Al darrera la nevera

Bloc de Roger Palà

15 de gener de 2007
General
3 comentaris

Pregunta difícil sobre Josep Thió

Dijous em vaig deixar caure pel concert de Josep Thió al Luz de Gas, organitzat pel Club Tr3sC. Prou gent, i un Thió molt precís ?malgrat la ressaca d’un refredat? que va anar desgranant les cançons del seu segon disc en solitari, 5.000 nits (Música Global, 2006). Fa un parell de mesos, en Thió em comentava en una entrevista per a Enderrock que feia temps que havia perdut la por a vendre més o menys discos, o a convocar més o menys gent als concerts. Després d’haver composat algunes de les cançons més exitoses del pop català amb Sopa de Cabra, ara viu allunyat de multituds i treballa, pencaire com és, les cançons que sent que ha de fer ara. La pregunta és: perquè una proposta com la de Josep Thió no pot tenir més repercussió de la que té?

I la resposta no és fàcil. El que fa en Thió està molt i molt bé. Les cançons del seu primer disc, Avui és demà (Música Global, 2004) han guanyat amb el pas del temps. Trobo que és injust que una proposta com la seva passi tan desparcebuda. Perquè efectivament, en Josep Thió no surt al Club, però les seves cançons són originals, es desmarquen rotundament del que havia estat la seva etapa anterior de compositor de hits i, a més a més, la seva posada en escena i seguretat ?sobretot a l’hora de cantar? ha guanyat intensitat. Efectivament, no serà mai un multivendes. Però hauria de poder viure dignament de la seva feina.
Els motius de tot plegat? Tenim un país encara poc acostumat als cantautors pop (tot arribarà), amb un públic poc preparat per rebre propostes que es diferenciin de l’estàndard de sempre (tot arribarà), i amb unes discogràfiques poc disposades a invertir en productes independents i minoritaris (tot arribarà? En aquest cas no ho se pas…). Crec també que a en Thió encara li manca un tercer disc per acabar de consolidar una proposta personalíssima. Ell mateix explicava que la manca de ressò popular l’havia alliberat, que es tornava a sentir còmode component i tocant dalt de l’escenari. Esperem que així sigui i no tiri la tovallola abans d’hora!

  1. Es sabut que Global no pot promocionar com hauria de fer tot el catàleg d’artistes que té, per que això representa una inversió de diners que no recupera amb la venta de discos (i menys ara tal com està el pati) i per que les subvencions no donen per tant. A més, que l’altre surti a tot arreu no fa que ell tingui més possibilitats de sortir-hi, sino més aviat el contrari.

  2. Crec que tinc la resposta a la teva pregunta: els mitjans de comunicació ens som molt culpables. És cert que Musica Global no té prous diners per fer una bona campanya de promo en discs tan excel.lents com aquest, però també és cert que els mitjans estem saturats de propostes musicals fetes a Catalunya: més de 400 discs a l’any, i una gran part amb molt de futur. No hi ha tantes hores de tele, ràdio i premsa per explicar que hi ha tota aquesta música. I amb tantes propostes com rebem diàriament, en moltes ocasions passem per alt les que realment valen la pena. Una llàstima: l’excés de discs ens fa només parlar d’una petita part del que rebem i a més – per acabar-ho d’arrodonir – sovint ens equivoquem promocionant discs que no necessiten ressó mediàtic. Laura

  3. Dons senzillament pq és un muermo, va composar cançons interessants ja fa temps, peró les propostes que fan tant ell com el Pep Sala interessen poc pq la  a la gent no s’els enganya, no es pot ser creatiu tota la vida ( a l’exepció del quimi)

Respon a Albert Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!