Al darrera la nevera

La revista Enderrock del mes de juny és un d’aquells números que cal degustar amb calma, carregat de reportatges interessants i elaborats. Cada cop tinc més clar que les revistes s’hauran d’encaminar a oferir aquesta mena de continguts, de lectura reposada i aprofundida, molt més enriquidora que l’allau de tweets que rebem dia si, dia també. En aquest número destaca especialment un reportatge elaborat per Joaquim Vilarnau sobre el cinquantè aniversari de la creació del segell Edigsa. El segell fundacional de la música moderna catalana compleix aquests dies mig segle, i des d’Enderrock hem volgut explicar tot allò que encara no s’havia explicat sobre la seva gestació, consolidació i caiguda en desgràcia final. El seu llegat, però, és ben viu. [Més]

Voldria esmentar la feina que ha fet en Quim Vilarnau amb aquest reportatge i a l’hora deixar-se constància de la seva autoria, perquè per culpa dels follets de la impremta, resulta que a les pàgines de la revista consta com si l’hagués escrit jo, cosa que és rotundament falsa (ja m’agradaria tenir els coneixements i el bagatge com per haver-lo pogut redactar). El reportatge destaca algunes interioritats del segell: des de l’èxit incontestable de La Trinca, els discos dels quals van ser de llarg els més venuts d’Edigsa (per cert, que la relació entre el grup i la discogràfica acabaria com el rosari de l’aurora), fins als gols marcats a la censura (la cançó “Diguem no” de Raimon, incorporada a la cara B del senzill “Se’n va anar” i amb el títol modificat) o la competència que va representar Concèntric (segell escindit de la Edigsa original que acabaria editant, per exemple, Lluís Llach).  
Dir també que el report es complementa amb una selecció de les 25 cançons més emblemàtiques de la història d’Edigsa, comentades per una sèrie de músics representatius de l’escena del país. Així, per exemple, “Les floristes de la Rambla” de Miquel Porter és explicada per Quimi Portet, que va conéixer personalment l’autor i, a més a més, ha ofert la seva pròpia visió d’aquest emblemàtic carrer barceloní a la cançó “La Rambla”. David Carabén de Mishima comenta “Al vent” de Raimon, a qui compara amb Roy Orbison. Roger Mas aporta la seva visió sobre la “Susanna” de Lenoard Cohen passada pel filtre de Toti Soler. I així fins a completar un llistat de 25 temes que podeu escoltar en aquesta llista d’Spotify. Pot semblar que aquesta llista és una simple curiositat, però crec que és important connectar allò que hem estat amb allò que som. A Enderrock sempre ho hem fet i aquest és un altre exemple.
L’operació Edigsa es completa amb l’edició d’un material bastant curiós: un cançoner amb melodia i acords, d’aquells de tota la vida però una mica més modernet, on podem trobar les vint-i-cinc cançons que destaquem en el reportatge. Perquè aquestes cançons van ser fetes, sobretot, per ser tocades i cantades. Llarga vida a la nostra música popular.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!