Al darrera la nevera
Bloc de Roger Palà
Llavors guanyes
Ahir, 257.000 persones van participar en la consulta sobre la independència celebrada a Barcelona. Representen el 18% dels barcelonins empadronats a la ciutat majors de 16 anys. Com destaca avui El Periódico, “un de cada cinc barcelonins”. Ho pintin com ho pintin és un èxit, tenint en compte que es tracta d’una consulta no vinculant, no oficial i sense grans suports mediàtics. Una notícia que ha descol·locat i incomodat a més d’un que haurà de fer malabarismes dial·lèctics per justificar els seus plantejaments. Ahir corria per Twitter una màxima de Gandhi que sembla haver estat escrita per l’ocasió: “Primer t’ignoren. Després se’n riuen de tu. Després t’ataquen. Llavors guanyes”. És maco, però per guanyar, allò que se’n diu guanyar, encara ens falta un bon tram de camí. Ja se que m’acusareu de tirar aigua al vi, però sense menystenir el gran èxit participatiu, abandonem per un moment l’eufòria dels nostres time lines saturats de
tweets i retweets sobre l’èxit de la consulta. Fem un exercici
d’abstracció i posem-nos en la pell dels 4 de cada 5 barcelonins que
ahir no van exercir el seu dret a vot. En el 82% restant, una gran i contundent majoria sense la qual no guanyarem mai [Més]
No és un 82% homogeni i per tant
es fa difícil d’extreure’n conclusions. Deixem a banda els despistats
que no se n’han assabentat (no deuen ser pocs). Fixem-nos en els que sabien
que ahir es votava, i no ho van fer. Hi haurà qui no haurà anat a votar
perquè està en contra d’un estat català i considerava que, fent-ho,
legitimava la possibilitat d’aquest estat. Hi haurà federalistes
descontents amb la pregunta que tampoc ho hauran vist gaire clar. Hi
haurà gent per a qui la qüestió nacional no és una prioritat. I gent que diu que potser votaria ‘sí’ en una consulta vinculant, però que això de diumenge era una costellada trivial. La majoria
comparteixen un sentiment: són gent que no s’ha sentit convidada a la
festa. Alguns se n’han autoexclós per estratègia política. D’altres –moltíssims– són
ciutadans sense filiació gaire definida que han percebut tot
el procés de consultes com una història en la qual no tenien un paper protagonista. El repte és incorporar-los.
Fa uns mesos, en Titot va escriure un apunt brutal titulat ‘Et convido a la
festa, filldeputa’ que tracta, precisament, d’això. En reprodueixo una
part textual: “Els
independentistes entenem la nostra ideologia com una evolució: tots érem
espanyols o francesos per defecte i vam evolucionar cap a catalans
conscients. Quin sentit tindria pretendre que els que encara s’han
d’incorporar, ho fessin com una rendició i no com una evolució? I per
aconseguir això, cal un pont. No cal gent insultant els de l’altra riba,
per demostrar-se coses a ells mateixos. Molta gent de l’altra riba no
són enemics, són simplement gent que encara no ha començat a travessar
el pont”. De vegades, com diu en Titot, em fa l’efecte que hi ha massa veus altives des de la meva riba, que es miren els qui encara no han passat amb certa condescendència. I també –és inevitable– d’altres veus que juguen a dues bandes i atien la cridòria de forma interessada per desviar l’atenció de les seves polítiques impopulars, o per conservar alguna que altra poltrona.
Reprenent la màxima gandhiana, crec qeu es pot dir que ja fa temps que hem passat la fase en què ens
ignoraven. Probablement ahir, amb els 257.000 valuosíssims vots recollits a Barcelona, vam començar a posar punt i final a la fase
en què els unionistes en tenien prou en insultant-nos i desacreditar-nos. Ara comença la tercera fase, la de
la lluita (ideològica, d’arguments). Durarà anys (per molt que alguns s’entestin, encara, en vendre’ns la independència exprès per al pròxim Nadal). És en el marc d’aquesta tercera fase quan ens caldrà ser més hàbils que mai a l’hora de teixir ponts. No ens en sortirem si presentem aquest procés com una festa privada de la testosterona nacional. Cal que formalitzem un relat consistent, un storytelling –perdó– per la construcció nacional. Necessitem explicar al 82% restant què volem fer de bó a l’altra banda del pont.
Llavors guanyem, segur.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Totalment d’acord.
L’únic que m’hagués agradat que enlloc de parlar només de la capital es fes pensant en el global de les consultes que s’han fet arreu. Pensant en el global de persones que no han votat. La veritat és que lo de Barcelona era molt important, però també – potser més- mirar els resultats a tot el territori del Principat, no? Podríem arribar a guanyar sense una Barcelona totalment independentista? Jo crec que si!
D’altra banda, trobo que la millor valoració és una crítica, i fer-la l’endemà és simbol de voler fer les coses bé!
Salut