molts temes al tinter, amb l’Enderrock vam decidir que, ja que Pujol semblava tenir ganes de parlar sobre música i cultura, potser valdria la pena fer quelcom més aprofundit. [Més]

Més enllà de les òbvies diferències ideològiques entre enquestador i enquestat, l’entrevista va ser una experiència interessant, de la que crec que n’hem extret un bon material que tindreu ocasió de llegir en el
número de juny. Aquest apunt, però, és per fer només una petita reflexió, no estrictament musical, arran d’un comentari
fet pel propi Pujol durant la xerrada, i que em ve de perles per comentar les manifestacions que ahir es van realtizar en diverses ciutats de l’Estat espanyol –entre elles Barcelona– convocades per la plataforma “Democràcia Real Ja”.
Pujol, a l’hora d’explicar els motius que, durant el Franquisme, l’havien dut a invertir temps i diners en projectes com Edigsa o com la revista Cavall Fort, es va remetre a l’ara força conegut text Indigneu-vos!, obra d’Stéphane Hessel. El text de Hessel, antic membre de la resistència francesa i un dels redactors de la Declaració dels Drets Humans, ha esdevingut tot un bestseller i vindria a resumir el substrat ideològic d’expressions de protesta popular contra la crisi i contra la classe política com la d’ahir. Pujol és crític amb Hessel, però es remet al text en qüestió per descriure el sentiment que, durant el Franquisme, tenien ells i altres activistes a l’hora d’enfrontar-se a la situació del moment. Cito textualment un paràgraf d’un article titulat ‘Indigneu-vos! I què més?’, obra del mateix Pujol, i publicat al butlletí que edita setmanalment el Centre d’Estudis que du el seu nom:

“Recordo que en els anys seixanta, quan un jove enfurismat amb la sitaució política, social i nacional de l’època anava a veure en Josep Benet i li abocava la lletania de queixes i de crítiques contra el règim en termes d’indignació exasperada, en Benet solia dir-li: “Estudia. Ara estudia. Prepara’t”. O bé li deia: “Continua tirant endavant aquella cooperativa”. O bé: “promou la creació de revistes de sensibilització cultural i política per tot el país”. És a dir, no deixis que s’apagui la flama de la teva indignació, però fes que no s’esgoti en ella mateixa. Dóna-li una sortida postiiva i creativa que et salvi de l’exasperació, que és dolenta –i això també ho diu Hessel– perquè destrueix l’esperança.”

Expressions populars com la d’ahir, o com la que vam viure coincidint amb l’esclat de la crisi contra el preu de l’habitatge, o, si anem més lluny les manifestacions contra la guerra d’Iraq, reuneixen molta gent diferent i aconsegueixen algun que altre titular, però gairebé mai es tradueixen en res que superi l’àmbit de la visibilització: a les següents eleccions, sempre guanya el PP o el PSOE. Perquè una cosa és reunir-se un dia amb la única voluntat d’incidir en l’agenda mediàtica, i l’altra és començar a construïr alternatives duradores i sòlides.
Cal anar més enllà de la indignació. I això vol dir trobar respostes a un interrogant, el mateix que es planteja Pujol en el seu article (“I què més?”). Respostes socials (el moviment contra les execucions hipotecàries i per la dació en pagament, per exemple). Però també culturals (revistes, mitjans de comunicació, espais autogestionats), econòmiques (banca ètica, cooperatives) i, perquè no, polítiques (tenint en compte les realitats i particularitats de cada moment i territori). Sovint els fruïts semblaran petits i magres, i no generaran cap titular escandalós als mitjans de comunicació. Però seran més valuosos que no pas una expressió de descontent com la d’ahir, que té un punt d’infantilisme que caldria superar. Indignats potser sortirem al diari uns dies, serem trènding tòpic una estoneta i els mitjans aprofitaran per explicar l’enèssima falàcia sobre com es fa la revolució a través de Twitter i Facebook… però serem totalment inofensius. Organtizats, des de la pluralitat i el respecte mutu, potser només sortirem a la Directa. Però això serà senyal de tota una altra cosa.

  1. Roger, ets lúcid com el Pujol, i d’esquerres (com qui? Com tu mateix, no cal còpies on comparar-se, prefereixo l’original. Que més volem que bona gent com tu, els qui ens fem vells després de desitjar tota la vida adulta que les coses –i sobretot les mentalitats i les actituds– canviïn. Fa pocs dies un amic basc em feia arribar, entre d’altres, aquestes consideracions que, em sembla, van en certa manera en la línia del que tu dius i que li envio per contrastar les seves reflexions. Em deia, el meu amic basc, encarant el futur al seu país: “

    La derecha nos lleva ventaja estratégica en el trabajo en común, en
    invertir en formar cuadros jóvenes, en controlar los medios, la
    universidad, la investigación… Llevan años invirtiendo dinero para
    seguir garantizando su gobernabilidad. El PP tiene cautivo al PSOE,
    ideológicamente, intelectualmente y políticamente. La derecha
    condiciona y enmarca los debates principales. Sus medios tienen la
    capacidad de enmarcar los debates que les interesa, de la forma que
    les interesa y todo el mundo siempre anda alrededor o dentro de ese
    enmarque. Su verborrea acaba siendo utilizada como algo normal. Y esto
    es grave. Las izquierdas tenemos un problema bastante mayor que la
    falta de unidad, tenemos el reto de enmarcar y condicionar los debates
    en la población en los parámetros que nos interesa, desarrollando
    nuestras ideas y principios”.

Respon a humbert roma de asso Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!