Al darrera la nevera

Ahir Manel presentava el seu nou disc, 10 milles per veure una bona armadura (Warner/DiscMedi, 2011) al Teatre Romea de Barcelona. Primer concert d’una tanda de cinc amb tot el paper venut (ahir, via Twitter, van anunciar que havien alliberat  entrades a última hora). Molta expectació i molt de famoseo català en un recital de plaeta bastant formal (premsa, músics, polítics –alcalde de Barcelona, conseller de Cultura i director de l’SGAE Catalunya-Balears inclosos). El recital, sobri i senzill, sense focs artificials. Basat sobretot en les cançons del nou disc i rescatant algun tema d’Els millors professors europeus (DiscMedi, 2008), com “En la que en Bernat se’t troba” o “Al mar”. Els quatre Manels, sense secció de vents ni cordes ni teclats, duen al directe temes que en disc tenen un contingut força orquestral, com “Aniversari”  o “Benvolgut”. Se’n surten prou, tot i que al grup li falta sang. Però bé, Manel és així i ho ha estat sempre, i la seva actitud, diguem-ne, desmenjada forma part del seu encant. A més, aquest és un disc tristot, de la crisi dels trenta, o sigui que tot quadra. En directe mola més “La cançó del soldadet”. Un retret: potser haurien pogut treballar-se una versió nova per substituir el “Gent normal” de Pulp, que ja coneixiem de l’anterior gira. L’espectacle de llums, molt bé. Les fotos són de Rockviu i les podeu veure aquí.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!