Al darrera la nevera

Normalment, aquesta redacció és un desori sonor de primer ordre. A diferència d’altres oficines on el silenci és un bé preuat, aquí no és que estigui sonant rock’n’roll de manera permanent (com seria el desig del company Ferran Amado, l’ànima rockera irredempta) però gairebé. L’Helena, la companya amb qui treballo taula per taula, insisteix aquest matí amb el nou disc d’Òscar Briz, Quart creixent (Ventilador Music, 2006). M’explica que n’està fent la ressenya pel pròxim Enderrock…

Us recomano especialment l’entrevista que publiquem amb Oscar Briz en l’Enderrock d’aquest mes de febrer, que és apunt d’arribar als quioscos. L’ha feta en Joaquim Vilarnau [bloc] A part de parlar de les seves cançons, de com és de difícil de tirar endavant en aquest país en el sector musical després de vint anys batallant en mil i una històries, Briz parla de la seva vida. De la seva condició d’idealista. La que l’ha dut a fer-se una casa amb les seves pròpies mans… Un idealisme que es plasma en la seva obra, d’una manera molt especial, gens pamfletària, subtil.
Diuen que Quart creixent serà un dels discos de l’any pel que fa a la cançó. Estaria molt bé…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!