Al darrera la nevera

L’editorial Dèria acaba de publicar una semblança de Francesc Cambó de la mà del recentment traspassat Heribert Barrera. El polític republicà aborda la figura del qui fou màxim dirigent de la Lliga Regionalista, i ho fa, com ha escrit Manel Cuyàs a El Punt-Avui, “no pas per criticar el personatge, o no només per criticar-lo”. Que aquesta aportació contemporitzadora aparegui precisament ara no hauria d’estranyar. En els últims temps prolifera en determinats àmbits del catalanisme conservador, fins i tot aquell que es tenyeix amb certa pàtina sobiranista, una explícita tendència a lloar Cambó i el seu llegat polític. Casualitat o no, fins i tot el diari Ara ha reeditat la col·lecció Bernat Metge de clàssics grecs i llatins, impulsada en el seu dia per la fundació del líder del partit històric de la dreta catalana. Cambó és presentat com un catalanista de pedra picada, i se’n destaca el seu paper com a filantrop i mecenes. Certament, la seva aportació en el camp cultural fou notable. Però això no ens hauria de fer obviar els seus aspectes més tèrbols, que són majoria.

[Llegeix l’article sencer a Nació Digital]