Al darrera la nevera

Ja fa uns dies que vam poder escoltar Oferta de diàleg (Música Global, 2011), el nou disc dels reunificats Brams. La que és, sinó ens fallen els números, l’onzena referència discogràfica del grup de Berga arriba avui a les botigues. Cal dir, primer de tot, que és un disc 100% Brams. No hi trobareu experiments musicals de cap mena: el grup ha prioritzat l’ésser fidel a la seva arrel sonora –el rock festiu i els ritmes jamaicans– amb l’únic objectiu de ser fidels a sí mateixos. “Hem fet el disc que hauriem fet l’any sobre d’haver plegat”, explica en Titot. I és cert: la diferència és que en només sis anys en aquest país han passat moltes coses, i els Brams d’ara no poden ser els Brams del començament, ni tan sols els Brams de la primera meitat de la dècada passada. Conservar l’essència gamberra i parir un nou repertori amb ganxo ha estat el principal repte d’un disc que s’ha enfrontat a diversos reptes (el propi Titot ho ha verbalitzat més d’un cop: tots els grups que pleguen i després tornen fan discos de merda, i Brams s’ha d’enfrontar a aquesta llei natural). L’Enderrock de maig publicarà una extensa entrevista amb el grup, però mentrestant, aquí teniu un repàs del que dóna de sí aquesta Oferta de diàleg, cançó per cançó. [Més]

Tweet

1. “Inauguració”

La primera, al front: obre el disc una cançó dedicada ni més ni menys que a Federico Jiménez Losantos. A diferència d’altres cançons de Brams on el grup glosa la figura de personatges nefastos (com “T’imagino cagant”, dedicada a Joan Carles de Borbó), en aquesta ocasió en Titot no empra l’insult directe, sinó la fina ironia. El propi cantant explica que és un tema molt de la Trinca, que remet directament a cançons com “Visca nostramo”. Titot es reafirma en aquest disc en les seves tres grans influència: Kortatu, Llach i la Trinca. Festiu i directe: molt Brams.

2. “Consell d’enemic”

Un dels temes més accelerats del disc i també dels més punkarres, en la línia de cançons com “Pocatraça” o “Sant Jordi 1986”. Una cançó àcida i corrosiva, escrita des del respecte. És una advertència: “feu bé la vostra feina, perquè si un dia guanyem… prepareu-vos”. Diu la llegenda que està inspirada en una conversa entre en Titot i un guàrdia civil. De les més rodones del disc en tots els sentits.

3. “Més”

Està dedicada a Antoní Messeguer, militant independentista i i activista de l’Exèrcit Popular Català (EPOCA), un personatge poc conegut i poc reivindicat fins i tot dins del propi independentisme de combat, a qui s’atribueix la màxima que “per vèncer, cal anar-hi, anar-hi i anar-hi”. Parteix del reggae i deriva cap a un mig temps pròxim al pop-rock. En David Rosell, guitarrista del grup i productor del disc, hi té un paper vocal bastant protagonista. Probablement serà el videoclip d’Oferta de diàleg.

4. “Cançó pirata somali”

El primer senzill d’Oferta de diàleg. Una de les grans virtuts de Brams és la capacitat d’explicar temes complexos d’una forma senzilla i planera. En aquest cas, la suposada pirateria en aigües de Somàlia. Una de les habituals escapades internacionalistes del grup, i no és l’única del disc. Un tema també molt Brams, amb l’ska-rock per bandera.

5. “Un regal de la història”

Escrita amb el rerefons de les consultes sobre la independència, “Un regal de la història” forma part de la família de cançons de Brams on podriem encabir temes com “Sóc d’un país”: mitjos temps d’ànima pop amb un punt emotiu.

6. “Oferta de diàleg”

Amb “Consell d’enemic”, un dels temes més contundents. Està plantejada com la lectura de les hipotètiques condicions sobre les que hauria de fonamentar-se un tractat de pau entre els Països Catalans i l’Estat espanyol abans de formalitzar la independència definitiva. Fa uns anys hauriem dit que es tractava de política ficció, però avui en dia ja no ens atrevim a escriure-ho.

7.“Un secret que t’havia de dir”

Un mig temps amb aires jamaicans per explicar una altra història difícil, amb la guerra de l’antiga Iugoslàvia com a rerefons. Està basada en fets reals, però el grup ha canviat els noms dels protagonistes i no esmenta la localitat de Bòsnia on s’esdevé. En realitat es tracta d’una reivindicació de la solidaritat internacionalista, explicada de forma didàctica i emotiva, especialment frapant per a tots aquells que hem visitat Bòsnia i no en tenen prou amb els discursos superficials sobre els bons i els dolents de la guerra que va dessagnar aquest racó d’Europa. Un dels encerts del disc, sens dubte.

8. “Pólvora”

L’únic flirteig del disc amb la música tradicional. Es tracta d’una jota de temàtica patumaire que acaba convertida en un rock. Potser per això és una de les més complexes del disc i també de les més interessants musicalment. Escrita com si el narrador fos la pòlvora que és apunt d’esclatar abans d’un salt de plens.

9. “Salvem els pronoms febles”

Al límit de la boutade, Brams reivindica el pronom feble com si fes un documental sobre una espècie apunt d’extinció. Segons en Titot, la primera idea de la cançó va sortir fa gairebé vint anys, en la farra posterior a un dels primers concerts de Brams i a partir del repte llençat per un seguidor. Ha trigat força, però ho ha fet.

10. “Divisa”

És la musicació d’un poema de Joan Salvat-Papasseit, tot i que probablement la lletra és el menys important de la cançó. Es tracta del tema més obertament jamaicà, molt en la línia de The Skatalites o Madness, una cançó llarga on el text és accessori d’una línia melòdica marcada per uns vents fàcilment identificables.

11. “No és pas boig qui a casa torna”

Un rock’n’rol de tall clàssic dedicat a Berga. En Titot torna a viure a la seva ciutat natal després de molts anys d’exili, i ha tornat amb força, presentant-se com a número 3 de la CUP a les pròximes municipals. De fet és bastant probable que surti regidor, i ja se sap que d’això a diputat del Congrès espanyol hi ha un pas. Titot, el Labordeta català?

12. “Cançó de bressol”

El tema ideal per buidar els bars a les cinc del matí. Té el punt gamberro que sempre ha tingut el grup, i a més a més, és una adaptació d’una coneguda melodia de Bramhs (el compositor clàssic), un exercici que en Titot volia fer des de fa molts anys.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!