Al darrera la nevera

Seguint amb la llista de perles de l’any que s’acaba, ara una de cançó. Arriba de les terres de Ponent i es diu El Fill del Mestre. Aquest 2006 ha editat el seu primer disc, 78 (Satchmo Records), en referència al seu any de naixença. Manllevant el nom d’una emblemàtica cançó de Sisa, el cantautor d’Almacelles Jordi Gasion és una de les puntes de llança del moviment que Enderrock va atrevir-se a batejar com a ‘bandautors’, és a dir, cantautors amb banda.

Aquest etiquetatge ?ja sabeu, una de les moltes manies de la crítica musical? ha tingut detractors i defensors. Però ens ha servit per englobar en un mateix moviment una sèrie de nous autors de cançons ?Roger Mas, Clara Andrés, Albert Fibla, Abús, Mazoni…? que s’escapen dels paràmetres tradicionals de la cançó d’autor catalana, endinsant-se en terrenys més pròxims al pop, al jazz o fins i tot al punk, depenent del cas.
En el cas d’El Fill del Mestre, tenim un disc amb una sèrie de cançons que, més que la cançó gal·làctica de l’escola Sisa–Riba, remeten al folk nordamericà ?Bob Dylan o Joan Baez seriem una influència? però també a l’àrida estètica de Ponent que ha instaurat el cantautor d’Almacelles Xavier Baró, una referència clara.
El Fill del Mestre musica Maria Mercè Marçal ?"Si el mar tingués baranes"? i versiona la "Petita festa" de Toti Soler. La resta, cançons autèntiques, crues. Per aquest 2007 ha anunciat un nou disc: l’esperem.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!